Condemnat l’empresari que va confessar el pagament de comissions a la Generalitat

Antonio Salguero va ser el primer empresari que va confessar el pagament de comissions a la Generalitat. La seva col·laboració amb la justícia, no obstant això, no li ha servit per eludir la seva responsabilitat en el cas Adigsa. A diferència dels altres sis acusats, Salguero no va voler pactar amb la Fiscalia una rebaixa de la pena. Ara, l'Audiència de Barcelona l'ha condemnat a gairebé dos anys de presó per haver pagat comissions il·legals a canvi que l'empresa pública Adigsa li adjudiqués treballs de reforma en habitatges.

El cas Adigsa va ser el primer intent (fallit) de provar que Convergència Democràtica s'havia finançat irregularment adjudicant obres públiques a canvi de comissions. El cas Palau –pendent de sentència– o el cas 3% –en fase d'investigació, però que ja reuneix indicis sòlids– van aprofundir després en aquesta tesi.

La investigació va començar el 2005. El llavors president de la Generalitat, Pasqual Maragall, es va dirigir al cap de l'oposició, Artur Mas: “Vostès tenen un problema i es diu 3%”, va dir en al·lusió a les comissions. La Fiscalia va obrir diligències immediatament. I un empresari es va avenir a declarar. Salguero va precisar que havia pagat una comissió “del 20%” a un intermediari perquè la seva empresa fos beneficiària en les adjudicacions.

Fora de l’acord

Després d'una investigació llarga i tortuosa (han passat dotze anys), la causa ha provat que càrrecs d'Adigsa van beneficiar certes empreses a canvi dels pagaments. L'“intermediari” citat per Salguero és Josep Maria Penin, una mena d'“assessor extern” d'Adigsa. Penin és un dels sis acusats que, fa dos mesos i quan la vista oral estava a punt de començar, van acceptar els fets delictius a canvi d'una rebaixa substancial de la pena. Les condemnes imposades van dels dos als quatre anys de presó pels delictes de prevaricació, malversació de fons públics i falsedat documental. La Fiscalia sol·licitava inicialment condemnes de fins a deu anys.

Salguero, que amb la seva confessió va fer possible l'existència del cas Adigsa, es va negar a sumar-se al tracte. En una sentència publicada ahir dijous, l'Audiència de Barcelona el considera cooperador necessari d'aquests delictes. A més de la pena de presó –dos anys menys dos dies de presó–, li imposa gairebé tres anys d'inhabilitació i el pagament d'una multa.