Els proveïdors de la Generalitat hauran de certificar que no ajuden el referèndum

Els proveïdors de la Generalitat de Catalunya també estaran sota la lupa del Govern per evitar que se celebri el referèndum independentista suspès pel Tribunal Constitucional. El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) publica avui dissabte més detalls del sistema de control dissenyat pel Ministeri d'Hisenda i que, entre d'altres coses, suggereix a les persones jurídiques o físiques que lliurin béns o prestin serveis al Govern català que, juntament amb la factura de cobrament, certifiquin que la seva activitat "no té relació amb el finançament d'activitats il·legals ni contràries a les decisions dels tribunals".

El ministre Cristóbal Montoro va explicar ahir divendres, després del Consell de Ministres, que l'Executiu central assumirà tots els pagaments de serveis essencials i nòmines de la Generalitat a partir d'ara. És a dir, en lloc d'enviar a Catalunya els 1.400 milions d'euros que mensualment li corresponen dins del finançament per fer front a les seves obligacions, Hisenda pagarà directament des de la seva caixa la despesa de serveis fonamentals: educació, sanitat, serveis socials i nòmines de treballadors públics. La mesura entra en vigor aquest dissabte, quan ha estat publicada en el BOE.

La petició de la certificació als proveïdors de la Generalitat forma part de la idea global d'Hisenda de vincular també als actors privats en el control per evitar el referèndum. La disposició també recull que, en cas que existeixin dubtes sobre si un bé o servei té "relació amb activitats contràries a les decisions dels tribunals", es comuniqui al ministeri i s'adjunti la documentació que ho acrediti.

Així mateix, les entitats financeres estan obligades a notificar al Ministeri Fiscal o al Sepblac (la Comissió de Prevenció de Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries) qualsevol ordre de pagament o transferència dels serveis contractats per la Generalitat que "tingués relació amb activitats il·legals".

El Consell de Ministres aprovarà l'endeutament

La disposició del Butlletí té vuit pàgines, de les quals gairebé sis corresponen a l'exposició dels motius. La resta exposa la bateria de set mesures amb les quals l'Estat pren les regnes de les finances catalanes per evitar que es destinin recursos públics a sufragar els preparatius o la celebració del referèndum independentista convocat per a l'1 d'octubre.

En primer lloc es demana al president de la Generalitat que adopti en 48 hores un acord de no disponibilitat pressupostària, la llista de despeses que no siguin de serveis bàsics que necessiti afrontar aquest any. Hisenda decidirà quins paga després de comprovar que no tinguin cap relació amb el referèndum. Les despeses socials i les nòmines (uns 1.400 milions mensuals) es pagaran directament des de les arques del ministeri, després que la Generalitat li enviï una relació i on també s'indiqui que no es dediquen fons públics amb la votació suspesa pel Tribunal Constitucional.

Finalment, Montoro també regula les operacions d'endeutament a curt termini del Govern català. Aquests moviments requeriran a partir d'ara d'una autorització prèvia del Consell de Ministres. La Generalitat fins i tot haurà d'explicar com gasta els 250 milions d'euros que provenen dels seus impostos propis, com el de Successions o Patrimoni.

El text justifica el mètode de control, que Montoro ha qualificat de "nou", perquè les últimes decisions del Govern català respecte a no enviar els informes setmanals sobre la despesa "són actuacions que suposen un agreujament sense precedents".  Hisenda considera que "s'està perjudicant la confiança sobre la situació financera de Catalunya i són elements que podrien afectar negativament la imatge d'estabilitat de la situació econòmica del conjunt d'Espanya". 

El secretari d'Economia de la Generalitat, Pere Aragonès, va qualificar ahir divendres d'"il·legal" el nou sistema de Montoro i va denunciar que el Govern central busca "aplicar l'article 155 per la porta de darrere". El ministeri recorda en el seu acord que en sol·licitar l'accés al Fons de Liquiditat Autonòmica, el 2012, Catalunya es va comprometre a "complir el que es disposa en qualsevol disposició que desenvolupi aquest mecanisme de finançament". Aquest és el punt on l'Estat es recolza per articular tot el dispositiu de control.

Hisenda deixa la vigència de l'acord completament oberta. Segons la disposició del BOE, es mantindrà l'aplicació "fins que desaparegui la situació de risc per a l'interès general en la Comunitat Autònoma de Catalunya".