L’Arts Santa Mònica, una altra vegada a l’ull de l’huracà

Segons el Pla de Museus presentat aquest divendres, una vegada més el centre Arts Santa Mònica sembla destinat a canviar abruptament de rumb. Després que fa un any es descartés l’opció de convertir-lo en un centre nacional de fotografia, a causa de l’opinió negativa del sector, ara sembla que es dedicarà a l’arquitectura. Això significa cessar de facto el seu director Jaume Reus, triat per unanimitat, a través d’un concurs públic, a finals del 2014. A Reus se li va assegurar un encàrrec de quatre anys, fins a finals del 2018, si bé adduint motius burocràtics se li va fer un contracte de dos anys, pactant que renovaria per dos més. Al final, el contracte va ser prorrogat només fins al 31 de desembre del 2017.

“Com sempre he estat l’últim a ser avisat del canvi de rumb del Santa Mònica. Se m’ha demanat programar només fins al març, quan jo ja tinc diversos projectes i col·laboracions en marxa, com una mostra coproduïda amb La Casa Encendida de Madrid, prevista per a l’abril”, lamenta Reus i demana que es respecti el compromís d’un cicle de quatre anys adquirit per Ferran Mascarell, conseller quan va ser nomenat i per Santi Vila, el seu successor quan li va ser prorrogat el contracte. Tots dos són adscrits a la mateixa formació política, com Lluís Puig, actualment al capdavant de la Conselleria de Cultura, que ha rebutjat rebre’l, després de la notícia que el Santa Mònica es convertiria en un centre dedicat a l’arquitectura.

“Contràriament al que opina l’actual conselleria, l’Arts Santa Mònica no té una missió confusa, sinó que exerceix un paper necessari en l’ecosistema cultural de la ciutat i el territori. La pluridisciplinarietat de llenguatges artístics i la capacitat de resposta a les contingències de l’actualitat, li atorguen la seva identitat i l’equiparan a altres centres europeus, igualment vius i dinàmics”, indica Reus, que també tenia programada una exposició sobre l’arquitecte avantguardista Albert Viaplana, autor de la transformació de l’exconvent de Santa Mònica en un centre d’art.

“No té sentit crear un centre exclusivament dedicat a l’arquitectura, quan hi ha moltes institucions, Arts Santa Mònica inclòs, que atenen les necessitats de visibilitat d’aquest sector”, assegura Reus, que cita la mostra del Macba dedicada a Forensic Architecture i les activitats del Col·legi d’Arquitectes. Entre d’altres, va programar una exposició dedicada als arquitectes de RCR i Translocacions, amb diverses microintervencions a l’espai públic del Raval. “Quan es va pensar la possibilitat de convertir l’Arts Santa Mònica en un centre nacional de fotografia, es va demanar un informe a l’especialista Marta Gili, directora del Jeu de Paume de París, que va posar de manifest la inutilitat d’un centre monogràfic i va advocar per la tendència internacional de crear xarxes entre les diverses institucions que ja s’ocupen de fotografia, fomentant i donat suport a la seva tasca”, recorda Reus.

En els tres anys de la seva direcció, l’Arts Santa Mònica s’ha caracteritzat per atorgar visibilitat a l’escena de l’art electrònic, especialment actiu a Catalunya, amb importants mostres (com Real Time. Art en temps real, Paraules pixelades sobre literatura i noves tecnologies o la retrospectiva de Brian Eno) i activitats que han atret un públic fidel en constant augment. A l’octubre acollirà per segon any les projeccions de l’històric festival Art Futura i al gener tornava a presentar les instal·lacions d’Eufonic, el festival d’arts digitals de les Terres de l’Ebre.

L’atenció pel vessant més avantguardista i experimental de l’art contemporani no li ha impedit donar recer a iniciatives diverses, com la fira de llibre d’artista Arts Libris, cada vegada més prestigiosa en àmbit europeu i contribuir al rescat de figures importants que no van gaudir del reconeixement merescut, com el cineasta José María Nunes a mans de Joan Maria Minguet Battlori o el videoart espanyol dels anys 70 amb el muntatge de les Meninas, una clarivident instal·lació de Carles Pujol, que mai es va exposar a Espanya. “També desenvolupem un intens treball per establir llaços i col·laboracions amb altres centres transdisciplinaris, tant espanyols com internacionals”, assegura Reus, decidit a fer tot el possible perquè els seus drets siguin respectats i la seva tasca reconeguda. “És un cas evident de males pràctiques. Demanar que es respecti el compromís adquirit de quatre anys no em sembla excessiu, és el mínim per poder plantejar un treball coherent”, conclou.