El Govern ha pagat 1.076 milions per les estacions tancades de la L9’

La Generalitat ja ha desemborsat 1.076 milions d’euros per les estacions buides i inacabades de la línia 9 del metro des del 2011. Segons el Departament de Territori i Sostenibilitat, aquests pagaments a les empreses concessionàries s’han efectuat en concepte de manteniment i vigilància d’aquesta infraestructura. Només el 2016, per cadascuna de les 14 estacions que estan fora de servei l’Executiu català va abonar més de 6,3 milions d’euros. El Govern català estima que el cost de construcció de la línia 9 ascendirà a 6.000 milions.

L’últim gran projecte d’infraestructures del Govern de Jordi Pujol, la construcció d’una línia de metro transversal que connectarà els dos extrems de l’àrea de Barcelona sense passar pel centre de la ciutat, té una llarga llista de despeses de la qual ara es coneixen més detalls. Des del 2011, els pagaments a les empreses concessionàries pel manteniment i la vigilància de les estacions buides i inacabades de la línia 9 van ascendir a 1.076,8 milions d’euros, segons el Departament de Territori. Només el 2016, per cadascuna de les 14 estacions fora de servei la Generalitat va pagar a les concessionàries més de 6,3 milions d’euros.

Quan el 2002 l’aleshores conseller en cap Artur Mas va posar la primera pedra de l’ambiciós projecte de construir la línia de metro més llarga i moderna d’Europa, el pressupost es va xifrar en 2.464 milions d’euros i es va anunciar la inauguració per al 2006. Han passat 15 anys i només estan en funcionament els extrems de la línia 9 i de la línia 10, la branca que arriba a l’aeroport del Prat. Després de moltes rectificacions del traçat, que s’ha convertit en una serp de moltes corbes per dotar d’estacions de metro zones que no en tenien, i després de revisions del pressupost, l’estimació de la despesa final per la construcció de la infraestructura ascendeix a més de 6.000 milions d’euros.

No obstant això, aquesta xifra no explica les càrregues econòmiques que implica el finançament ajornat de la infraestructura. Aquestes càrregues corresponen al pagament d’un cànon anual a les empreses a les quals es va concedir el manteniment i la vigilància de les estacions de metro que encara no s’han acabat. Aquesta decisió es va prendre quan van començar els problemes financers de la línia 9.

El 2005, el túnel de l’allargament de la línia 5 cap al barri del Carmel es va enfonsar i va deixar un esvoranc que va posar en alerta la Generalitat. Calia repensar tot el traçat de la línia 9 i projectar noves mesures de seguretat perquè aquest episodi no es repetís.

Pressupost disparat

Va ser llavors quan es va triplicar el pressupost i, davant la impossibilitat d’assumir la despesa per l’inici de la crisi, el 2007 el tripartit, amb l’aleshores conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va decidir canviar el sistema de finançament: va concedir a empreses privades la construcció, el manteniment i la vigilància de les estacions que encara quedaven per fer, i va demanar a les companyies que paguessin una quantitat en concepte de l’adjudicació atorgada.

Aquesta operació permetria finalitzar la línia. A canvi, la Generalitat es va comprometre a pagar un cànon anual a les empreses durant 30 anys. De moment, la Generalitat ja ha pagat 1.076,8 milions, una xifra que es va poder conèixer arran de la pregunta parlamentària del diputat del PP Fernando Sánchez Costa. El marge de benefici que es va assegurar a les empreses concessionàries va ser d’un 8% anual. Aquestes factures mensuals, no subjectes al pas de trens o de passatgers, acabaran costant 9.000 milions, segons càlculs dels experts.

Malgrat aconseguir finançament de les empreses, el traçat encara està inacabat. Només funcionen 29 estacions de les 52 plantejades inicialment i en aquests moments els trens només cobreixen 31 quilòmetres: falten 16,7 quilòmetres. Mentrestant, les companyies cobren el cànon mensual i també fan negoci amb l’adjudicació: el gener del 2016, una de les empreses a les quals es van cedir unes estacions del traçat, ACS, va vendre una part de la seva concessió de la línia 9 i va obtenir un benefici de 70 milions d’euros. També OHL, una altra de les concessionàries, va vendre la seva part el març del mateix any per 42 milions.