_
_
_
_

Catalunya registra més de 100 casos de legionel·la en el que portem d’any

El 2017 ja és el segon any més mortífer de l'última dècada amb vuit morts

Jessica Mouzo
Imatge al microscopi de la Legionel·la pneumophila
Imatge al microscopi de la Legionel·la pneumophilaGETTY IMAGES

Més d'un centenar de persones han patit legionel·la en el que portem d'any a Catalunya. Aquesta malaltia infecciosa, provocada pel bacteri del mateix nom, té un quadre clínic similar al de la pneumònia i es contagia per via aèria, en inhalar el bacil. Segons dades provisionals de l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), s'han registrat 109 casos el 2017, un 53,5% més que en tot el 2016. Les ASPCAT manté sota lupa dos brots detectats a Llinars del Vallès i Blanes (la Selva) que ja han deixat cinc morts en les últimes setmanes. Salut Pública ha comptabilitzat vuit morts en tot l'any.

El Departament de Salut adverteix que, amb dos brots oberts i mancant un mes i mig perquè acabi l'any, les dades que manega del 2017 encara són provisionals. No obstant això, les primeres xifres apunten a un fort envit de la legionel·la aquest any: s'han comptabilitzat 24 brots, 109 afectats (dins d'algun brot o com a casos esporàdics) i 8 morts. Amb aquestes dades, el 2017 ja seria el segon any més mortífer per legionel·la a Catalunya. Només el brot de Sabadell del 2014, amb 13 morts, supera les morts registrades en el que va d'any. El 2016, va haver-hi 20 brots, 71 afectats i 2 morts.

La legionel·la és una malaltia infecciosa provocada pel bacteri Legionel·la pneumophila, que sol trobar-se en llocs humits, com zones d'aigua estancada. La dolència infecciosa no es contagia de persona a persona, sinó que es transmet en inhalar el bacteri, que viatja per l'aire a través de gotes d'aigua microscòpiques. En aspirar-la, arriba als pulmons i es reprodueix sense control. La malaltia sol tenir bon pronòstic, encara que l'evolució favorable del pacient es pot complicar si presenta factors de risc com tabaquisme, patologies cròniques greus (càncer, cardiopaties, etc.) o edat avançada. “La legionel·la no té una mortalitat elevada, no passa del 10%”, matisa el doctor Antoni Trilla, cap d'epidemiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona.

La presència del bacteri sol seguir un patró estacional, que fins ara es reduïa a la fi de primavera i l'estiu. No obstant això, en els últims anys s'han registrat alguns brots entre el setembre i l'octubre, per la qual cosa el temps d'acció s'ha ampliat. “Pot ser multifactorial. Per exemple, factors climatològics com la temperatura i la humitat poden influir”, apunta Cristina Pérez, sotsdirectora regional de Barcelona de l'ASPCAT. Les principals instal·lacions de risc són les torres de refrigeració de grans empreses, fonts ornamentals, regs per aspersió o vehicles de neteja municipal que utilitzen equips d'aigua.

Malgrat que els tècnics de Salut Pública i les administracions sanitàries han reforçat els nivells de control de legionel·la amb inspeccions habituals en les instal·lacions de risc, Catalunya és la comunitat que més brots registra a Espanya. Els experts ho atribueixen a l'eficàcia dels seus sistemes de vigilància epidemiològica. La legionel·la és una malaltia de declaració obligatòria i urgent des del 1996.

No obstant això, l'alta presència de persones afectades cada any —no sol baixar de 60 casos anuals— ha obligat a Salut a engegar un pla de xoc a les zones de major risc. Així, des del 2015, l'ASPCAT ha centrat esforços en l'entorn metropolità de Barcelona (les comarques del Vallès Oriental i Occidental, el Baix Llobregat, el Maresme, l'Alt Penedès i el Garraf). “Triem les zones on hi ha més incidència i on hi ha més densitat de població i més teixit empresarial”, justifica Pérez.

En aquestes zones, Salut Pública ha reforçat els programes de control de legionel·la que fan habitualment els tècnics de l'ASPCAT en tot el territori. “El que fem és intensificar el control oficial de les instal·lacions, incrementar la presa de mostres sistemàtica en zones d'alt i baix risc i sensibilitzar per capacitar els tècnics municipals i les empreses de neteja viària i de parcs i jardins perquè controlin també”, agrega Pérez.

Tot i que Salut assenyala que encara no hi ha resultats definitius, sí s'ha detectat que a mesura que s'intensifica la presa de mostres, surten menys resultats positius per legionel·la i la incidència de brots va a la baixa.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_