“Al mar t’adones que la gent és força marrana”

Té la pell d'un color morè de moltes capes, profund. D'algú que està exposat al sol contínuament. Sergio Salmerón, 33 anys, va començar des de jove a tenir una estreta relació amb el mar. És que l'adora. Explica que és la seva vida en tots els sentits, gairebé des que va néixer, a Vilanova i la Geltrú. “Des de petit. Vivia en un barri molt a prop del mar i el meu pare era pescador. Els meus amics també eren gent de mar”, explica. Així que tota la seva vida, també la laboral, ha tingut a veure amb el mar. Primer com a bus per a fer feines relacionades amb obres hidràuliques i manteniment de ports a Andalusia. Després, com a mariner de serveis portuaris i com a patró d'embarcacions que fan l'aprovisionament d'embarcacions que fondegen als ports, també com a pescador de vaixell d'arrossegament. Des de fa quatre temporades treballa en el dispositiu de FCC, l'empresa que s'encarrega de recollir residus del litoral barceloní. Són aquestes embarcacions que passen molt a prop de la costa, les que milers de banyistes veuen des de la platja.

La barca té dos grans braços hidràulics que sostenen dues pales amb xarxes que recullen tot el que troben. Des que ha començat el matí, el “botí” marí és, majoritàriament, de bosses i ampolles de plàstic, restes de paquets i un gran peix lluna de més de dos metres de llargada que naturalment no cabia a les xarxes i va haver de pescar amb un ganxo. “Al mar t'adones que la gent és força marrana i que no són conscients del que fan quan llencen les coses, no respecten el mar”, ho diu seriós, sincerament ofès. Explica que ha recollit de tot. “Tortugues marines, conills, animals morts i, per descomptat, peixos”, però també ampolles d'oxigen, banyeres infantils, neveres, un cartell de compravenda d'una empresa de cotxes de Perpinyà. Creu que a la platja de Nova Icària potser es fa algun ritual de màgia negra perquè ja ha pescat algunes nines embolcallades i foradades, com si fossin de vudú.

També ha recollit ampolles amb missatges d'amor o coses sobre la vida, sobretot cap al llevant. No s'imagina si al darrere hi pot haver una història d'amor tan magistral com la que interpreten Kevin Costner i Robin Wright a la pel·lícula Missatge en una ampolla, però creu que, segur, moltes són de persones enamorades o desenganyades. “Sí que llegeixo els missatges de les ampolles. Són bonics”, somriu.

En contra del que pugui semblar, no té temps per encantar-se gaire mirant el mar perquè, a més de recollir tot el que hi sura, ha d'estar molt atent a no topar amb bussejadors. En teoria, els practicants de busseig i de pesca submarina han de senyalitzar la seva activitat amb una boia però no tots ho fan: “Algunes vegades he vist bombolles i m'he apartat per si de cas. De vegades també he tingut algun ensurt amb nedadors. Haig d'anar amb quatre ulls”. Els seus recorreguts són sempre els mateixos: cap a l'Hotel Vela, uns dies, i, els altres, en direcció oposada, fins al Fòrum. Utilitza una barca de 6,10 d'eslora de 30 cavalls que s'impulsa amb gas comprimit, un tipus de combustible que no contamina. Unes petites plaques solars alimenten els comandaments de la petita cabina. També té una radioemissora.

I no fa una mica de ràbia veure des de la barca tots els banyistes prenent el sol i fent capbussades mentre s'està treballant? Doncs no: “No em sap greu perquè, a més que és una feina i m'hi guanyo la vida, em satisfà personalment perquè és el meu granet de sorra per mantenir el mar una mica més net. No ho veig com una penitència, més aviat és gratificant”. Rient afegeix que de vegades pensa que quan s'acabi la temporada serà ell el que marxi de vacances i els que ara estan tan relaxats estaran treballant.

Fins i tot ha rescatat un pescador que es va llançar al mar amb un bot pneumàtic i li va fallar el motor. “Són les lleis del mar, cal ajudar qui ho necessiti”. En aquest cas, li va llançar una corda i el va dur fins al port, sense més incidents. Explica que no ha tingut mai problemes en les seves rondes perquè si hi ha temporal ja no surten i si sobtadament es gira mala mar –el Mediterrani és traïdor i et pot complicar la vida en cinc minuts– torna a port. El pitjor ve després del temporal, sobretot si és de llevant, quan el mar arrossega a la platja molta més porqueria que baixa de les rieres, sobretot canyes i branques. Aquest barquer comenta que el tipus de residus que recull té fins i tot certa correspondència horària: llaunes, ampolles i plàstics quan va per les platges de la Mar Bella a primera hora del matí “de les festes de la nit”, assegura, i caixes de pescadors que de vegades cauen de les embarcacions quan tornen al port. I no seria més agradable ser patró d'embarcacions d'esbarjo que no pas fer d'escombriaire de mar? “No ho creguis, també ho vaig fer una temporada a Eivissa”, rumia i afegeix: “De vegades és millor tractar amb residus que no pas amb segons quines persones”.