600 juristes sostenen que el referèndum té cabuda en el marc constitucional

Un grup de juristes catalans, entre els quals hi ha set catedràtics de Dret, sosté en un manifest presentat dimecres que la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació té cabuda en el marc constitucional espanyol, i avisen que la negativa de l'Estat "legitimaria obrir altres vies". El manifest, que ja ha estat subscrit per uns 600 juristes, ha estat impulsat per una trentena, entre els quals figuren els catedràtics de Dret de diverses universitats: Mercè Barceló, Josep Maria Vilajosana, Joaquim Ferret, Enric Argullol, Enoch Albertí, Joan Queralt i Joan Vintró. També figuren entre els promotors nombrosos professors de Dret, degans o exdegans de col·legis d'advocats, procuradors, notaris i, sobretot, advocats que formen part del Col·lectiu Praga de juristes sobiranistes.

Entre els advocats promotors destaquen Josep Cruanyes, Abel Pié, Miquel Sàmper, Gemma Calvet, Pilar Rebaque, Sergi Blázquez, Marc Marsal, Mireia Casals, Eva Labarta, Josep Maria Badia, Mercè Corretja, Josep Masó, Josep Pagès i Jordi Palou. En el text del manifest, els signants expressen el seu "ple suport a la celebració d'un referèndum sobre el futur de Catalunya com a comunitat política".

"Entenem, i no només nosaltres, –subratllen– que aquest referèndum té cabuda en el marc constitucional espanyol, ja que, en constituir un Estat de dret i democràtic, ofereix els instruments suficients per donar sortida a aquest conflicte". Els juristes adverteixen, no obstant això, que "una negativa continuada de l'Estat legitimaria obrir altres vies perquè la ciutadania de Catalunya expressi com vol decidir el seu futur".

L'objectiu d'aquests juristes és, no obstant això, la celebració d'un referèndum que "no només és legítim perquè és reclamat per una immensa majoria de la ciutadania catalana, sinó que també és legal, perquè el dret a decidir dels ciutadans arrenca de la Constitució espanyola i d'una ponderació dels seus principis estructurals". Aquests principis, precisen, són "l'Estat de dret i democràtic, a més del d'unitat i sobirania del poble espanyol", motiu pel qual la celebració del referèndum "també és jurídicament exigible a l'Estat".

El manifest conclou que "en definitiva, el dret mai pot ser un mecanisme" d'obstrucció per a les societats, sinó que, "al contrari, ha de ser l'instrument capaç de recollir les inquietuds, evolucions i transformacions de tota la comunitat i donar respostes que facilitin el progrés i la bona convivència". La catedràtica de Dret Constitucional de la UAB, Mercè Barceló, ha afirmat en l'acte que en una democràcia les propostes polítiques s'han de poder expressar i "el principi democràtic" implica respectar el dret de participació política.

Barceló ha destacat, en aquest sentit, que "en el marc constitucional vigent té cabuda la possibilitat que la ciutadania pugui discrepar de l'ordre constitucional establert i també de la integritat territorial", ja que "es tracta d'un problema polític, i el dret vigent ofereix els instruments necessaris per poder resoldre-ho".

Jaume Asens, advocat i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona per Barcelona en Comú (BeC), ha considerat que si l'Estat espanyol no vol acordar el referèndum, són legítimes altres vies per fer-lo igualment, entre les quals, la "unilateral". L'advocada i exdiputada d'ERC Gemma Calvet ha apuntat que "és legal tot el que no està prohibit, i això s'anomena 'dret positiu". L'acte ha tingut lloc al saló d'actes del Col·legi d'Advocats de Barcelona sota el lema de "Sense dret no hi ha democràcia", ha comptat amb la presència del conseller de Justícia, Carles Mundó, i ha estat presentat pel director del digital El Nacional, José Antich.