Junqueras, Forn i els ‘Jordis’ seguiran a la presó provisional sense fiança

Oriol Junqueras, número 1 de la llista d’ERC per a les eleccions catalanes del 21-D, no podrà fer campanya fora de la presó. El jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha decidit que Junqueras (exvicepresident de la Generalitat), Joaquim Forn (exconseller d’Interior) i els presidents de l’ANC i Òmnium (Jordi Sànchez i Jordi Cuixart) continuaran a la presó incondicional.

Más información

Llegiu la interlocutòria del jutge

Catalunya afronta el seu futur en una campanya tan atípica com decisiva

Presó o llibertat: un jutge marca el rumb del 21-D

El jutge va dictar interlocutòria de llibertat per als exconsellers catalans Carles Mundó, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa i Meritxell Borràs després de constatar que tots sis havien dipositat al compte del tribunal la fiança de 100.000 euros que els va imposar per eludir la presó. Minuts abans de les quatre de la tarda van sortir de presó Dolors Bassa i Meritxell Borràs. Passades dos quarts de set de la tarda van abandonar la presó Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Carles Mundó.

Els sis excarcerats hauran de complir amb les mesures cautelars dictades pel jutge: compareixences setmanals davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o jutjat o tribunal de la seva conveniència, comparèixer davant del Suprem sempre que siguin cridats, prohibició de sortida del territori nacional i retirada de passaport, que hauran de lliurar abans de les 14 hores de dimarts.

En la seva interlocutòria, Llarena analitza els requisits legals per mantenir la mesura de presó, que en aquest cas s'han centrat especialment en el risc de fugida i el de reiteració delictiva. El magistrat descarta el risc de fugida, en contra del criteri de la Fiscalía. El jutge creu que el paper en el presumpte delicte de rebel·lió dels quatre líders independentistes que manté a la presó és similar al de Carme Forcadell, de manera que no cal apreciar-hi més risc de fugida del que es va veure en la presidenta de la Cambra. A més, tots quatre demostren un profund arrelament personal, laboral i social, així com disposició per atendre els requeriments judicials que els han cursat fins ara.

No obstant això, Llarena sí que hi veu un risc més gran de reiteració delictiva. El magistrat distingeix entre l'actuació dels membres de la Mesa del Parlament, que va deixar en llibertat el 9 de novembre, "l'aportació dels quals es va limitar a desatendre les decisions judicials que s'havien dictat", i l'actuació dels vuit exconsellers i els presidents de l’ANC i Òmnium, en què el jutge aprecia un judici raonable de risc de reiteració delictiva i adverteix dels perjudicis que pot ocasionar la reiteració de les seves aportacions. Llarena veu risc de reiteració delictiva en tots els membres cessats del Govern i en els presidents de l’ANC i Òmnium, però considera que en el cas de Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart les conseqüències d'aquesta reiteració poden ser més greus.

El magistrat considera que les aportacions de tots quatre al procés "estan directament vinculades a una explosió violenta que, si es repeteix, no deixa marge de correcció o de satisfacció als que se’n vegin afectats”. En aquest sentit, recorda diverses actuacions violentes com el "setge" de desenes de milers de persones a una comissió judicial que escorcollava el Departament d’Economia a Barcelona. En aquests fets el jutge implica directament els quatre que ordena mantenir a la presó: Sànchez i Cuixart perquè les seves associacions van impulsar les mobilitzacions "sabent" que, si bé la major part dels ciutadans estaven compromesos a evitar situacions violentes, "s'infiltrarien necessàriament comportaments agressius". Pel que fa a Junqueras i Forn, el magistrat destaca que el primer "va fer cap" a aquests "fets violents" davant la seu de la seva conselleria i que el segon era el responsable dels Mossos, que "van afavorir o no van desplegar cap actuació que pogués posar fi" al que estava passant.

En el cas de Junqueras, Cuixart i Sànchez, el jutge té en compte a més que els tres formen part de l'anomenat comitè estratègic que defineix el document Enfocats, intervingut per la Guardia Civil durant els escorcolls i considerat per la investigació com el que marca el camí per a la desconnexió forçosa. El magistrat considera que els membres d'aquest comitè estratègic “han exercit una funció definitòria de com i quan calia portar a terme cadascuna de les actuacions del procés i, conseqüentment, de la violència i els tumults,” que va descriure Llarena en la interlocutòria en què va explicar l'acumulació de totes les causes per rebel·lió en el procés independentista. Aquesta violència i tumults, recorda Llarena, “són els elements que constitueixen l'essència dels delictes de rebel·lió o de sedició que s'investiguen”.

“El risc de reiteració de les seves conductes -afegeix el magistrat- imposa a aquest instructor un major grau de rigor i cautela a l'hora de conjugar el dret a la llibertat dels investigats i el dret de la comunitat de poder desenvolupar la seva activitat quotidiana en un context lliure de qualsevol risc previsible de suportar comportaments que lesionin de manera irreparable no només la seva convivència social o familiar, i el lliure desenvolupament econòmic i laboral, sinó la pròpia integritat física”. En tots quatre investigats, conclou Llarena, el risc de reiteració delictiva “reflecteix la probabilitat que es puguin reproduir actes amb greus, immediates i irreparables conseqüències per a la comunitat”.

El perill, segons el jutge, no desapareix amb l'afirmació, mantinguda per tots quatre en les seves compareixences del divendres, que abandonen la seva estratègia d'actuació i amb la determinació judicial d'avaluar la seva situació personal si les seves afirmacions resulten falses, “sinó que exigeix constatar que la possibilitat de nous atacs hagi desaparegut efectivament, o que gradualment es vagi confirmant que el canvi de voluntat és veritable i real”. "Només llavors es justificarà rebaixar la intensitat de la mesura cautelar adoptada contra aquests inculpats" per la jutgessa de la Audiència Nacional Carmen Lamela, afirma l'instructor del Suprem.

Els advocats dels investigats poden recórrer la interlocutòria de Llarena davant la sala penal del Suprem, cosa que les defenses de Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart ja han anunciat que faran.

Els exconsellers empresonats i els presidents de l’ANC i Òmnium van declarar divendres davant del jutge Pablo Llarena del Tribunal Suprem, després que el jutge agrupés les causes per rebel·lió, sedició i malversació que instruïa l’Audiència Nacional. Els imputats van repetir davant el jutge els arguments que ja van defensar en els escrits presentats uns dies abans al Suprem, i la Fiscalia va mantenir la seva petició de retenir els deu acusats a la presó incondicional a l'espera de judici.

Tots deu van apostar per perseguir la independència des del “diàleg” i sense recórrer ni promoure la violència. Romeva, contestant preguntes del seu advocat, va advocar per un referèndum pactat amb l’Estat, mentre que Forn i Borràs van ser més explícits a l'hora de renunciar a la independència unilateral, segons les fonts consultades. L'exvicepresident Junqueras i Romeva, tots dos d’ERC, es van negar a respondre les preguntes de la Fiscalia.

Els Jordis van ingressar a la presó madrilenya de Soto del Real el 16 d'octubre. Als líders de la societat civil independentista se'ls imputa un delicte de sedició per, suposadament, dirigir i encoratjar les masses el 20 i 21 de setembre per impedir, sense aconseguir-ho, que es dugués a terme l’operació Anubis. Els exmembres del Govern que no són a Brussel·les dormen a la presó (les dones, a Alcalá Meco i els homes a Estremera) des del 2 de novembre.