La farmàcia màgica

El carrer Arc del Teatre va ser una via important, una mena de rambla natural de l'extint Barri Xinès. Gran part de l'activitat d'aquest sector urbà es concentrava en aquestes voreres, ahir plagades de tavernes i pensions, on fins a ben passada la postguerra es van seguir organitzant petits mercats de queviures. El meu pare recordava com en aquells anys, els pescadors amb canya venien les seves captures al terra, sobre un full de diari. Mentre els recollidors de burilles oferien grapats de tabac de segona embolicada, per a fumadors pobres.

En aquest espai, avui sense cap encís i en plena transformació, es troba una façana singular, un aparador de bella factura modernista, que llueix el nom de L’apotecari Mágic. La botiga fa pinta de portar anys tancada, fa joc amb una altra façana oblidada al veí carrer del Carmen, la de “T. Planas. Casa fundada en 1804”. En aquest cas, L’apotecari presenta dos plafons a banda i banda de la porta, on pot llegir-se: “Casa fundada el 1820” i “Restaurada el 1992”. Mentre, al vidre figura el nom del Centre Obert Laboure. Tot aquest cúmul de referències inintel·ligibles al·ludeixen a les diferents vides que ha tingut aquest local gairebé bicentenari.

Això va ser la Farmàcia Casadesús, fundada el 1820. Encara que les primeres notícies sobre l'establiment són posteriors, concretament del 1859, quan el diari barceloní La Corona informa que don Ramón Casadesús regenta una botica en aquest immoble. La següent cita és del 1882, de l'Anuari del Comerç, la Indústria, la Magistratura i l'Administració. Allà, el farmacèutic Casadesús figura amb les més de 120 farmàcies que hi havia llavors a Barcelona, com la famosa Botica de la Corona del carrer Gignàs, la Botica de la Trinitat del carrer Ferran, o l'Alsina del passatge del Crèdit, especialitzada en medicaments importats de França, Anglaterra i els Estats Units.

El 1883, Ramón Casadesús figurava com a segon delegat a la llista electoral del Comitè Liberal Monàrquic. Va ser triat regidor, i el 1885 ja era tinent d'alcalde. La seva defunció es va produir el 1896. Aquest mateix any, a l'Anuari Rigués ja figuraven com a propietaris de la farmàcia els “hereus de Ramón Casadesús”. En la mateixa publicació i data, apareix per primera vegada el doctor Modest Cuixart Panella, que tenia la seva consulta al primer pis d'aquesta mateixa finca. Poc després, el seu germà, Salvador Cuixart Panella, va comprar la farmàcia Casadesús.

Diversos anuncis de La Vanguardia donen fe del nou propietari, que aprofita l'èxit de l'anterior boticari. Cuixart comercialitza les Píndoles Anticloròtiques Casadesús, “Amb 85 anys d'èxit”. Unes pastilles que garanteixen “la curació radical de la clorosis, pobresa de sang, desajustos menstruals, etc.”. Un altre específic de la casa són les Pólvores Estomacals Casadesús, que prometen guarir les “gastràlgies, flatulències, restrenyiment, dispèpsia hiperclorídica, nàusees i vòmits de l'embaràs”. Sense oblidar l'Aigua del Carmen Casadesús, el Xarop de Fosfat de Calç Gelatinós Casadesús, o la Pols Coza de l'empresa anglesa Coza House, capaç d'apartar el bevedor de l'embriaguesa, fent desagradable el gust de l'alcohol. Aquest Modest Cuixart Panella és l'oncle del pintor Modest Cuixart Tapies.

La farmàcia Cuixart comparteix finca amb Luís Tasso, un impressor menorquí que, a partir del 1864, instal·la la seva impremta a l'interior de l'illa, on es dedica a la impressió de cartells, llibres i periòdics, com la revista satírica La Flaca, el diari republicà federal La Independència o les revistes il·lustrades El Universo Ilustrado, La Madeja Política, El Hipòdromo Cómico i Cataluña. Fins i tot edita una de les primeres publicacions dedicada exclusivament al públic femení, La Ilustración de la Mujer. El 1877 pren el relleu al negoci Luís Tasso i Serra, el seu fill, que crea La Ilustración, una revista on es publicarà el primer reportatge gràfic de la història a Espanya, sobre un terratrèmol a Andalusia, obra del fotògraf gironí Heribert Mariezcurrena. També imprimirà algun dels projectes de Luís Cutchet, a qui van dedicar un passatge al mateix carrer de l'Arc del Teatre.

A partir del 1907, la impremta passa a dir-se Viuda de Tasso, encara que qui mana és el seu gerent, Alfonso Vilardell. Fins que, el 1936, el local resulta confiscat per la CNT. En aquest període, editen el llibre Barcelona y las provincias catalanas, amb textos de Carreras Candi i Miguel Santos Oliver, on es presenta la ciutat com “La Metròpolis del Mediterráneo”. A la postguerra, Vilardell ven la maquinària i el local, desapareixent el negoci per sempre. Pel que fa a la farmàcia Cuixart, el 1949 encara figurava al capdavant Modest Cuixart Panella, que va morir el 1956.

No tenim notícia de l'establiment fins al 1979, quan el local es transforma en L’apotecari Mágic, una botiga dedicada a la màgia, oberta per Víctor Martín Roig. Aquest mestre de mags havia iniciat una empresa de venda per correu de material per a il·lusionistes, Selecciones Mágicas, amb el seu soci José Llacer. Tots dos havien iniciat el 1975 la companyia de prestidigitació Abracadabra. Quan se separen, Llacer obre la botiga Selecciones Mágicas, actualment al carrer Enamorats. Mentre Martín obre L’apotecari. El negoci pateix un cop dur el 1985, amb la mort en accident de trànsit del seu fundador.

A partir del 1995, la farmàcia passa a les mans de María Garriga, que obre el Centre Obert Laboure, un centre d'atenció als més necessitats, paret per paret amb una de les mesquites més antigues de la ciutat. Fins que, el 2007, Laboure es fusiona amb el centre d'assistència social La Llar, i passa a denominar-se Raval Obert. Abandonat el local, des de llavors llueix el seu passat en capes superposades de dates i de noms, com un trencaclosques.