El Govern espanyol recorre contra la llei de ruptura catalana per “autocràtica” i “totalitària”

La llei de transitorietat jurídica, aprovada dijous pel Parlament de Catalunya i que conté les bases de la ruptura d'aquesta comunitat amb Espanya, suposa, segons el Govern central, “destruir i aniquilar la Constitució”. En el seu recurs davant del Tribunal Constitucional, l'Executiu espanyol considera que la norma és “pròpia d'un règim autocràtic” i que la seva tramitació exprés va tenir un caràcter “netament totalitari”.

La llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república i la llei del referèndum constitueixen l'artefacte legislatiu amb el qual la Generalitat pretén derogar la Constitució espanyola a Catalunya. La llei de transitorietat, aprovada dijous amb els vots de la majoria parlamentària de Junts pel Sí i la CUP, s'autoproclama com a “norma suprema” de Catalunya en cas que triomfi el sí a la independència en el referèndum il·legal d'autodeterminació de l'1 d'octubre i fins que l'hipotètic nou Estat tingui una Constitució pròpia.

L'Advocacia de l'Estat, que representa el Govern central, no ha escatimat paraules de duresa en el seu recurs d'inconstitucionalitat sobre la llei de ruptura. Segons l'Executiu de Mariano Rajoy, la norma és una “aberració jurídica” que té la “finalitat declarada de destruir i aniquilar la Constitució” i que suposa “un atac frontal als pilars essencials del sistema democràtic occidental”.

El Govern espanyol ha registrat aquest dilluns, a primera hora de la tarda, el recurs davant del Tribunal Constitucional. El ple d'aquest organisme es reunirà demà dimarts a partir de les 10.00 i, excepte que hi hagi una gran sorpresa, admetrà a tràmit la impugnació, la qual cosa suposarà la suspensió immediata de la norma, d'acord amb el que preveu l'article 161.2 de la Constitució. La setmana passada, el Constitucional, per unanimitat, va admetre les impugnacions del Govern espanyol contra la llei del referèndum, aprovada dimecres pel Parlament, i contra els decrets de la Generalitat que la desenvolupen, signats pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident Oriol Junqueras. També va admetre el recurs contra el decret de convocatòria de la consulta il·legal d'autodeterminació de l'1 d'octubre, signat en aquest cas per Puigdemont i tots els consellers del seu Govern.

L'escrit de l'Advocacia estatal sosté que la llei de transitorietat és “inexistent”, ja que el seu contingut és “impossible”. No obstant això, el Govern espanyol reclama als magistrats del Constitucional l'anul·lació formal de la norma, tot i que només sigui per “destruir la seva aparença de llei”.

La llei de transitorietat —una mena de Constitució provisional— conté un preàmbul i 89 articles dividits en set títols. Els seus primers articles proclamen Catalunya com una república de dret, democràtica i social i atribueixen la sobirania nacional “al poble de Catalunya, del qual emanen tots els poders de l'Estat”. Encara que el recurs considera que el text és d'una inconstitucionalitat tan radical que no cal analitzar-lo de manera detallada, els advocats estatals esbossen les impugnacions més rellevants.

En atorgar la sobirania al poble català, la norma suprema “confisca” competències estatals “al marge de tota via legal”. El recurs considera “irreal i delirant” que, segons la llei de transitorietat, la hipotètica república catalana pugui seguir formant part de la Unió Europea i dels tractats internacionals dels quals Espanya forma part.

El títol V de la norma catalana preveu que els jutges del Tribunal Suprem del nou país siguin nomenats per la majoria absoluta del Parlament. Aquest sistema, afirma el recurs, “no té res a envejar als règims autocràtics, atès que es carrega el sistema de separació de poders i veta així qualsevol independència del Poder Judicial”.

A més de les qüestions sobre el fons de la llei, l'escrit del Govern espanyol rebutja la tramitació “pràcticament totalitària” que han tingut les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica al Parlament. Aquestes normes s'han aprovat a través d'un simulacre de procediment legislatiu: s'han retorçat el reglament i els usos parlamentaris amb l'objectiu d'obtenir l'aprovació i la publicació del text de manera exprés”.