Exresponsables de l’ACM accepten prop de dos anys de presó per l’espoli a l’entitat

Els exresponsables de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) Josep Maria Matas i Xavier Solà han acceptat sengles condemnes de 23 mesos de presó, que no implicaran l'ingrés a la presó, per haver espoliat l'entitat municipalista, després d'un acord amb la mateixa entitat per retornar-li els diners a terminis fins al 2019.

En una sentència que és ferma, atès que tant la Fiscalia com la defensa han anunciat que no hi recorreran en contra, la secció 21a de l'Audiència de Barcelona ha condemnat els dos líders de l'ACM –entitat que agrupa ajuntaments nacionalistes– pels delictes de malversació impròpia i falsedat documental i ha acordat suspendre'ls la pena durant dos anys, tenint en compte que cap dels dos tenen antecedents.

L'acord ha estat possible després que els acusats hagin retornat a l'ACM més de 500.000 euros dels fons que es van embutxacar –un desviament que la Fiscalia xifrava en un milió d'euros en el seu escrit d'acusació inicial– i que l'entitat municipalista, que en el seu moment va renunciar a exercir accions legals contra els processats, s'hagi compromès a no emprendre cap reclamació posterior.

La Fiscalia ha rebaixat la suma del saqueig que inicialment imputava als acusats, en comptabilitzar només les quantitats desviades des del 2007 i no els anys precedents, i ha aplicat a Matas i Solà l'atenuant molt qualificat de reparació del dany, per retornar a l'ACM les quantitats desviades.

Solà, exresponsable dels serveis jurídics de l'ACM i que després va ser número dos del Departament de Cultura, ha aconseguit arribar a un pacte in extremis després que ahir a la nit els òrgans col·legiats de l'entitat li permetessin tornar a terminis els 121.477 euros, un acord que ja havia rebut el vistiplau del president de l'entitat, Miquel Buch.

A l'acord extrajudicial aconseguit amb l'ACM, Solà reconeix el deute contret amb l'entitat i, després de lliurar-li ahir mateix una primera quota de 25.000 euros, es compromet a pagar la resta dels diners desviats en sis terminis, l'últim dels quals saldarà el mes de març del 2019.

Matas, per la seva banda, ha presentat un escrit de l'octubre del 2017 en el qual Miquel Buch reitera que l'entitat es dona per compensada amb el prop de mig milió d'euros que l'acusat ha anat retornant a l'ACM i que va acabar de pagar el 2014.

En virtut de l'acord aconseguit amb les defenses, la Fiscalia ha renunciat a la seva tesi inicial que l'ACM gestiona principalment fons públics obtinguts de les quotes que satisfan els ajuntaments associats, cosa que hauria comportat un delicte de malversació de fons públics i hauria dificultat el pacte extrajudicial dels acusats per compensar l'entitat municipalista.

En la seva sentència de conformitat, els condemnats, tots dos militants de l'extinta CDC, reconeixen haver utilitzat societats instrumentals per apropiar-se de fons de l'entitat mitjançant factures falses de serveis amb un preu inflat o que no es corresponien amb cap prestació real.

L'exsecretari general de l'ACM, a més, admet haver-se apropiat il·lícitament entre el 2005 i el 2009 de fons de l'entitat per serveis consistents en la impressió o enquadernació de directoris, molts dels quals no es van arribar a publicar, i en la confecció de catàlegs de masies i cases rurals.

En el tràmit en el qual havien de manifestar davant del tribunal que accepten la condemna pactada amb la Fiscalia, Solà ha intentat matisar que estava d'acord exclusivament amb el relat "jurídic", però no amb els fets que la sentència de conformitat li atribueix.

No obstant això, el president del tribunal, Eduardo Navarro, ha advertit Solà que aquesta fórmula no és vàlida perquè el pacte assolit amb la Fiscalia preveu el reconeixement dels fets alhora que l'acceptació de la rebaixa de condemna formulada pel ministeri públic.