La Generalitat busca 215 milions per desenvolupar el seu tercer Pla de Museus

El juliol del 2015, coincidint amb el final de la legislatura, el conseller de cultura Ferran Mascarell presentava el Pla de Museus de Catalunya amb la idea de traçar les línies mestres del sistema museístic català per als 10 anys vinents. El seu model, que no tenia el suport unànime del sector, va acabar en el moment en què es van convocar noves eleccions autonòmiques. No era la primera vegada que passava. El gener del 2008 Joan Manuel Tresserres havia fet el mateix amb el mateix resultat. Amb aquests precedents, dos anys i dos consellers després, Lluís Puig i Jusep Boya, el seu director general d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, van presentar aquest divendres al MNAC el seu pla davant el sector, amb el qual assegura haver-lo consensuat al llarg de l'últim any.

Davant d'unes 250 persones entre les quals es trobava l'exconseller Tresserras, Puig i Boya van explicar a grans trets l'última intenció del seu pla: definir i sistematitzar una política global per als museus catalans d'aquí al 2030. Després d'insistir que es tracta d'un pla de museus de Catalunya i no de grans museus ni de Barcelona, Puig va assegurar que en realitat "és una recopilació dels anteriors plans que se superposen com a capes de ceba". Però la comparativa amb els anteriors deixa clar que poc o gens es manté: no es parla de galàxies en les quals tot gira al voltant dels museus nacionals, sinó de xarxes territorials i temàtiques. Algunes de les apostes anteriors com el Museu Nacional d'Arquitectura i Urbanisme que Mascarell va arribar a presentar no es faran. Tampoc el Museu de la Fotografia i, ara com ara, el del Còmic de Badalona, mentre que el Macba no aconseguirà la categoria de nacional "perquè no té vocació". Per les 67 actuacions previstes d'aquí al 2021 la conselleria necessita 215,6 milions d'euros, que assegura que sap d'on obtenir-los. "No és un pla literari, ni té objectius no realitzables, són indicadors de valors objectius que es poden aconseguir", ha insistit Puig.

Però els responsables de Cultura són conscients dels temps polítics actuals i que l'1 d'octubre ho alterarà tot i que el pla podria quedar en paper mullat, encara que com alguns dels participants d'ahir: "en el paper tot queda". Boya va defensar que es tracta d'una eina de treball. Ahir, Puig va deixar gelats als assistents quan en un moment de la seva intervenció va assegurar que "les partides del pressupost estan a 0", per la qual cosa els plans del pla són, com a mínim de futur.

El Pla preveu diverses actuacions que seran d'impacte. Entre elles, voler donar un ús museístic als dos pavellons de Fira Barcelona en litigi d'interessos des que es va posar l'ull en aquests edificis construïts per Puig i Cadafalch per a l'Exposició Internacional de 1929. Malgrat el que va anunciar a la fi de juliol Jaume Collboni que el pavelló de Victoria Eugenia passaria a l'òrbita municipal per organitzar grans exposicions culturals, Puig va assegurar que serà l'espai en el qual el MNAC creixerà per instal·lar les seves exposicions temporals, coincidint amb els responsables d'aquest museu a poder disposar dels seus xxxx metres quadrats per instal·lar la seva biblioteca, les exposicions temporals i part de la seva col·lecció. El pla preveu 3,6 milions per condicionar-ho. "Volem que el MNAC sigui el que gestioni les grans exposicions culturals que s'organitzin en aquest pavelló", matisava Boia després de l'acte d'ahir. El futur per a l'altre pavelló, el d'Alfonso XIII, també és museístic, ja que s'aspira a què sigui la seu del nou museu que resulta de la fusió del Museu d'Història de Catalunya (MHC) i el Museu Arqueològic de Catalunya (MAC), pel qual el pla li assigna 2,5 milions per al projecte i començament d'obres. La idea és, segons Puig, que en els pavellons es "plantegi un diàleg entre l'art i la història".

Mascarell va presentar una setmana abans d'acabar el seu mandat el Museu Nacional d'Arquitectura i Urbanisme, sense finançament ni ubicació. Ara es parla del Centre d'Arquitectura que passarà a estar situat en l'Arts Santa Mònica que, en un enèsim renéixer, deixarà de ser un centre de les arts visuals a la fi d'any. El seu director, Jaume Reus, conclou el seu contracte el 31 de desembre i no se li renovarà, va assegurar Puig. "No serà un museu, perquè no tindrà col·leccions que ja existeixen en el MNAC i el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, sinó que serà un aparador internacional de l'arquitectura que es fa aquí", va dir el conseller. Ahir Lluís Comerón, director del COAC, valorava la proposta de positiva i assegura que "el nom no fa la cosa".

Entre tots els objectius estratègics no està el Museu del còmic de Badalona. "No ens podem plantejar crear nous museus quan tenim 39 de febre i constipats tots els museus", va dir el conseller. "Si hi haurà un centre del còmic allí que és el que necessita el sector", segons Boya. Les exposicions se celebraran a la Biblioteca de Catalunya que té gran part dels fons.

El nou pla preveu l'existència de quatre museus nacionals: MNAC, Museu de la Ciència i la Tècnica i dues de nova creació: el de Ciències Naturals i el que sorgeix de la suma de l'Arqueològic i el d'Història de Catalunya que "també serà referència de la xarxa d'etnologia". En una categoria inferior estarà el Macba que serà un Museu de Catalunya, categoria que engloba als set actuals d'interès nacional "hi haurà molts més" i els acreditats. La tercera són els de suport territorial (centres d'interpretació, jaciments, cases museus o monuments). Al final del període la vella llei de museus de 1990 se substituirà per un nou text.