El ‘Madoff català’ declara que hi ha polítics entre els seus clients

L'empresari Antoni Mas, de 64 anys, conegut com el Madoff català, ha declarat aquest dimarts davant la jutgessa que entre la seva cartera de clients, que estarien atrapats en una estafa piramidal, hi havia polítics. Però Mas no n'ha aportat els noms, al·legant que únicament tractava amb comissionistes que al seu torn buscaven els inversors, segons fonts judicials.

Mas va ser detingut el passat 6 de juny pels Mossos d'Esquadra acusat de liderar una estafa piramidal en la qual pot haver més de 500 víctimes, per un valor que supera els 200 milions. Però abans d'això, Mas ja va presentar a la policia catalana diversos escrits confessant la seva activitat delictiva i com havia elaborat factures falses per aconseguir inversors, oferint-los un elevat rendiment. Ell ho va batejar com un "carrusel de factures".

La seva detenció es va precipitar després que l'empresa de crèdits Finalter, vinculada al fons d'inversió Auriga, detectés que part dels bons de deute que havia emès al Mercat Alternatiu de Renda Fixa (MARF) tenia "vicis ocults" que afectaven la seva validesa. Mas havia venut deute de terceres empreses a Finalter amb factures falses. La companyia va denunciar la situació.

A la seva declaració davant la jutgessa, l'empresari ha acusat el seu exsoci Luis Pascual Franquesa, fill de l'exjutge Estevill (condemnat en un dels casos de corrupció més importants dels anys 90), d'usar la mateixa operativa sustentada en la falsedat documental. Ja a la seva declaració com a detingut davant la policia catalana va assenyalar Pascual com la persona que el va introduir en la falsificació de contractes de campanyes de publicitat per buscar inversors.

I ho va fer, segons ell, en un moment en el qual, atabalat pels deutes, va acceptar un tracte amb Pascual pel qual rebia 10 milions d'euros, suposadament del pilot de motociclisme Sete Gibernau. Per poder disposar d'aquests diners, Pascual li demanava que signés un contracte de préstec amb la seva empresa Publipro per poder finançar campanyes publicitàries "que eren fictícies, cosa sabien  ambdues parts", segons Mas. "Sabien perfectament que el negoci no obeïa a la realitat", va afegir. Mas pagava una rendibilitat del 15% trimestral.

Mas i Pascual mantenen diversos litigis i denúncies creuades. En una d'elles, l'empresari sosté que el fill del jutge li havia enviat uns sicaris al seu despatx i havien enviat missatges amenaçadors a la seva família perquè així retornés la inversió que suposadament havia fet Gibernau. 

Mas, defensat per l'advocat penalista Manuel González Peeters, ha assenyalat des del principi a intermediaris i terceres persones, en la seva majoria comissionistes, que buscaven inversors o grups d'inversors amb el ganxo d'un alt rendiment que rondava un 15% trimestral. En les extenses confessions va apuntar a diners de dubtós origen d'un empresari rus, Vladimir Sakovich, al qual va arribar a través del notari Enrique Beltrán, i a l'inversor suís David Grebler. En tots dos casos, segons va explicar Mas, els diners va ser bloquejats perquè el seu origen no estava clar.