El deute de Barcelona creix gairebé 100 milions en un any

La majoria de grans ciutats estan fent els deures pel que fa als deutes. Entre les capitals espanyoles amb més de 300.000 habitants, la llista de les que han reduït significativament el deute l'últim any és llarga: Alacant, Bilbao, Còrdova, Madrid, Màlaga, Palma, Las Palmas, Sevilla, València, Valladolid i Saragossa. Totes, menys Barcelona i Múrcia. No obstant això, n'hi ha una que destaca per sobre de totes les altres, segons les dades publicades avui dijous pel Banc d'Espanya: Madrid. La capital lidera, sense cap mena de dubte, la reducció de l'endeutament. Acumula 3.610 milions d'euros de deute, després de rebaixar-lo en 257,6 milions en un trimestre (el 6,7% menys) i 1.118,3 milions en un any (un 23,6%).

Madrid segueix sent el gran ajuntament més endeutat d'Espanya, però ara ha tornat a nivells de fa just 11 anys. L'Ajuntament de la capital va arribar al seu nivell màxim d'endeutament el juny del 2012: va acumular 7.887 milions d'euros en préstecs i compromisos diversos. Bona part d'aquesta enorme motxilla de deute la va generar el soterrament de la M-30, una enorme obra pública de l'època de l'exalcalde Alberto Ruiz-Gallardón que va arrencar entre el 2005 i el 2006. L'any 2012 va suposar un punt d'inflexió i va començar una lenta però continuada reducció, que s'ha accelerat en els dos últims anys. Entre el nivell crític de juny del 2012 i març del 2017, el deute de Madrid s'ha retallat 4.176,6 milions. Des de l'arribada de Manuela Carmena al Consistori madrileny, el juny del 2015, la reducció és de 2.025 milions d'euros.

Entre els 13 municipis d'Espanya amb més de 300.000 habitants sumen un deute conjunt de 8.027 milions d'euros. Gairebé tots s'han estret el cinturó: els crèdits i compromisos baixen en 322 milions en un trimestre i en 1.248 milions en un any. A més de Madrid, han fet un fort esforç important Alacant (amb 28 milions menys en un any), Bilbao (passa de 2,8 milions a 810.000 euros) o Valladolid (21 milions en un any).

El contrapunt a les grans ciutats el posen Múrcia, que dispara el deute fins a gairebé doblar-lo en un any (passa de 159 milions a 310 milions) i Barcelona. La capital catalana redueix una mica el seu deute aquest trimestre (el 2,9%), però ha empitjorat els seus compromisos un 12,1% en un any. El Consistori liderat per Ada Colau deu 815 milions, davant dels 726 milions de març del 2016. Colau, escollida alcaldessa a Barcelona al mateix temps que Carmena a Madrid, des de la seva arribada ha elevat el deute en 99,4 milions d'euros.

Les comunitats, les que més s’endeuten

Les comunitats autònomes són les administracions públiques que més han augmentat el seu endeutament en els últims 12 mesos. Les xifres publicades aquest dijous pel Banc d'Espanya revelen que el deute autonòmic ha crescut un 5% el primer trimestre de l'any, respecte al mateix període de l'any passat. Bona part d'aquest nou passiu correspon als préstecs concedits per l'Estat a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), els crèdits tous perquè les administracions territorials puguin pagar als seus proveïdors i refinançar els venciments.

Entre les autonomies que han necessitat endeutar-se més l'últim any destaca Extremadura, amb un increment del 14,9% l'últim any, pel descontrol dels seus pressupostos en els últims mesos, en què ha estat incapaç de controlar el dèficit públic. Galícia (8,8%) i Aragó (8,6%), a més de Cantàbria (6,7%) i Madrid (7,5%) també s'han endeutat més que la resta. En termes absoluts, destaca Madrid per sobre de la resta, amb un increment de 2.247 milions d'euros en els últims 12 mesos.

El panorama en l'últim trimestre resulta més optimista. Fins a sis comunitats autònomes van reduir els seus compromisos financers entre el gener i el març. El territori que més va sanejar els seus comptes va ser Andalusia, que va reduir el seu passiu un 2,66% en només un trimestre. La Comunitat Valenciana (-1,22%), Cantàbria (-0.43%), Castella-la Manxa (-0,27%), Castella i Lleó (-0,25%) i Múrcia (-0,04%) també van rebaixar els seus deutes financers.

No obstant això, la situació financera de les comunitats autònomes ha tendit a estabilitzar-se en els últims mesos per dos motius: d'una banda, han aconseguit contenir els seus pressupostos i cenyir-se als objectius més rigorosos de dèficit públic; i en segon lloc, perquè la recuperació econòmica permet que el sistema de finançament aporti més ingressos que serveixen per alleujar els castigats comptes regionals.