La Moncloa permet que alts càrrecs siguin a l’equip de Puigdemont

A Madrid, a Barcelona i a Brussel·les hi ha un coneixement bastant ajustat dels suports que té l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, entre alts càrrecs que continuen treballant a l’Administració catalana. Molts treballadors van ser cessats de manera molt ràpida, tot just entrar en vigor l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, el 27 d’octubre de matinada, i alguns dies després. Alguns, tanmateix, mantenen el seu lloc a l’Administració autonòmica i col·laboren estretament amb Puigdemont, que des del 31 d’octubre roman a Brussel·les, on ha fugit de la justícia espanyola amb quatre exconsellers.

Les anades i vingudes a Brussel·les i les activitats de suport polític a l’expresident, formen part de la quotidianitat d’un grapat d’alts càrrecs catalans, segons coneix i constata el Govern espanyol. En alguns moments es va considerar que la seva activitat podia ser susceptible del cessament del seu lloc a la Generalitat, però finalment es va descartar.

“Hi són i han estat al límit de la ratlla del que pot ser assumible però s’ha optat per no prendre decisions que semblessin guiades per una espècie de caça de bruixes”, resumeixen fonts governamentals.

Aquest aclariment de fonts governamentals encaixa amb la decisió que es va prendre divendres amb Elsa Artadi, directora general de Coordinació Interdepartamental de la Presidència de la Generalitat, i nomenada per Puigdemont cap de campanya per a les eleccions del 21-D. “O cessar-la o millor que s’ocupi plenament de la campanya”, assenyalen fonts governamentals després d’explicar que Artadi ja no haurà de tornar al seu lloc a l’Administració fins després de la cita electoral. Com que és candidata al Parlament, la directora general està dispensada d’anar al seu lloc de treball durant les dues setmanes de campanya, però el Govern central ha decidit anticipar el permís des de divendres passat. Només es tracta d’un parell de dies extra, ja que la campanya comença la nit del cinc de desembre.

El cap directe d’Artadi, Víctor Cullell, secretari del Govern, va ser qui li va comunicar la decisió per seguir la pràctica que siguin els funcionaris de la Generalitat els que desenvolupin totes les accions de la seva Administració encara que les decisions es prenguin a la Moncloa. Ella i altres directors generals de la Generalitat fa temps que estan en campanya, com indiquen membres de la mateixa Administració catalana.

“Els matisos són importants perquè de campanya en fa tothom de tots els partits”, assenyalen fonts governamentals per justificar l’actitud flexible amb els col·laboradors de Puigdemont que alhora són membres de l’Administració i allà tenen el seu lloc de treball empleats de l’Administració.

Són els casos, detallen, de Jaume Clotet, director general de Comunicació del Govern, i Agustí Colomines, director general de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. “En el seu temps lliure poden fer el que vulguin i així es prenen les seves activitats de suport a Puigdemont”, assenyalen fonts de l’Administració central. Aquests alts càrrecs han estat en el punt de mira tant com altres que sí que van ser cessats.

Debilitat o prudència? Aquesta pregunta retòrica la formulen fonts governamentals directament concernides amb l’aplicació d’article 155. I es responen que el president del Govern, Mariano Rajoy, va marcar des del primer moment una conducta “sòbria, discreta i amb el menor cost possible”.

La primera rendició de comptes la protagonitzarà avui el secretari d’Estat d’Administració Territorial, Roberto Bermúdez de Castro, coordinador de tota l’acció que es duu a terme a la Generalitat. Els representants del Govern central a Catalunya relaten que no han pres decisions noves perquè no coneixen els temes. “Ens hem de fiar i ens fiem”, assenyalen aquestes fonts en referència als seus interlocutors de cada conselleria, que són els números dos i tres de cada exconseller, avui a la presó o a Brussel·les destituït. “No hi ha hagut ocupació ni desembarcament [des de Madrid]”, assenyalen des del Govern central. Però sí que hi ha hagut molts cessaments.

Altes i baixes

Més de 25 alts càrrecs han deixat de treballar a la Generalitat des que el Govern central va activar l’article 155. Encara que el pla inicial de la Moncloa incloïa la decisió de mantenir aquests treballadors als seus llocs —tret d’oposició manifesta a la intervenció—, en poc més d’un mes s’han produït totes aquestes baixes, sense que l’Executiu hagi precisat si es tracta d’acomiadaments o de dimissions. El departament més afectat ha estat el d’Economia, que dirigia Junqueras, seguit pel de Presidència, que depenia de Carles Puigdemont. En total, més de 200 persones han deixat el seu lloc de treball a l’Administració catalana des que va començar la intervenció, si se sumen alts càrrecs, personal de confiança, depenents d’organismes extingits o ocupats de la xarxa d’ambaixades catalanes a l’estranger. Diverses desenes dels afectats han recorregut el seu acomiadament davant la Justícia.

Durant aquests mesos, el Govern central ha posat l’èmfasi a garantir el funcionament normal de la Generalitat, i a fomentar la col·laboració amb els alts càrrecs catalans. No obstant això, també s’han detectat treballadors d’alt rang que romanien a l’Administració precisament pels seus vincles amb els impulsors del projecte independentista.

Aquest és el cas de Lluís Juncà. Abans de l’activació de l’article 155, Juncà era cap de gabinet de Junqueras. La seva categoria era la de càrrec de confiança, per la qual cosa estava a punt de perdre la feina amb la destitució del vicepresident de la Generalitat. Per evitar-ho, Junqueras el va cessar el 24 d’octubre, i immediatament el va nomenar secretari general de l’oficina de vicepresidència. Juncà passava així de ser càrrec de confiança a alt càrrec. Just uns dies abans de l’aplicació del 155, el seu lloc de treball quedava blindat. O no: l’home de confiança de Junqueras amb prou feines va sobreviure tres dies a l’aplicació del 155. Va ser detectat i cessat immediatament per la Moncloa, que ara vigila de prop un grapat de càrrecs que mantenen vincles amb els exconsellers fugits a Bèlgica i els proporcionen informació.

En contrapartida, el Govern espanyol ha fet públics molt pocs nomenaments. Després de substituir Josep Lluís Trapero per Ferran López com a cap dels Mossos, l’Executiu ha encarregat a Juan Antonio Puigserver l’organització de les eleccions del 21-D i ha designat, entre altres, la directora general de Modernització de l’Administració de Justícia, el director general de Centres Concertats i Centres Privats de la Generalitat de Catalunya o al president del consell de direcció del Consorci d’Educació de Barcelona.

A més, el Govern central ha nomenat un càrrec eventual, segons el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, per ocupar el lloc de cap de l’oficina de Comunicació del Departament d’Interior.