Què i com es llegirà l’any 2030?

Avui ja no s'haurien de llibres en paper, segons els vaticinis que es van fer fa amb prou feines 15 anys, cosa que no és obstacle perquè el sector editorial i els costums lectors hagin mutat com potser no ho havien fet en gairebé sis segles, des de la invenció de la impremta amb tipus mòbils de Gutenberg. En un entorn tan canviant, el 2030, tot just 15 anys més, sobre quins suports es llegirà i on? Quins arguments seguiran enganxant la gent a un llibre? Aquest contingut se seguirà anant a buscar en llibreries com avui les coneixem o com es distribuirà? Els algorismes, com a pedra filosofal, dissenyaran el llibre ideal? Amb quin tipus de literatura es pot aconseguir que els nens no es desenganxin de la lectura a partir dels 12 anys? Intentar perfilar respostes a algunes d'aquestes preguntes és l'ambiciós objectiu del fòrum l'internacional anual d'editors Edita, que sota l'epígraf "Viatge al 2030", arrenca avui la seva segona edició a Barcelona.

Un repàs de la ja llarga dilatada relació amb els seus editors per part de l'últim premi Cervantes, Eduardo Mendoza, al Saló de Cent del consistori, servirà de pòrtic a la trobada que amb només dues convocatòries s'està convertint en un referent del sector. La trobada té 400 inscrits, més del doble que l'any passat, i  culmina aquest divendres set de juliol. I no només en l'àmbit estatal: dels 42 ponents, vuit provenen de fora d'Espanya. Entre ells destaquen Teresa Cremisi, exresponsable editorial de dos dels segells amb més pedigrí de França com són Gallimard i Flammarion; James Daunt, director gerent de Waterstones, la cadena de 275 llibreries del Regne Unit i Irlanda; Koen van Gulik, editor i propietari d'un dels segells independents més prestigiosos d'Holanda, Wereldbibliotheek, o la Consuelo Sáizar, exdirectora de la mexicana Fondo de Cultura Económica.

“Barcelona volia una trobada d'aquest tipus, d'aquí el resultat dels inscrits”, assegura Javier Aparicio Maydeu, director del veterà (22 edicions ja) Màster d'Edició de la Universitat Pompeu Fabra, codirector i una de les ànimes d'Edita, juntament amb Patrici Tixis, president del Gremi d'Editors de Catalunya, i el periodista cultural i escriptor Sergio Vila-Sanjuán. El suport de l'Ajuntament de Barcelona està sent capital, en l'aspecte econòmic, per assentar la trobada. “Això va de debò: Barcelona és capital de l'edició en català i castellà i ha de tornar a mirar en gran i lluny, prescindint de canvis conjunturals en l'econòmic o en el polític”, afegeix Jaume Collboni, responsable de Cultura de l'Ajuntament, que va contextualitzar el suport a Edita amb la recent constitució del plenari del sector del llibre, la consecució de Barcelona com a Ciutat Literària per la Unesco o el projecte de creació de la Casa de les Lletres, entre altres apostes municipals en favor del llibre.

El director Agustí Díaz Yanes, responsable d'Alatriste i Oro, adaptacions cinematogràfiques d'obres d'Arturo Pérez Reverte, el soci fundador de la llibreria La Central, Antonio Ramírez o els editors Elena Ramírez, Núria Tey, Pilar Reyes o Aniol Rafel són altres figures que participaran en les jornades, que tindran en la trobada entre l'escriptor Javier Cercas i el president de la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya, Daniel Fernández, un altre dels seus plats forts. “Els editors hem de sortir de la zona de confort i veure possibles aliances amb altres sectors; en aquest sentit, l'escriptor potser s'encamina cap a ser un creador, un fabricant de continguts per a altres indústries; la gasolina del nostre sector està a explicar històries”, sosté Tixis, aventurant-se en una de les tendències més clares per als propers anys. “Hem fugit de buscar gurus: al fòrum Edita volem l'opinió i el saber de gent que treballa cada dia en aquest ofici”, assenyala Aparicio. Un viatge editorial a l'any 2030 molt seriós.