Salsa Espinaler, 70 anys sense variar la seva fórmula màgica

Aquesta és una sèrie sobre productes que ens emocionen per la seva qualitat, pel seu gust i per la història que tenen darrere. No són articles patrocinats, ni anuncis, ni les marques ens han comprat amb un sobre, un apartament a Torrevieja ni una iogurtera. Els traiem perquè ens dona la gana, però si vols donar la tabarra amb què fem publicitat encoberta, a sota tens els comentaris.

L'estima que hi ha en aquesta santa casa per algunes salses de pot és proverbial. Diem algunes i no totes, és clar, perquè han d'estar elaborades amb ingredients que no siguin deixalles de fàbrica i ser capaces de reconvertir l'expressió "de pot" en una cosa positiva. De totes les salses ja preparades que valen la pena, n'hi ha una pensada expressament per un dels nostres costums gastronòmics preferits: el vermut. És la salsa Espinaler, i té 70 anys d'història.

El seu origen i trajectòria estan molt lligats a Vilassar de Mar, al Maresme. Allà va néixer el 1950, creada per Ventureta Roldós per servir-se a l'estanc/taverna familiar que encara avui segueix oberta al centre de Vilassar (Camí Ral nº 1), a un pas de la platja. La família Rigués s'havia traslladat allà a finals del segle XIX des d'Argentona, on vivien a prop del pont de l'Espinal. D'aquí ve el nom d'“Espinaler” amb el qual van batejar la seva taverna, un lloc molt senzill per vendre vins que quan va aconseguir una llicència d'estanc de tabacs el 1907 va rebre un important impuls.

A vegades intercanviaven tabac o vi a canvi de menjar, moltes vegades per peix recentment portat pels mariners de la zona. L'aterratge del vermut es va produir el 46, quan Joan Tàpies, net de Miquel Riera, va decidir canviar els gots de vi per aquesta beguda i acompanyar-los de conserves que venien de Galícia i comprava primer a un distribuïdor de Mataró i després als mateixos majoristes a Barcelona. Aquí és quan apareix la salsa dels nostres somnis.

Ventureta, esposa d'en Joan, va crear una barreja de vinagre de vi, pebre vermell, pebre negre i una barreja d'espècies que encara avui és secreta (que serveix per fer una comparació de marqueting amb la fórmula de la Coca-cola). Una recepta de vinagreta senzilla però amb un punt addictiu que, regada sobre una llauna d'escopinyes o navalles, convertia el vermut en una cosa única, que no es podia gaudir en cap altre lloc.

Tenia tant èxit que els clients la demanaven per emportar-se-la a casa utilitzant envasos improvisats, com ampolles de Bitter Kas reomplertes. Així que l'any75, en Miquel, fill de la creadora de la salsa, va començar a embotellar-la de forma oficial. Allò va ser l'inici d'una nova etapa per a l'empresa, ja que cinc anys després van llançar la seva pròpia marca de conserves Espinaler, anant a Galícia -les escopinyes són de Carril; la cloïssa, de Ribeira; la navalla i el musclo, de la Ria de Arousa- a seleccionar els lots de marisc que més el convencien per vendre'ls i distribuir-los amb el seu nom.

L'element més reconeixible del petit pot amb el qual va començar a comercialitzar-se és el seu icònic logotip, obra del dibuixant José María Cardona, amic d'en Miquel a l'època. Als 80 va dissenyar una espina animada perquè a la taverna se servien moltes anxoves que es netejaven a mà allà mateix, li va afegir un bastó per assenyalar que el local tenia tradició i solera, i sostenia fins i tot un puro fent l'ullet al seu origen en un estanc.

El problema d'aquest logo és que, encara que sigui simpàtic i per descomptat ple de personalitat, donava lloc a equívocs. En ser una espina, hi havia qui pensava que la salsa estava feta amb peix, i com que coixejava i només tenia una dent, era un malson per al nou consumidor i el departament de publicitat. Després del redisseny es va mantenir l'espina de peix, però amb un aire més juvenil.

Al logo li ha passat el mateix que al costum del vermut en els últims anys. De beguda rància en una espècie de còmoda letargia ha passat -sobretot a Catalunya, on existeix molta tradició de vermuteries i marques-, a una segona joventut com a elecció que queda bé. Amb el vermut, a més, es recupera el costum de l'aperitiu, paraula musical. Per a Miquel Tàpies, el fenomen obeeix -com tantes altres coses- a la crisi. La gent ja no té pressupost per anar a un restaurant de dos plats i postres, però segueix necessitant la part social de sortir a menjar amb amics, així que l'aperitiu és l'alternativa lògica. Ni menges ni gastes tant, però te'n vas a casa amb aquesta sensació d'haver fet un bon pla. Això explicaria per què no paren d'obrir locals de tapes, reneixen les vermuteries i l'aperitiu senzill.

Com convèncer-se de les bondats d'aquesta salsa? Provant-la. Si pot ser damunt de patates fregides tipus xips, i millor si són de la mateixa Espinaler, perquè porten poca sal, fet especialment perquè en combinar-les amb la salsa no es matin els sabors entre si. El clàssic és afegir-la a les olives, a les llaunes de conserva d'escopinyes, navalles o cloïsses -si són en escabetx no perquè la sobredosi de vinagre pot ser brutal-, però també combina amb amanides, esqueixada de bacallà, croquetes o truita de patates.

Les possibilitats i els usos que li dona la gent són tan variats com es vulgui. Amb verdures cuites és una alternativa a la socorreguda salsa de tomàquet o el kétchup, una combinació molt més sana i lleugera útil per animar una mica alguns aliments insípids, i sempre està bé tenir-la en compte perquè a molts nens els encanta. Des del 2015 també fabriquen una versió picant que multiplica el seu sabor addictiu. I recorda: s'ha d'agitar.

Avui, la cinquena generació familiar de l'Espinaler fa el seu propi vermut, manté diverses línies de conserves –atenció a les Premium–, cava, pa, fruita seca i diferents productes gurmet, però la salsa, amb els seus gairebé 100.000 litres venuts a l'any, segueix sent l'estrella de la casa i pel que són coneguts sobretot a Catalunya, encara que estan presents en més de 30 països i busquen expandir-se i ampliar la distribució. El millor és que la recepta segueix sent la mateixa que va crear Ventureta l'any 50. De fet, quan fa poc se li va proposar llançar una versió Premium, la seva resposta va ser: "No hi ha millor vinagre de vi ni millor pebre vermell ni espècies. La salsa Espinaler ja és de la millor qualitat possible".

On puc comprar Espinaler? Tenen molts punts de venda a través de diferents distribuïdores. Si es pot, val la pena visitar els dos locals que tenen a Vilassar de Mar: La taverna del centre (Camí Ral nº 1) és la taverna centenària, mentre que la nau (Av. del Progrés nº 47), oberta el 2000, és una barreja de botiga gurmet, bar amb rotllo i oficines enmig del polígon industrial del poble (aviat part de la logística es traslladarà a Argentona, a un polígon més gran i pràctic, per motius d'espai). Són locals que mereixen una visita per si mateixos, a més de per l'estupenda selecció de productes propis i aliens que tenen a la venda. Si Vilassar no us queda molt a prop, es pot trucar al 937 502 521 i preguntar pels punts de distribució (supermercats, bars i botigues gurmet). També accepten comandes telefòniques encara que no tenen botiga en línia.

El preu de la salsa Espinaler és de 2,20 euros el pot de 92 ml, i d'uns 5,75 el de 750 ml.