El vot agredolç del poble més petit de Catalunya

A les nou del matí, l'aire fresc del poble més petit de Catalunya està enrarit per les notícies que se senten a la ràdio sobre els aldarulls que hi ha en alguns col·legis oberts pel referèndum independentista suspès pel Tribunal Constitucional. "A veure si al final vindran aquí, tot i que no ho crec, no li importem a ningú", diu un dels 27 habitants de Sant Jaume de Frontanyà, un municipi situat a prop de Berga on, a primera hora, gairebé la meitat del cens espera a poder votar a l'Ajuntament mentre comparteix una coca de llardons per esmorzar.

A l'Ajuntament del poble impera la normalitat que la Generalitat havia promès per a tots els col·legis: una urna a la mesa, el president i dos vocals preparats amb l'aplicatiu informàtic per garantir un cens universal. Minuts abans de l'inici de la jornada electoral, una patrulla dels Mossos d'Esquadra arriba a la plaça, dominada per l'església del poble. "Ja són aquí, anem a esperar-los fora", diu l'alcalde, Rubén Lladós, acompanyat d'un gos una mica vell i encantat de tenir tanta companyia. 

- Bé, ja sabeu per què som aquí… és veritat que esteu fent resistència pacífica, i que no ens deixareu entrar? 

- No us deixarem.

- Bé, doncs marxem al bar.

Els Mossos d'Esquadra, que durant la nit i la primera hora d'aquest 1 d'octubre han anat als punts de votació només per estendre acta, tampoc a Sant Jaume de Frontanyà han fet més que un advertiment: "No ens poseu en un compromís, i no haurem de fer res". Els dos agents se'n van a un dels bars, la Fonda Marxandó, regentada per en Ramon, un senyor que ja va per la meitat del seu cigar matinal. "No els cobraré res", aclareix. 

Sant Jaume de Frontanyà va ser el segon poble, després d'Arenys de Munt, que va organitzar una consulta sobre la independència el 2009. Llavors hi va haver 18 vots a favor i un en contra. En la consulta del 9-N, el 2014, el que va votar en contra ja havia canviat d'opinió: 21 persones van votar, totes afirmativament a la doble pregunta plantejada pel Govern d'Artur Mas.

La votació de l'1 d'octubre es planteja al poble com l'oportunitat de tornar a expressar el sentiment independentista, cada vegada més agitat per l'actuació de l'Estat, que els veïns consideren "una barbaritat". "Amb tot el que està passant, només queda una solució, i és la declaració unilateral d'independència, no?", pregunta l'alcalde, enganxat al mòbil per seguir les notícies que arriben dels pobles i ciutats situats a prop.

El president de la mesa, Arç Puig, de 32 anys, pensa en la seva parella, que és a Barcelona. "Jo haig d'estar amb l'urna fins a les vuit del vespre, però després potser vaig a Barcelona, o allà on calgui", afirma. Puig ha rebut al matí un dossier amb instruccions precises per utilitzar l'aplicatiu informàtic que garanteixi un cens universal perquè tots els catalans puguin votar a qualsevol col·legi. Mitja hora després de començar la votació, bona part del cens del poble ja ha votat, alguns amb la papereta al sobre, d'altres simplement amb la papereta doblegada. La votació ha estat interrompuda en diverses ocasions per la caiguda de l'aplicatiu informàtic.

Un dels vocals de la mesa, Nil Anselmo, de 20 anys, no dona crèdit a les fotografies que veu per Twitter i altres xarxes socials: "La policia està arrossegant gent gran, ja hi ha ferits en aquestes hores, és increïble". En Ramon, el de la Fonda, torna a l'Ajuntament: "Bé, vaig a Borredà, algú vol alguna cosa més? Coca de llardons? De tabac en tenim, oi?". Marxa i deixa una sala amb l'ambient agredolç: contents de poder votar, però preocupats per com pot acabar el dia. L'esmorzar, com a mínim, ja està fet.