Rajoy: “Si s’ha de modificar el codi penal per combatre el gihadisme, ho farem”

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, plantejarà noves mesures de cooperació internacional en la lluita contra el terrorisme durant la reunió que mantindrà dilluns a París amb Emmanuel Macron, president de França; Angela Merkel, cancellera alemanya; i Paolo Gentiloni, president d'Itàlia. Així ho ha anunciat el president del Govern central avui divendres durant una roda de premsa posterior al Consell de Ministres. Rajoy fins i tot ha plantejat la possibilitat de modificar el codi penal per combatre l'amenaça terrorista.

Más información

La Generalitat manté els plans per a la consulta il·legal

“Com més informació puguis compartir sobre ell, millor!”

"Hem patit cops com aquest en la nostra història més recent, i alguns de més terribles, però sabem que als terroristes se'ls venç", ha dit Rajoy. "En la lluita contra el terrorisme, aparcar les diferències ens fa grans i forts davant dels assassins. La unitat política és fonamental. Ha d'oferir resultats en forma de reformes que dotin els nostres jutges, policies i fiscals de millors eines per lluitar contra aquesta xacra", ha afegit. "Això es completa amb la cooperació internacional. Ja fa molt de temps que la lluita contra el terrorisme ocupa un lloc prioritari en l'agenda de les nostres reunions internacionals. Estem davant d'una amenaça global que ens exigeix una resposta global".

Rajoy també ha defensat aquest divendres la cooperació del Govern d'Espanya i el de la Generalitat en la gestió de la resposta als atemptats de Barcelona i Cambrils (Baix Camp). En una compareixença posterior al Consell de Ministres, el president ha subratllat "la coordinació fluïda i constant" entre les dues administracions, ha destacat l'ajuda que han ofert França i el Marroc en la investigació, i ha volgut esvair el fantasma de possibles tensions entre la Moncloa i la Generalitat, que ha especificat que manté el full de ruta independentista després dels atacs.

"Vull destacar que la mateixa tarda de dijous es van activar tots els protocols d'actuació, amb dos eixos prioritaris: la investigació dels fets i l'atenció immediata a les víctimes", ha recordat el president del Govern espanyol, que ha recordat les més de 800 detencions de gihadistes a Espanya els últims 13 anys. "La coordinació ha estat fluïda i constant, tant en l'àmbit de decisió política com en el tècnic de responsabilitats policials", ha recalcat. I ha subratllat: "Des del minut zero, el Govern d'Espanya i el de la Generalitat acorden la constitució d'un gabinet de crisi, que rep informació en temps real. Sempre hi ha hagut allà membres de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Vull destacar el caràcter de lleialtat de la cooperació entre els diferents cossos implicats en la investigació".

Mariano Rajoy i Carles Puigdemont van conversar per telèfon just després que es produïssin els atropellaments a la Rambla, dijous, però no es van reunir fins divendres. Entre aquests dos moments, tots dos van presidir per separat els respectius gabinets de crisi i van protagonitzar compareixences públiques individuals a la capital catalana.

Des de llavors, tots dos presidents han demanat “unitat” davant del terror i han argumentat que la seva col·laboració és estreta i que les dues administracions intercanvien informació al minut. No obstant això, la gestió pública de la crisi ha correspost principalment a la Generalitat, que també és la que s'ha encarregat d'informar els ciutadans de l'avanç de la investigació.

Encara que gairebé una desena de ministres del Govern espanyol s'han desplaçat aquests últims dies a Catalunya, qui ha servit de pont entre les dues administracions ha estat Enric Millo, el delegat de l'Executiu central a Catalunya. A més de Rajoy, només la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i Juan Ignacio Zoido, el ministre de l'Interior, han jugat fins ara un paper rellevant sobre el terreny.

La número dos del Govern espanyol s'ha convertit en la cara més visible de l'Executiu central a Catalunya i també en la referència dels representants dels països amb ciutadans afectats pels atacs. El titular d'Interior, per la seva banda, va ser el primer membre del Govern espanyol a reaccionar als atemptats, tot i que gradualment va anar cedint protagonisme a les autoritats catalanes i prioritzant el contacte amb els seus homòlegs estrangers (fins i tot es va desplaçar a França per entrevistar-se amb el ministre d'Interior francès).

“No es tracta de llançar més llenya al foc”, va resumir una font de la direcció nacional del PP, que va vincular el perfil baix adoptat pel Govern central a la seva voluntat de no crear conflictes i tensions innecessàries amb els independentistes catalans. Un segon integrant de la direcció del partit es va expressar en els mateixos termes. Els consellers de Rajoy, a més, minimitzen les queixes que hagi pogut provocar aquesta tàctica en un sector del seu partit a Catalunya (que reclama més presència), i les descriuen com a “molt minoritàries”.