Quim Gutiérrez: “Sé que si plou en un festival m’enfangaré”

Quan Quim Gutiérrez (Barcelona, 1981) jugava a bàsquet a l’institut veia vídeos d’Allen Iverson i Penny Hardaway per imitar els moviments d’uns paios que jugaven de manera diferent. Una mica més gran, es fixava en Steve McQueen i li agradaven els seus jerseis alts i de color camel i el tall dels pantalons, tot i que “no tenia ous per portar-los”. El guanyador del Goya a millor actor revelació el 2007 per Azuloscurocasinegro i aficionat a la moda treu el cap a Los Angeles cada vegada que va a un festival de música per portar un estil rocker californià. I si toca un esdeveniment més formal, fa un cop d’ull al blog Sartorialist, perquè li agrada com Scott Schuman retrata gent gran. El seu físic el treballa a dos quarts de sis del matí. L’estil, durant tot el dia.

És més important el físic o la manera de vestir? El que portes posat és més important. Tot i que més que la roba, tenir un criteri, que hi hagi harmonia en el que portes. Si més o menys estàs satisfet amb el teu físic ja hi ha poc a fer. La manera de vestir, en canvi, és un reflex de la personalitat. És un arma que si es juga bé és gairebé una forma de veure la vida. I no cal ser estrafolari. M’agrada més la simplicitat, però amb harmonia.

Abans els actors no seguien la moda, eren com agents externs, això ha canviat? L’interès individual per l’estètica és el mateix, però les circumstàncies que envolten la indústria han canviat. Abans els actors eren molt poc inclinats a entendre la part de promoció com el colofó a la pel·lícula. Anar als programes ben vestit, parlar bé. Aquest concepte una mica antic de fer show business és clau per crear consciència en l’espectador. D’altra banda, amb les xarxes socials es pot rendibilitzar la presència estètica. Pots aparèixer en campanyes, anar a esdeveniments pels quals et paguen. Si et paguen per anar ben vestit seria de ximples no fer-ho.

Et molesta l’etiqueta d’actor i model alhora? No hi tinc cap problema. La meva professió és actor. Si es coneix la meva cara és per la meva professió. Mai he considerat que faci de model, tot i que sé què és. El meu vincle amb l’estètica és molt orgànic. Ara té molta més presència, però hi ha estat des del principi.

Els caps de vestuari d’una pel·lícula et temen o t’esperen? Reconec que la relació amb ells no ha estat fàcil, tot i que amb el temps he après a ocupar el meu lloc. Hi ha pel·lícules en què pots opinar més perquè el personatge s’apropa més a tu mateix; aquí soc més pesat. Però en els últims cinc anys això ha canviat, ara treballo més conjuntament. Per descomptat, no soc el perfil d’actor que arriba a la prova de vestuari i li sembla tot bé. M’agrada proposar idees.

I en algun moment t’has plantat perquè no estaves d’acord amb el vestuari? M’he plantat sense que se n’adonessin o sense que ningú se sentís malament per això. Es tracta de convertir-se en una piconadora d’arguments. Així com amb el guió es negocia només amb el director, amb el vestuari almenys és amb dues persones, amb el cap de vestuari i amb el director. Has de convèncer més gent i això implica cedir més. Al principi hi havia aspectes que no estava disposat a sacrificar, però després d’una negociació i passats uns dies m’adonava que tenien raó. Intento ser més flexible. Això ha estat una evolució amb el pas dels anys.

Cuidar-se i fer exercici van per davant de l’oci? Ha d’haver-hi un equilibri. Entre setmana menjo molt bé i el cap de setmana em deixo anar bastant. A les 5.30 h del matí, quan sona el despertador, evidentment vull quedar-me al llit. Però quan fa 15 minuts que corro començo a trobar-me bé. És un plaer. A la tarda t’agafa son i dorms millor i al matí estàs despert per treballar. Ara bé, a les 21.30 h em fico al llit a llegir i a les 22 h estic adormit.

No surts a prendre una cervesa algun dia entre setmana? No tinc temps quan estic currant. De vegades a casa, per influència d’un amic meu molt cerveser, m’obro una d’aquestes cerveses negres i artesanes que són un gustàs. Tot i que prefereixo que no si haig de treballar l’endemà. Però quan arriba el cap de setmana no controlo. Això és una cosa que faig deliberadament, diferenciar bé els dies de cada dia del cap de setmana.

Quina música escoltes quan surts a córrer? Vario molt. No m’agrada córrer amb les mateixes llistes. Soc molt aficionat a Radio 3: abans em posava el programa Siglo XXI. Però me n’he cansat, no puc amb el contestador on la gent deixa missatges: quan arriba aquest moment em trec els cascos. Ara escolto el programa de hip-hop La cuarta parte.

Com et prepares per anar a un festival com el Primavera Sound, en què has col·laborat amb Mango Man? Fer la maleta és un drama. El que faig és mirar el temps i veure fotos de la gent que és a la ciutat on vaig i decideixo. També depèn de com un es prengui la nit. Jo soc enèrgic, ballo moltíssim. Sé que si plou m’enfangaré.

Tot i així portes les vambes que més t’agraden en aquest moment? No, no m’enduc les més guais. Han de ser unes que molin, però que no et sàpiga greu si les destrosses. A un festival no pots anar amb compte. Abans m’embolicava molt més, feia una revisió de la gent a la qual admiro per la seva manera de vestir i buscava looks i pensava combinacions. Abans portava unes maletes amb roba per a molts més dies. M’estressava. Ara soc molt més sobri.