_
_
_
_

Barcelona atén 80 persones per les càrregues policials

El servei municipal d'atenció psicològica pels incidents de l'1-O amplia l'horari

Jessica Mouzo
Antidisturbis als voltants del col·legi Ramon Llull l'1-O al matí.
Antidisturbis als voltants del col·legi Ramon Llull l'1-O al matí.Albert Garcia

El servei d'atenció psicològica i jurídica que va disposar l'Ajuntament de Barcelona després de les càrregues policials del passat 1 d'octubre ha atès 80 persones, 20 d'aquestes de forma presencial. Davant el nombre de sol·licituds assistencials rebudes des que es va posar en marxa (dimarts passat), el Consistori ha decidit ampliar l'horari d'obertura fins al 20 d'octubre.

Más información
La Generalitat assegura que hi ha 844 ferits per les càrregues policials
“Mai vam pensar que seria tan, tan perillós”
Marta Torrecillas: “No hi va haver diàleg. Van passar per sobre la gent i la van agredir”

“La gent que ve al servei té a veure amb els efectes de les agressions policials. Aquestes situacions els provoquen reaccions i simptomatologia diverses, des d'insomni i malsons, fins a crisis d'ansietat, alts nivells d'estrès, problemes per ordenar emocions que no són fàcilment explicables...”, sintetitza la psicòloga Irene Santiago, directora de l'àrea psicosocial de l'organització Iridia, un centre per a la defensa dels drets humans que col·labora amb l'Ajuntament en aquest projecte.

Santiago sosté que no hi ha un perfil clar entre els demandants d'assistència psicosocial o jurídica. “Travessa totes les capes de la societat, és un perfil molt divers. Les persones que han estat en els col·legis on hi ha hagut càrregues tenen les afectacions més greus, com que els costa tornar a aquest col·legi. També hi ha dones d'edat avançada que han estat agredides”, agrega l'especialista.

El Consistori ha habilitat un correu electrònic per sol·licitar cita prèvia per entrar dins del circuit assistencial. Advocats i psicòlegs s'encarreguen de la primera visita per fer una valoració inicial i estudiar si els afectats requereixen sessions de seguiment o derivació a altres serveis sanitaris públics. “Hi ha gent que pot desenvolupar una afectació més gran però, en general la majoria de la gent desenvolupa estratègies perquè el trauma no es cronifiqui”, postil·la Santiago.

En qualsevol cas, el servei municipal d'atenció psicojurídica ha arribat també a barris i escoles, que han sol·licitat la seva ajuda per abordar el que ha passat durant la jornada del referèndum. “Es tracta d'una acció comunitària. Donem una atenció col·lectiva en aquest cas, treballant amb associacions de pares, col·legis o entitats veïnals i els donem eines per poder afrontar i intercanviar emocions dels fets”, afegeix la psicòloga.

La psicòloga insisteix que les persones que acudeixen a aquest servei municipal “no estan malaltes”. “Cal trobar l'equilibri per no patologitzar reaccions i situacions que són adaptatives. És una resposta normals a una situació atípica. Es important no patologitzar el que estan sentint”, concreta l'especialista.

Santiago assegura que algunes persones “s'han exposat molt a les imatges de les càrregues i reconnecten molt amb aquestes vivències”, per la qual cosa els recomanen que deixin de mirar-les.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_