La campanya internacional per prohibir les armes nuclears ICAN, Premi Nobel de la Pau 2017

La campanya internacional per prohibir les armes nuclears ICAN (per les seves sigles en anglès) ha estat guardonada amb el Premi Nobel de la Pau 2017. Es tracta d'una coalició d'organitzacions no governamentals d'uns 100 països. "El Premi de la Pau del 2017 insta els Estats nuclears a iniciar les negociacions per eliminar gradualment al món 15.000 armes nuclears", segons han explicat des del comitè noruec. "L'organització rep el premi per la seva feina a l'hora de posar el focus sobre les catastròfiques conseqüències humanitàries de l'ús d'armes nuclears i pels seus esforços pioners per aconseguir un tractat de prohibició d'aquestes armes", ha dit aquest divendres la presidenta del Comitè Noruec del Nobel, Berit Reiss-Andersen.

"La ICAN ha estat un actor líder de la societat civil en els esforços per aconseguir una prohibició de les armes nuclears sota el dret internacional", ha assenyalat el comitè noruec en la seva decisió, en el qual ha afegit que aquest premi és "també una crida" als països que disposen d'arsenal atòmic a iniciar "negociacions serioses" per eliminar les "15.000 armes nuclears que hi ha a tot el món".

Fundada el 2007 a Viena durant una conferència internacional sobre el tractat de no proliferació nuclear, la ICAN té la seu a Ginebra. La coalició ha sabut mobilitzar des de llavors activistes i personalitats per defensar la seva causa. Entre els seus èxits més destacats, el juliol passat va aconseguir que 122 països signessin a l'ONU el Tractat sobre la Prohibició d'Armes Nuclears, tot i que el seu abast és sobretot simbòlic, atesa l'absència de les nou potències nuclears entre els signants. El tractat, que encara no està en vigor, constitueix, no obstant això, una forta manifestació de voluntat política. L'organització té un pressupost anual d'1,2 milions de francs suïssos (1 milió d'euros) i funciona gràcies a les ajudes financeres aportades per diversos governs, com els de Noruega, Suïssa, Holanda, Alemanya o la Santa Seu, així com per donants privats, la Unió Europea i fundacions.

La directora de la ICAN, Beatrice Fihn, ha afirmat que està "encantada" de rebre el guardó. "Com es pot imaginar estem molt contents, aquesta és una gran notícia", ha assegurat una portaveu de la coalició a Reuters. "És un gran reconeixement a la feina que els activistes han fet al llarg dels anys i especialment els hibakusha [supervivents dels bombardejos nuclears dels EUA al Japó en la Segona Guerra Mundial]". "El seu testimoni va ser crític, va ser crucial per aquest èxit tan increïble", ha afegit.

Més de 70 anys després de les bombes atòmiques nord-americanes llançades sobre les ciutats japoneses de Hiroshima i Nagasaki, els desafiaments no han desaparegut. La decisió del Nobel irromp en un escenari internacional carregat de tensió per l'escalada d'agressivitat de Corea del Nord, que ha accelerat el ritme dels seus assajos nuclears i de míssils balístics.

La qüestió nuclear també està a l'ordre del dia pel que fa a la precària situació del pacte aconseguit entre les grans potències i l'Iran sobre el seu programa atòmic. La Casa Blanca es planteja desmarcar-se de l'acord, la qual cosa obriria un escenari incert. Hores abans de l'anunci del premi, la premsa nord-americana assenyalava que el president Trump en principi ha decidit no donar el suport a l'acord requerit per mitjans d'octubre, i el sotmet a la decisió del Congrés nord-americà. Si els congressistes decidissin reimposar les sancions a l'Iran, les conseqüències estratègiques són imprevisibles.

El de la Pau és l'únic dels sis premis que s'atorga i es lliura fora de Suècia. Un fet que succeeix per desig exprés d'Alfred Nobel, ja que en la seva època Noruega formava part del regne suec. Segons va deixar escrit en el seu testament, el Nobel de la Pau ha de reconèixer els qui contribueixin "a l'agermanament dels pobles i a l'eliminació o reducció d'armament, així com a formar o impulsar congressos de pau". 

Entre els individus i les organitzacions que estan nominats, els favorits per als experts i les cases d'apostes aquest any han estat l'acord nuclear iranià, els voluntaris sirians de Defensa Civil, l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), el papa Francesc, la Unió per les Llibertats Civils a Amèrica (ACLU) i Can Dündar, exredactor en cap del diari turc Cumhuriyet.

El comitè no confirma els noms dels candidats fins que ha passat mig segle i només fa públic el nombre total d'aspirants, 318 aquest any. A més, en aquesta ocasió l'elecció ha suposat l'estrena de Berit Reiss Andersen al capdavant del comitè que tria el premiat. Fins ara s'han lliurat 97 Nobel de la Pau –16 dels quals s'han atorgat a a dones–, i l'edat mitjana dels seus destinataris és de 62 anys. De tots ells, només Le Duc Tho ha declinat el Nobel.

Aquesta setmana s'han concedit bona part dels Premis Nobel. El de Medicina ha anat a parar als descobridors del rellotge intern del cos, el de Física ha estat per als científics que treballen en el detector d'ones gravitacionals, i en el cas del Nobel de Química els destinataris han estat els científics que han desenvolupat un mètode per observar la vida privada de les molècules. Aquest dijous el de Literatura ha estat per a l'escriptor britànic de 62 anys Kazuo Ishiguro. Dilluns 9 d'octubre es revelarà el nom del Nobel d'Economia, l'últim d'aquest any.