Model Barcelona per a la UE

És inútil ocultar que el procés sobiranista fa mal a la candidatura de Barcelona a l'Agència Europea del Medicament (EMA).

Però seria idiota que la UE oblidés avui que les principals rivals de la metròpoli mediterrània, Bratislava i Milà, són emblema de greus crisis secessionistes.

El Parlament eslovac, amb seu a Bratislava, va declarar la independència de Txecoslovàquia el 1992, sense referèndum. La va consumar en 1993. Mereix premi?

Milà és bressol i capital de la República Federal de Padania, proclamada unilateral i il·legalment el 1996 a instàncies de la Lega separatista i xenòfoba. Va fracassar. La Lega és avui un Frankenstein ultra, aliat del Front Nacional francès, de la família Le Pen. És portaestandard d'estabilitat i de valors europeus?

Malgrat l'autoflagel·lació secessionista, la capital catalana segueix fidel a l'esperit olímpic del 1992, que va il·luminar els millors i més humans JJ OO de la història, gràcies al model Barcelona. Que consisteix en una compacta xarxa de complicitats públic-privades; entre diferents nivells de governança (Estat, Generalitat, Ajuntament); entre metròpoli i entorn, entre joves i vells. És paradigma de com federar, exemple de consens i unitat entre dispars, model per a Europa.

Si és així!: en aquest moment de crisi, quan els socialistes han estat exclosos del Govern municipal, el seu líder, Jaume Collboni, estarà avui a Brussel·les, defensant braç a braç amb els seus executors la virtut de la seva ciutat com a candidata. Això sí és èpica. I estètica. I a més, els nous comissionats de Cultura (Joan Subirats) i Promoció Econòmica (Lluís Gómez) exhibeixen perfils de capacitació a prova de bomba.

Barcelona avantatja als seus rivals. És l'opció d'excel·lència. L'única que compleix els 19 requisits tècnics; la ciutat que va fer uns JJ OO sense corrupció (recordin l'escàndol italià de Parmalat, en la Parma de l'Agència Europea de Seguretat Alimentària); la dotada d'un veritable clúster de salut (ram d'indústries, hospitals, empreses tecnològiques i centres d'investigació del ram); la posseïdora de el “millor pla de continuïtat científica per l'EMA”, com ha escrit Javier Solana.

I cocapital del país europeu, Espanya, que més ha fet en menys temps per la salut pública.