_
_
_
_

La Vall d’Aran demana ser reconeguda a la Constitució

Els partits aranesos mostren la seva preocupació pels efectes de la declaració d'independència i l'aplicació del 155

Cristian Segura
Banderes davant de l'edifici del Govern de la comarca d'Aran a Vielha.
Banderes davant de l'edifici del Govern de la comarca d'Aran a Vielha. MASSIMILIANO MINOCRI

Els tres partits amb representació al ple del Consell General d'Aran han aprovat avui dijous per unanimitat una declaració institucional que demana “buscar un reconeixement constitucional que permeti noves fites per al nostre estatut singular d'autogovern”. La singularitat aranesa no està emparada per la llei fonamental espanyola i el Consell considera que la declaració unilateral d'independència i la intervenció de l'Estat a Catalunya a partir de l'article 155 han provocat “una forta crisi democràtica” que pot posar en risc l'autogovern aranès.

Más información
La confusió de la república catalana es contagia a la Vall d’Aran
Puigdemont i la independència de Catalunya: últimes notícies en directe

Els set consellers de Convergència Democràtica Aranesa –CDA, la força de govern–, els cinc d'Unitat d'Aran –UA, partit germà del PSC– i l'únic representant del Partit Reformista d'Arties-Garós (PRAG) han aprovat una moció que demana “realitzar totes aquelles gestions davant de les institucions catalanes, així com a la Comissió Territorial del Congrés dels Diputats, per buscar un reconeixement constitucional que permeti noves fites per al nostre estatut singular d'autogovern”. La Vall d'Aran és una comarca catalana de 10.000 habitants, amb una singularitat, com a territori de cultura occitana, que està reconeguda amb un règim especial per l'Estatut de Catalunya i la Llei d'Aran del 2015. La proclamació de la república de divendres passat al Parlament va provocar una forta confusió al Consell. El seu Govern va emetre tres comunicats diferents durant aquella jornada, l'últim per desmentir que les forces polítiques araneses es plantegessin que la comarca deixés de formar part de Catalunya. CDA, UA i el PRAF es van reunir dilluns per acordar els punts de la declaració aprovada avui. CDA, partit vinculat tradicionalment a la desapareguda CDC, va insistir perquè la resolució inclogués “els avenços fets en aquests darrers anys pel que fa al reconeixement institucional del nostre país i del seu marc competencial, dut a terme per la Generalitat de Catalunya”; al mateix temps, els socialistes han pressionat perquè la declaració admeti “la dificultat que la Vall d'Aran sempre ha tingut per desplegar aquests marcs legislatius”. Tant UA com CDA insisteixen en la manca de desenvolupament de les competències pròpies emparades per la Llei d'Aran i dels acords per a la millora del finançament pactats amb la Generalitat.

La declaració del ple del Consell també destaca que la manca de diàleg entre “les institucions catalanes i espanyoles” ha generat “intranquil·litat i molta preocupació als ciutadans del nostre país”. L'estació d'esquí de Baqueira-Beret, a la Vall d'Aran, és el principal motor econòmic de la regió. Més del 80% dels usuaris són ciutadans de fora de Catalunya.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario 'Avui' en Berlín y en Pekín. Desde 2022 cubre la guerra en Ucrania como enviado especial. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_