El PDeCAT designa Puigdemont i l’opció d’una llista unitària s’allunya

El Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT) ja té candidat per a les eleccions autonòmiques del 21 de desembre. L'expresident Carles Puigdemont encapçalarà una llista que encara no se sap si serà en solitari o part d'una coalició amb altres forces independentistes i contràries a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Aquesta última és una fórmula que ahir va perdre encara més força després que Catalunya en Comú, el partit d'Ada Colau, rebutgés participar-hi, cosa que demanava ERC. Oriol Junqueras serà la cara del cartell republicà.

La llista única és una d'aquestes empreses que tothom afirma voler en l'independentisme però que en realitat ningú ha treballat a fons. El que sí que han fet tots els partits ha estat intentar no aparèixer com a responsables del fracàs davant unes bases desconcertades pels últims esdeveniments i que demanen unitat d'acció. Aquest ha estat el marc en el qual les tres forces de l'independentisme català —ERC, PDeCAT i CUP— es van moure aquest cap de setmana. El termini per inscriure coalicions electorals de cara al 21-D venç demà i l'acord està lluny de tancar-se malgrat la teòrica predisposició de totes les parts.

El torn de moviment ahir va ser per al PDeCAT. La coordinadora general de l'antiga Convergència, Marta Pascal, va advocar una vegada més per la fórmula de llista unitària en la seva intervenció durant el consell nacional del partit, a Barcelona. I, encara que amb sordina, va criticar l'actitud d'ERC, que dissabte passat havia posat com a condició indispensable per a la candidatura conjunta que també hi participessin la CUP i el partit de l'alcaldessa de Barcelona, Catalunya en Comú. “No serem nosaltres els de les condicions, els que posem traves a res, és l'hora de la política i la política s'ha de fer allà on sigui”, va dir Pascal.

A la vista del previsible fracàs, el PDeCAT va dedicar bona part de les energies de la reunió del seu òrgan de direcció a decidir ja com serà la seva llista per afrontar el 21-D. En ella figuraran l'expresident, que fa una setmana que és a Bèlgica, i els seus exconsellers empresonats. També els membres de la Taula del Parlament que aquest dijous han de declarar al Tribunal Suprem. “Cal reconvertir la nostra tristesa en fortalesa, coratge i determinació”, va afirmar Pascal, decidida a aprofitar el capital polític que genera la indignació de les bases independentistes pels empresonaments. A partir de demà, el partit començarà el procés d'elecció de la resta de candidats. Les llistes s'aprovaran el cap de setmana vinent.

Pascal també es va enfrontar ahir a crítiques molt fortes envers l'exconseller Santi Vila. Durant la reunió del partit es van sentir algunes veus fins i tot demanant sancions per a l'anterior titular d'empresa del Govern. No va agradar gens a les bases com va gestionar la seva sortida de l'Executiu català —just abans de la declaració d'independència— i com s'ha desmarcat en seu judicial dels seus antics companys. Les crítiques a Vila també es van sentir a ERC, on alguns el posen d'exemple de per què no s'ha de pactar amb els neoconvergents.

Per a la cúpula del PDeCAT tenir Puigdemont de candidat és un impediment en els plans de donar un gir de moderació al partit aprofitant la conjuntura actual. Anar en solitari, va assegurar fa uns dies Pascal, permet que l'electorat “busqui el matís”, però la situació impedeix treballar el nou escenari. Al mateix temps, l'expresident és la seva millor arma davant els mals auguris de les enquestes i la determinació d'ERC de no reeditar Junts pel Sí, la coalició amb la qual van guanyar les eleccions passades.

Mentre el PDeCAT debatia com afrontar el 21-D, Catalunya en Comú tancava la porta a la coalició, esgrimint encara la política de retallades del Govern d'Artur Mas. Amb la condició sine qua non dels republicans trencada, ningú s'atreveix a agafar les banderes de la llista única. Ni l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que l'havia demanat, va fer aquest cap de setmana cap moviment.

L'oferiment de Puigdemont de ser candidat, que es va fer públic divendres, no va moure ni un centímetre el posicionament inicial d'ERC. Tampoc ho va fer el manifest que fan circular una part considerable dels neoconvergents demanant la llista transversal i que frega ja les 100.000 signatures. De fet, del consell nacional dels republicans de dissabte passat va sortir un esbós de llista electoral que encapçalaran Oriol Junqueras i el seu número dos, Marta Rovira. També hi haurà els exconsellers que són a la presó, els membres de la Taula del Parlament i alts càrrecs del Govern.

Tots dos partits hauran de treballar ara les seves segones línies per poder portar el dia a dia de la candidatura. I no viure una telecampanya. O planejar coses tan pelegrines com fer un debat electoral amb el teu exsoci de Govern i amb el qual, a grans trets, comparteixes programa. Una ànalisi dels discursos de Rovira i Pascal deixa veure les mateixes línies generals: aconseguir l'amnistia dels exmembres del Govern i líders d'entitats independentistes que ara són a la presó o esperant com es resol la seva possible extradició des de Bèlgica; la defensa de l'Estat propi en forma de república i l'oposició a l'article 155 de la Constitució.

Oficialment cap dels dos partits dona per tancada la possibilitat d'una llista i argumenten que engegar la maquinària preelectoral és una cosa que s'hauria de fer de totes maneres. Fonts dels partits més petits inclosos ara a Junts pel Sí, com els demócrata-cristians independentistes o els exsocialistes de MES, asseguren que només han tingut reunions bilaterals amb ERC i PDeCAT però que fins al moment no hi ha hagut un intent real de pacte.

La CUP tampoc s'ha mullat i manté totes les opcions obertes de cara a l'assemblea que durà a terme el cap de setmana vinent. Dissabte passat, el seu consell polític va decidir registrar una marca blanca per no tancar la possibilitat de concórrer-hi si es tanqués una coalició a l'últim minut. Ningú descarta res, perquè en els últims dies a Catalunya decisions més importants han canviat en menys de 24 hores.