El Govern espanyol es planteja retallar les subvencions a mitjans digitals en català

L'enviat del Govern a Catalunya per gestionar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, Roberto Bermúdez de Castro, ha informat en públic per primera vegada aquest dilluns al matí com s'està desenvolupant i ha deixat caure una novetat important: l'Executiu està estudiant retallar les subvencions que reben els mitjans de comunicació digitals en català, perquè "no hi havia millor negoci a Catalunya aquests quatre anys que muntar-te una web per donar suport al procés i endur-te una subvenció". "Acceptem les propostes que ens arriben de repartiment de subvencions, ho respectem, no toquem res. L'única subvenció que estem repassant és a mitjans de comunicació digitals en català", ha anunciat en la seva compareixença al Senat, després de criticar les "falsedats" que alguns d'aquests mitjans, segons la seva opinió, han estat publicant. Seria una mesura limitada a mitjans digitals, ha precisat, no als de paper, ni televisions, ràdios o entitats culturals.

En la seva compareixença davant de la comissió que supervisa l'aplicació del 155, 38 dies després de l'aprovació de la mesura en aquesta Cambra, Bermúdez de Castro s'ha deixat anar en el seu segon torn d'intervenció amb frases com aquesta, dirigida a la secretària general d'ERC: "A la senyora Rovira li hagués encantat que fóssim 500, en autobusos des de Madrid, i hem anat tres persones, perquè ningú es pogués sentir incòmode". No obstant això, ha assenyalat, "no hi ha hagut ni una sola foto de cap de nosaltres en un edifici públic".

En la seva primera intervenció, més institucional, ha insistit que s'ha restablert la “normalitat”, les relacions amb l'administració catalana són de “respecte institucional” i el balanç és “satisfactori”. "El respecte i la professionalitat han estat la tònica general en l'actuació dels càrrecs públics que han seguit al seu lloc i els funcionaris autonòmics", ha subratllat.

Bermúdez de Castro, secretari d'Estat per a les administracions territorials, ha volgut puntualitzar que el 155 “no ha suposat la suspensió de l'autonomia”. “El Govern no ha anat a Catalunya a ocupar espais físics o polítics que corresponen a les institucions de Catalunya", ha remarcat, sinó que ho ha fet obligat per la "incapacitat acreditada dels dirigents de la Generalitat". L'objectiu, ha dit, és que "aquest període sigui el més breu possible".

La propera compareixença per informar del 155 serà de la vicepresidenta de l'Executiu, Soraya Sáenz de Santamaría, el proper 18 de desembre, per petició del PSOE, segons es va confirmar aquest diumenge. En una intervenció de 21 minuts davant de la comissió encarregada de supervisar l'aplicació del 155, l'enviat de l'Executiu ha justificat aquesta mesura “per una situació excepcional”. La declaració unilateral d'independència, va acusar, “va ser una decisió il·legal, arbitrària, autoritària, sectària i adoptada en contra de la majoria dels catalans”. "Calia evitar la caiguda al precipici a la qual empenyia l'independentisme i normalitzar l'activitat administrativa atenent els problemes reals dels catalans", ha argumentat.

A continuació ha referit cronològicament les decisions preses, des de la destitució del Govern i la dissolució del Parlament  fins a 141 destitucions de personal de confiança. Només ha ressenyat especials dificultats a l'àrea de Justícia, "on s'havien paralitzat 26 contractes en els últims mesos". Va concloure que la coordinació entre administracions  s'ha agilitat, encara que "falta molt camí per recórrer".

El portaveu del PSOE, Ander Gil, després de defensar l'aplicació del 155, ha volgut marcar la distància amb el PP, doncs va admetre que aquesta mesura "va ser especialment dura per al PSOE". De seguida va aprofitar el seu torn per renovar les crítiques de la seva formació a les càrregues policials del referèndum il·legal de l'1 d'octubre. "El Govern també va cometre alguns errors", va acusar, perquè "ni abans va trobar les urnes ni després va poder impedir" que es votés i va tenir les forces de seguretat "amuntegades" en un vaixell. Va definir el ministre d'Interior, Juan Ignacio Zoido, com "bastant incompetent". "No confiem plenament en aquest Govern i considerem imprescindible vigilar l'aplicació del 155", va advertir. "El nostre suport no constitueix un xec en blanc".

El portaveu del PDeCAT, Josep Lluís Cleries, va qualificar el 155 d'"un abús de poder i un acte antidemocràtic". "Això és el més antidemocràtic que et puguis imaginar, que et governi el penúltim partit del Parlament", va lamentar. Cleries va recordar les càrregues policials de l'1 d'octubre i va retreure a Mariano Rajoy haver trucat "a una persona a qui han cremat una bandera, i em sembla molt bé, però no a una persona que ha perdut un ull".

Miguel Ángel Estradé, d'ERC, va decidir parlar des del seu escó i assegut, per mirar a la cara a Bermúdez de Castro, el lloc del qual estava a l'estrada de presidència i des del faristol quedava a la seva esquena. També va protestar perquè hagi comparegut directament la vicepresidenta del Govern. Al secretari d'Estat li va resumir en poques paraules la seva postura: "Aquest grup parlamentari no va acatar el 155, mai", va sentenciar.