_
_
_
_
FESTIVAL DE CANES
Crónica
Texto informativo con interpretación

Palma d’Or a una ‘modernor’ sobre postmoderns en un Canes oblidable

Confesso que tot just he rigut un parell de vegades veient la lletania de 'The Square', de Ruben Östlund

El director suec Ruben Östlund, amb la Palma d'Or del Festival de Canes per la seva pel·lícula 'The Square'.Foto: atlas | Vídeo: JULIEN WARNAND EFE / ATLAS
Carlos Boyero

Sempre em resulta pesat i superflu en totes les cerimònies, festivals i premis relacionats amb el cinema, que els presentadors repeteixin fins a la sacietat o la nàusea que el cinema és amor, passió, llum, misteri, màgia, poesia i no sé quantes coses més. Jo diria que aquests atributs miraculosos només són aplicables al bon cinema. I tampoc cal abusar de la lírica i l'èmfasi, ja que s'acabaran convertint en un clixé esgotador. En el lliurament dels guardons de Canes aquesta tendresa s'ha desbocat. I veient el que he vist en la pitjor edició durant les tres dècades que fa que vinc a aquest indret tan distingit, em preguntava amb sorpresa anticipada on hauria trobat el jurat aquesta bellesa sublim que a mi se m'escapa.

Presumiblement la tasca ha estat àrdua, perquè han hagut de triar en el país del no-res. Però el creador Pedro Almodóvar, que la presentadora Monica Bellucci defineix com a masculí, femení, magnífic i algun altre qualificatiu que imperdonablement he oblidat, assumeix la seva sagrada responsabilitat com a president i atorga la Palma d'Or a The Square, una sàtira presumptament divertida sobre la impostura, sobre els esperpents surrealistes que s'acumulen en un museu d'art hipermodern, dirigit per un senyor amb bones intencions i altruista que és víctima de tota mena d'equívocs i desgràcies. La dirigeix el suec Ruben Östlund. Se suposa que és una festa de la hilaritat i la corrosió, que l'acumulació de disbarats entre tants venedors de fum té efectes immediats en l'espectador còmplice al llarg de dues hores i mitja. Però he de confessar que he rigut tot just un parell de vegades en aquesta lletania postmoderna. M'imagino que cal estar a l'última per apreciar el seu humor sofisticat. I jo no ho estic.

Ahir citava la pel·lícula You were never really here, perpetrada per la directora Lynne Ramsay, com a exemple màxim d'un guió estúpid i una interpretació odiosa. Bingo per la meva banda. Li han concedit el premi al millor guió i al millor actor, aquest intèrpret vocacional o natural de psicologies tarades que respon al nom de Joaquin Phoenix.

I, com era d'esperar, tots els assistents a la gala s'han aixecat dels seients amb gest solidari i han ovacionat el Gran Premi del Jurat, concedit a 120 pulsaciones por minuto, del director francès Robin Campillo. Admeto que l'argument d'aquesta pel·lícula, que explica la lluita reivindicativa i radical d'una associació assembleària de malalts de sida a principis dels anys noranta, afecta qualsevol persona que no sigui una bèstia, però albirar art majúscul en l'estil amb què està relatada revela una miopia preocupant o una manera molt estranya de sentir bona consciència.

El premi a la millor actriu, per a Diane Kruger, que atorga dramatisme, desolació i venjança a In the fade a una vídua arran de l'assassinat del marit i el fill a mans dels neonazis, és ajustat i creïble. També s'han inventat un guardó especial, arran del 70è aniversari de Canes, per a Nicole Kidman. I la millor direcció li ha caigut a Sofia Coppola per The Beguiled, remake molt correcte i pretesament feminista, de la pertorbadora i magnífica El seductor, que va signar Don Siegel. Però tant Sofia Coppola com la protagonista Kidman, que potser s'esperaven honors encara més grans, no s'han presentat a recollir els premis, encara que evidentment s'han sentit agraïdíssimes a Canes a través de gravacions.

I què hi ha al palmarès amb el que pugui estar d'acord? El premi menor a la russa Nelyubov, una història brutal, inquietant i molt ben narrada sobre l'infern que pot viure un nen que no se sent estimat per la mare o el pare, que estan separats.

Era impossible fer travesses amb un material tan insalvable. Tampoc se li pot retreure al jurat el seu amor cap a la bajanada sofisticada.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_