Desnonada una família empadronada en una oficina de Barcelona

L’Antonio està empadronat en un local catalogat com a oficina. Els 500 euros mensuals que cobra per feines esporàdiques tot just li permeten pagar el lloguer de l’entresol on viu amb la seva filla de set anys, de qui té la custodia compartida. Aquest dimecres els Mossos van executar el desnonament després de tres intents frustrats per membres de la Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca (PAH). El desallotjament es va dur a terme malgrat la concentració de prop de 30 persones a les portes del número 12 del carrer del Moianès de Barcelona. A l’Antonio l'hi havien denegat diverses vegades les ajudes que proporciona la Taula d’Emergència en l’àmbit de l’habitatge creada pel Govern. Tot i haver-li permès empadronar-se en un local que no té cèdula d'habitabilitat, l’Administració no reconeix l’entresol on resideix com a habitatge.

Más información

El 93% dels desnonaments a Barcelona són per impagaments del lloguer

La PAH denuncia el desnonament d’una embarassada de nou mesos

Per considerar un espai com a habitatge, ha de disposar de cèdula d’habitabilitat. Es tracta d’un document administratiu que acredita el compliment de les condicions mínimes per poder viure-hi. L’Antonio no té aquesta certificació. Malgrat tot, sí que hi està empadronat, fet que, des del seu punt de vista, converteix el local en un habitatge sobre el paper. L'Ajuntament, en canvi,  assegura que el padró només té valor com a registre i no té valor jurídic que pugui equiparar-se o substituir la cèdula d’habitabilitat.

L’Antonio es va posar en contacte amb la PAH en rebre el primer avís de desnonament. Després de fer arribar la documentació corresponent a l’Administració van reunir-se amb el gerent d’Habitatge de l’Ajuntament, Javier Burón. “Es van comprometre a modificar urgentment la Taula d’Emergència per incloure els ciutadans que visquin en locals”, assegura Carlos Macías, portaveu de la PAH que s’ha mostrat indignat per les incoherències del Consistori.

El desnonament de l’Antonio i la seva filla mostra que les mesures de l’Ajuntament són totalment insuficients, segons Macías. “Falten 120.000 habitatges a Barcelona. Modificar el reglament no és tan difícil”, comenta.

La Karima formava part de la comitiva que ha intentat impedir el desallotjament d’aquest dimarts. El seu cas és semblant al de l’Antonio. “Fa 15 anys que estem empadronats al mateix pis. Els meus fills han nascut aquí”, explica. La Karima viu en una fruiteria convertida en habitatge i té dos fills, de 9 i 10 anys. “M’han rescindit un contracte indefinit. L’administrador de finques ens va denunciar”, assenyala, encara que no ha fallat mai a l'hora de pagar el lloguer, malgrat que cobra 500 euros al mes. L’Administració també li va denegar les ajudes de la Taula d’Emergència tot i haver rebut una ajuda per l’habitatge el 2015. La PAH ja ha frenat un primer intent de desnonar la família de la Karima.