La calor i la sequera malmeten la temporada de bolets

“Boletaires arrauxats, cercadors de l'elixir, del bolet més exquisit”. Així cantava en Sisa en reconeixement de l’entrega de molts catalans que cada tardor s’endinsen als boscos hores i hores per omplir els seus cistells de vímet d’apreciats i gustosos bolets. Aquesta tardor sembla que caldrà remenar més entre la fullaraca perquè els experts coincideixen a afirmar que la temporada serà dolenta. Els motius: massa calor i poca pluja. Les conseqüències: la producció podria ser la meitat d’un any normal.

“Estem en una temporada més seca i calorosa del que és habitual. Ara mateix hauríem d’estar recollint uns 30 quilos de bolets per hectàrea, però estem a menys de 10. I sembla que les previsions meteorològiques no han de canviar per revertir la situació, així que la temporada de bolets sembla que no serà gens bona”, analitza Juan Martínez de Aragón, investigador especialitzat en recursos micològics del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Segons els seus càlculs, si en una temporada normal es recullen uns 60 quilos per hectàrea, enguany la xifra estarà al voltant dels 30.

El micòleg Enric Gràcia explica que la qualitat de la temporada de bolets ve determinada per dos factors: la temperatura i la pluja. “Quan la temperatura del terra està per sobre dels vuit graus, el bolet no fructifica i actualment el terra està molt calent perquè no ha plogut”, assenyala l’expert. I sobre la pluja, Gràcia recorda que els bolets són un 82% aigua, així que les precipitacions són necessàries. “Però hem tingut la meitat de pluja d'una temporada normal”, afegeix. Durant el mes de setembre va ploure, cosa que va fer florir de bolets alguns boscos. “Però les pluges haurien d’haver continuat. Ara vas al bosc i està sec”, afegeix Martínez de Aragón.

Encara que durant les properes setmanes arribessin pluges abundants, Gràcia assegura que els bolets que sortirien serien els de final de temporada (fredolics, trompetes, camagrocs...), “ja que ja no serien a temps els bolets que necessiten molta vitalitat i energia acumulada, com ara els ceps”. Però no a totes les zones de Catalunya les previsions són tan negatives. Segons aquest micòleg, a les zones de muntanya baixa i el litoral ha plogut més i s’espera que la producció arribi al 85%.

Però ja hi ha bolets ara? Sí. Els qui vulguin calçar-se les xiruques i agafar el cistell aquest cap de setmana podrien trobar bolets, segons Gràcia, a la Garrotxa, Prades, les zones obagues de Montserrat, les cotes mitjanes del Montseny, el Berguedà i el Solsonès. Però els bolets no creixen a qualsevol lloc. Qui vulgui sortir a caçar-ne ha de tenir en compte que hi ha diversos factors que determinen el tipus de bolet que hi creix: d’una banda, el tipus de sòl, que pot ser calcari (Montgrí, Cadí) o de silici (Montseny). “L’ou de reig i el cep apareix en sòls silicis, mentre que la llenega és de terrenys calcaris”, exemplifica Gràcia. Tembé compta el tipus de bosc: els rovellons només creixen en pinedes. I l’edat dels arbres. “El rovelló apareix en pinedes joves, mentre que el cep només en pinedes adultes, de més de 15 anys”, afegeix.

La meteorologia no només està afectant la temporada actual. Segons els experts, l'escalfament global està retardant entre dos i tres setmanes l’aparició de bolets. Una de les principals amenaces, coincideixen els micòlegs, és la massificació dels boscos. “El pitjor que pot passar és que el terra es compacti per les trepitjades de la gent, perquè això afecta l’arribada d’oxigen i el creixement del bolet”, indica aquest investigador. En canvi, com es cull el bolet no és nociu. “No hi ha cap estudi que digui si és millor tallar o arrencar el bolet. Depèn del bolet. El rovelló és millor tallar-lo perquè la base té molta terra, però en canvi el cep s’ha de collir sencer perquè el peu és molt gustós”, indica Martínez de Aragón.

I un darrer consell dels experts per boletaires novells i experts: “Si s’és novell, millor anar acompanyat d’algú que conegui els bolets i davant del dubte, sempre llençar-lo”. Tot i que són casos molt residuals –només hi ha 20 espècies de bolets d’un total de més d’un miler– anualment hi ha, apunta Gràcia, un o dos casos de morts per emmetzinament.