Les falses excuses de l’independentisme

Les previsions de l'independentisme s'han demostrat falses en múltiples àmbits. Així ha quedat provat en el "tot a punt" de les denominades "estructures d'Estat", en el reconeixement internacional que donaven per segur o en la confiança del món empresarial i financer. El pretext per justificar ara davant els seus votants la fallida independència és que el Govern i els seus partits no preveien l'acció judicial i policial de l'Estat, acusant el Govern central d'una violència i accions pròpies d'un règim autoritari. El cert és que des del 2016, els líders sobiranistes van prometre fins a la sacietat que, fessin el que fessin els poders de l'Estat, la secessió estava garantida si el resultat del referèndum il·legal de l'1-O n'era favorable.

Les detencions dels presidents de l'ANC i d'Òmnium i les dels consellers de l'executiu de Carles Puigdemont, han estat rebudes amb sorpresa per part de l'independentisme, però el mateix expresident de la Generalitat va afirmar el 2016 en una entrevista al diari Die Welt i a l'agència Bloomberg que contemplava anar a la presó: "Estic disposat a arribar fins al final, encara que hagi de pagar aquest preu". Jordi Baiget, fins al juliol d'aquest any conseller d'Empresa i Coneixement, va assegurar aleshores que estava disposat a anar a presó però no a perdre el seu patrimoni; L'entrevista, en què Baiget va realitzar aquestes declaracions qüestionant la via unilateral, va suposar el seu cessament. El seu substitut, Santi Vila –avui crític amb la manca de preparació del Govern per aplicar la independència–, va dir el setembre passat que estava disposat a ser empresonat: "En els dies vinents ens poden detenir o posar-nos a la presó, i estic disposat a assumir-ho perquè ens hi juguem la dignitat personal i col·lectiva". També va haver-hi manifestacions públiques contemplant que es produirien les accions judicials i l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Puigdemont va dir el setembre a La Vanguardia que "tenim el deure d'imaginar tot el que estigui en el radar de les possibilitats d'actuació de l'Estat. Cap dels escenaris em fa perdre la son". L'exconseller de Salut Toni Comín va confirmar l'agost a la Universitat Catalana d'Estiu que l'Estat preparava la via penal i "reprimir el referèndum". El diputat d'ERC Joan Tardà ja apuntava l'abril del 2016 que "l'Estat ha optat per la violència judicial, però tot depèn de nosaltres".

Les càrregues policials de l'1-O també semblaven previstes pels referents sobiranistes. L'expresident Artur Mas va dir el febrer passat: "Hem de tenir un esquema de mobilització organitzada que faci molt difícil a l'Estat impedir el referèndum o que sigui enorme el preu que hagi de pagar per impedir-ho". Comín va subscriure aquesta valoració en una entrevista al diari Ara: "L'Estat haurà de reprimir i la gent no es quedarà a casa. Els polítics catalans no ens hi resignarem. Entrem en la via de la repressió de les institucions, i eventualment de la societat civil mobilitzada". El dirigent de la CUP Quim Arrufat va explicar el setembre del 2016 que la "repressió" era l'objectiu: "Cal fer entrar en contradicció antidemocràtica l'Estat i que hagi de recórrer a algun tipus de força legal o força bruta [...] Perquè hagi de reprimir, si vol reprimir, fins a les últimes conseqüències".

La tesi de tenir tot sota control, ara negada, es va mantenir fins aquest octubre. En una conferència a Brussel·les del 18 d'octubre, l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva va afirmar que "faci el que faci l'Estat, nosaltres no cedirem; no tenim alternativa". Els actes de propaganda previs a l'1-O van ser prolífics en promeses de crear la república catalana fes el que fes el Govern central. L'exportaveu de la Generalitat Jordi Turull va dir deu dies abans de l'aplicació del 155: "L'Estat ens planteja els següents termes: o rendició o tirar endavant. Òbviament la rendició no forma part de cap dels escenaris d'aquest Govern. El compromís amb el mandat de l'1-O és absolut, és total [...] Puc assegurar que ni plegarem veles ni contemplarem a veure com ocupen les institucions catalanes". L'exconseller d'Interior Joaquim Forn va apuntar en un míting del 21 de setembre –un dia després de les detencions del 20 de setembre contra l'operatiu de la consulta– que "depèn de nosaltres guanyar i aconseguir el nostre somni de la independència". El diputat Antoni Castellà, aquell mateix dia, va afirmar que "això només depèn de nosaltres. Tenim una oportunitat històrica". El 20 de setembre, el president d'Òmnium Jordi Cuixart va piular: "L'Estat assalta les nostres institucions i arribarà fins a on el deixem. Viure en democràcia és a les nostres mans".

Les fanfarronades han estat constants. Puigdemont va advertir el juliol passat que "l'Estat només podrà impedir la independència amb una proposta millor". L'exconseller de Presidència Francesc Homs va augurar el febrer que "si hi ha una resposta penal a un procés pacífic i democràtic, serà la fi de l'Estat espanyol". El 14 de setembre, en el míting de Tarragona que va iniciar la campanya de l'1-O, la líder d'ERC Marta Rovira va apuntar que tenia "un missatge per als que cada dia fan reconsideracions, amenaces, anuncis catastròfics: el camí cap a la república catalana no té retorn".

Les garanties de tenir-ho tot sota control fes el que fes el Govern de Mariano Rajoy van ser constants també durant el 2016. Tardà va ser especialment redundant en això: el maig d'aquell any va afirmar que "si no ens caguem, guanyarem. Si ens acovardim i traïm la ciutadania, perdrem. Per primer cop a la història tot depèn de nosaltres, per primer cop el que passi a Madrid, és secundari. Ens ho poden dificultar, però tot depèn de nosaltres; el febrer del 2016, a La Xarxa TV, va dir de forma vehement que "per primer cop en 200 anys tot, tot, tot només depèn de nosaltres". El març del 2017, el diputat republicà va opinar en un debat a l'Ateneu Barcelonès que "la gran tragèdia del Govern espanyol és que ens ho pot dificultar molt, però tot depèn de nosaltres".

Tardà no ha estat l'únic a ERC que va sumar-se a l'eslògan del tot depèn de nosaltres. L'exsenador Santi Vidal va asseverar el desembre del 2016 que "no ens atemorirem per les actuacions de l'Estat i culminarem el full de ruta". La també diputada republicana al Congrés va dir l'abril d'aquell any que "res depèn de l'Estat espanyol, només depèn de nosaltres i del nostre empeny per construir una república catalana". La portaveu republicana al Senat, Mirella Cortès, va escriure el juny passat que "ERC a Madrid defensa el dret per decidir sobre la independència de Catalunya i els interessos dels Països Catalans. Cada dia més a prop. Ningú ens aturarà. Ni les amenaces de Rajoy ni ningú".