Josep Pujol: “Si el meu pare hagués confessat l’herència, no hauria estat president de la Generalitat”

El tercer fill de l'expresident de la Generalitat, Josep Pujol Ferrusola, ha explicat aquest divendres que si el seu pare hagués confessat que tenia una fortuna oculta a l'estranger mai hauria arribat a ser president. En una entrevista a Catalunya Ràdio el fill ha assegurat que l'expresident "ja era un home molt ric" quan va entrar en política i el 1979 va ser una de les tres persones que va presentar una declaració de la renda més alta a tot Catalunya. No obstant això, quan va arribar a la presidència de la Generalitat després de les primeres eleccions del 20 de març del 1980, Jordi Pujol va preferir ocultar el suposat llegat que li va deixar el seu pare, quan va morir el setembre d'aquell mateix any.

"Les conseqüències són les conseqüències. Hi ha una part del país que es pot sentir decebuda, però no hi havia més opcions", ha dit Josep Pujol. "Hi ha un moment inicial quan mor l'avi Florenci en què el meu pare podria haver dit: 'Tinc aquests diners'. El més probable és que no hagués estat president de la Generalitat i no passa res", ha afegit.

No obstant això, Josep Pujol ha acabat disculpant el seu pare. "Si em pregunten, vista la història, què hauria preferit? Tenir 23 anys un president de la Generalitat de primera divisió com el que hem tingut amb el gran o petit pecat d'haver mantingut ocult el llegat de l'avi o bé haver renunciat a ser president de la Generalitat? Jo em quedo amb la primera opció", ha afegit.

En un altre moment també ha explicat que la seva mare va destruir fa anys la part més transcendent de la carta que li va escriure el seu avi Florenci referida al suposat llegat que li deixava a ells i els seus fills. En aquesta carta, el sogre de Marta Ferrusola desconfia que Jordi Pujol pugui gestionar amb rigor la fortuna que els deixa a causa de la seva relació amb la política i els dona consells sobre com s'ha d'actuar. "La carta famosa la tenim, la té la policia i el jutge, però li falten els fulls principals", ha explicat.

En aquests fulls desapareguts, l'avi Florenci explica a la família com s'ha d'actuar "si passa alguna cosa", en referència a les conseqüències derivades de l'activitat política que tenia Jordi Pujol. "La carta deia 'aquest senyor et donarà instruccions i et dirà el que has de fer", ha assegurat Josep Pujol, que ha justificat l'actuació de tots els germans en mantenir ocults els comptes a l'estranger.

"Eren uns diners que no havien existit, l'objectiu era mantenir-los opacs perquè no podíem explicar que els fills del president de la Generalitat tenien diners a Andorra. El nostre pecat és aquest, tenir diners a Andorra procedents de l'avi Florenci, però no teníem gaires opcions", ha assegurat. En un altre moment ha negat les acusacions realitzades en les resolucions del jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata. "Aquí no hi ha clans ni màfies, cadascú funciona de manera diferent", ha explicat.

Sobre la quantitat de diners que tenien a l'estranger, ha detallat: "La nostra mare, el Pere, la Mireia i l'Oleguer van regularitzar tot el que tenien fora, que eren 4,3 milions d'euros. L'Oriol no va regularitzar res perquè no tenia res. El Jordi no va regularitzar res perquè el que devia era superior al que tenia. I jo vaig regularitzar 2,5 milions amb l'amnistia fiscal de Montoro". Malgrat tot, ha mostrat les seves reserves respecte al seu germà Jordi, el primogènit. "Òbviament, no puc posar la mà al foc", ha assegurat. I s'ha justificat: "No sé exactament què fa" amb les seves inversions.

Sobre la suposada nota escrita per Ferrusola en la qual es presentava com a "mare superiora", Pujol ha dit que encara que la lletra és molt semblant a la de la seva mare, ella no reconeix la carta com a autèntica i és "en part falsa" perquè aquest tipus de notes se signen amb el número de compte i aquesta no el porta, sinó que està signada com a "Marta".

Tot i així, ha admès que utilitzaven les metàfores de "mare superiora" i "mossèn" perquè Jordi Pujol Ferrusola deia que el gestor que els portava els comptes tenia la cara, els gestos i la manera de parlar d'un "mossèn": "Des d'aquí es va anar creant la broma. Un era el mossèn; un altre, l'escolà, i l'altra, la mare superiora", ha dit, i ha afegit que en els comptes a l'estranger és habitual fer servir codis.