Front comú del PSC i Colau contra les pressions pel referèndum

El Govern de l'Ajuntament de Barcelona, format per Barcelona en Comú i el PSC, s'ha conjurat per blindar-se davant les pressions que patiran pel referèndum independentista previst per l'1 d'octubre. Encara que utilitzen un vocabulari diferent, els dos partits volen evitar incomplir la llei i posar en risc la institució. El Consistori espera a conèixer la convocatòria per demanar un informe al secretari municipal, que assumirà com a vinculant.

"Cap ajuntament pot actuar al marge de la llei", asseguren des del principal Consistori català. A més, recorden que el 9-N es va fer sense la col·laboració de l'Ajuntament. Encara que el sector independentista afirma que l'exalcalde Xavier Trias va cedir escoles, no les va obrir per votar, asseguren. Les votacions, de fet, es van dur a terme en escoles gestionades per la Generalitat. De fet, davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Trias va afirmar que "va oferir màxima col·laboració", sense concretar.

En l'equip de l'alcaldessa repeteixen des de fa mesos el mateix argument que defensen des de Catalunya en Comú: sí a un referèndum d'autodeterminació, però amb garanties, eficaç, amb reconeixement internacional, en el qual tota la societat se senti representada, i que en cap cas posi en perill als funcionaris. Unes paraules que va repetir l'alcalde accidental, Gerardo Pisarello, després de conèixer-se la data i la pregunta. Aquesta postura li ha costat a Colau i els seus retrets dels qui consideren que neden en l'ambigüitat.

Per la seva banda, en el PSC es refereixen sense embuts a la manca de "garanties legals" de la convocatòria del president Carles Puigdemont. Ho diu obertament el segon tinent d'alcalde, Jaume Collboni, i també l'argumentari que el PSC ha enviat a tots els seus càrrecs en Ajuntaments. El partit té presència als governs de les quatre capitals de província catalanes. La circular del PSC defensa votar "en el marc de la llei" i rebutja la "unilateralitat" del referèndum anunciat per la Generalitat. També apel·la al fet que l'1-O "vol emparar-se en una llei que encara no existeix" i que "serà immediatament suspesa pel Tribunal Constitucional".

Les dues pàgines distribuïdes pel PSC també al·ludeixen a una figura clau als ajuntaments i a la qual a Barcelona han consultat els dos partits del govern: el secretari municipal. De fet, aquest funcionari ha rebut la visita de diversos partits. Tots li pregunten el mateix: què passa amb el referèndum de l'1 d'octubre. Què passa si la Generalitat demana col·laboració a l'Ajuntament. La resposta és, segons diverses fonts, que encara no hi ha cap requeriment, però que si n'hi ha, dependrà de si és o no legal.

Una altra qüestió són votacions de proposicions o declaracions que no tenen repercussió executiva. En aquests casos, el pacte entre Colau i Collboni estableix que cadascun vota pel seu costat. "Respecte al debat sobre el futur polític i nacional de Catalunya, [...] en el que afecti aquesta qüestió cada formació política actuarà i s'expressarà dins del consistori i públicament en coherència amb el seu programa", afirma el document del pacte: "Aquest és un acord que expressa un compromís fet des de Barcelona i per a Barcelona", afegeix.

Pendents del 30 de juny

L'escenari que planteja el document es produirà, gairebé segur, en el ple del pròxim dia 30. És molt probable que hi hagi textos dels partits independentistes (PDeCAT, ERC i la CUP) demanant suport al referèndum i dels partits que rebutgen el procés polític independentista (Ciutadans i PP) exigint que el govern de Colau es desmarqui. Els independentistes sumen 18 vots (17 si es resta el de Sònia Recasens, de la dissolta Unió), Ciutadans i PP sumen 8, Barcelona en Comú té 11 (que en matèria de procés no sempre voten igual) i el PSC, 4.