Elsa Artadi, l’estratega de Puigdemont surt de l’ombra

Fa amb prou feines sis anys Elsa Artadi (Barcelona, 1976) aterrava a la política catalana. Ho feia de la mà de l'economista Andreu Mas-Colell, a qui Artur Mas va confiar la tasca de redreçar una Hisenda pràcticament fallida. Amb 35 anys, amb un brillant currículum, Artadi es va integrar en un petit equip de col·laboradors que acompanyava sempre Mas-Colell. El seu rostre es va donar a conèixer quan se li va encomanar la posada en marxa del sorteig de la Grossa de Cap d'Any, la loteria nadalenca de la Generalitat. Però aquest grapat d'aparicions públiques no va truncar una feina a l'ombra —"de formigueta", diuen els que han treballat amb ella— que va prosseguir quan Carles Puigdemont li va encarregar la coordinació dels departaments. Malgrat l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, Artadi segueix amb el seu càrrec i sou, de 82.209,94 euros anuals. I això malgrat ser una estreta col·laboradora de Puigdemont, la persona que li ha demanat passar del sottogoverno a ser l'estratega de la campanya del partit del president cessat.

Des que va entrar al primer govern de Mas, Artadi havia mantingut un perfil baix. "S'asseia en una de les taules del Parlament, amb els alts càrrecs i tècnics de la conselleria. Treia els seus papers i avançava en el seu treball sense perdre el fil de què passava a la sala. Si durant la compareixença el conseller necessitava alguna dada, la buscava i l'hi passava". Així la recorden alguns antics companys de la seva època com a assessora de Mas-Colell. Artadi venia llavors de Milà, on havia exercit com a professora d'Economia a la Universitat de Bocconi. Llicenciada en Economia per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona, Artadi s'havia doctorat a Harvard el 2006 i havia estat assessora del Fòrum Econòmic de Davos o el Banc Mundial. La seva trajectòria encaixava a la perfecció amb la dels membres d'un departament liderat per economistes independents de perfil liberal.

Després de dos anys a la conselleria, Mas-Colell va confiar en Artadi la direcció general de Tributs i Loteries. D'entrada, un departament amb escassa projecció pública si no hagués estat perquè aquell any la Generalitat llançava la seva loteria de Navidad, la Grossa. D'aquest primer sorteig li va quedar un gust agredolç. En pocs mesos va ser capaç de popularitzar el capgròs que donava imatge al sorteig i va aconseguir una recaptació que mai va aconseguir igualar. No obstant això, el primer premi va quedar desert, fet que va desacreditar el sorteig. Artadi va admetre el fiasco. "Va dir que això no podia tornar a passar va buscar el sistema perquè no es repetís", comenten al seu entorn. Però la seva responsabilitat anava més enllà d'aquest sorteig. Artadi seguia assessorant Mas-Colell i cada vegada assumia més tasques de coordinació, com la dels grups de la Generalitat que analitzaven el finançament autonòmic o les balances fiscals. Fins que, al final del mandat de Mas, va ser nomenada secretària d'Hisenda.

D'Artadi el seu entorn destaca la seva capacitat de treball i la seva entrega, que aconsegueix suportar, diuen, amb les hores que aconsegueix esgarrapar per dedicar a la pràctica del ioga, una de les seves passions. Amb aquesta trajectòria, en finalitzar el segon mandat Artadi s'havia convertit en una de les persones emergents de l'òrbita de Mas malgrat no pertànyer a l'antiga Convergència. Mas, no obstant això, no va repetir a la presidència de la Generalitat el gener del 2016 pel veto de la CUP. Al seu lloc, Puigdemont va agafar les regnes de la institució i va triar Artadi com a coordinadora interdepartamental. No era un càrrec senzill: requeria posar d'acord un Govern integrat per membres de l'antiga CDC, ERC i independents i que havia de pactar les principals mesures amb la CUP.

El seu paper a l'Executiu del president cessat tornava a ser lluny dels focus públics. I, no obstant això, va ser llavors quan va començar la seva trajectòria política. Amb l'enterrament de l'antiga CDC després dels casos de corrupció i la fundació del PDeCAT, Mas va veure la necessitat d'incorporar a noves cares a la direcció nacional del partit i fins i tot li va encarregar la ponència ideològica amb la qual la formació volia ocupar un espai de centre liberal per poder competir amb Esquerra, que seguia agafant-li terreny i amenaçava de substituir a l'antiga CiU com a força hegemònica del nacionalisme català. No obstant això, Artadi va haver de deixar la direcció del partit després que els quadres de la formació no acceptessin excepcions en el règim d'incompatibilitats, que impedeix que un membre de la direcció sigui alt càrrec de la Generalitat i del PDeCAT a la vegada.

Després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, Artadi va seguir en el seu càrrec malgrat ser una de les persones de més confiança de Puigdemont. L'expresident va confiar en la coordinadora del Govern la prefectura de la campanya de Junts per Catalunya a pesar que fa unes setmanes va deixar el PDeCAT. A principis de novembre, Artadi va demanar dies de vacances per viatjar a Brussel·les, on amb un reduït cercle de confiança de Puigdemont es va tancar a fer trucades a contrarellotge per confeccionar una llista plena d'independents i polítics procedents d'altres partits i en la qual la presència de l'el PDeCAT va quedar desdibuixada, fet que va tornar a causar malestar entre els quadres del partit.

Amb el seu candidat a Brussel·les i els pesos pesants de la llista a la presó preventiva, Artadi —que està de permís per campanya— va ser fins aquest dilluns el rostre de la formació a Catalunya. Haver estat sempre en l'ombra té els seus inconvenients. La també número 10 per Barcelona no està bregada en l'arena política, però el seu entorn no dubta de la seva capacitat. "Aprèn de pressa", resumeix.