Madrid busca acordar amb Airbnb un límit de dies a l’any i que cobri el lloguer

Madrid i Barcelona estan adoptant estratègies ben diferents davant la irrupció del fenomen de les plataformes de lloguer vacacional com Airbnb: negociació en un cas, enfrontament en l’altre. L’Ajuntament madrileny ha anunciat aquest dimecres que busca un acord amb l’empresa californiana o amb altres plataformes com HomeAway per establir un màxim de dies a l’any en els quals els veïns podrien llogar els seus habitatges. L’acord implicaria autoritzar les plataformes a cobrar una taxa turística. L’estratègia de Madrid és oposada a la de Barcelona, on l’Ajuntament rebutja que les plataformes incloguin en la seva oferta pisos sense llicència turística. De fet, Barcelona és l’única ciutat del món que ha multat Airbnb.

L’acord que busca Madrid l’ha explicat el delegat de Desenvolupament Urbà Sostenible de l’Ajuntament, José Manuel Calvo, que ha parlat d’un “memoràndum d’entesa”, una mesura transitòria mentre no hi hagi regulació a la comunitat. L’objectiu és “que no es muntin negocis fora de l’activitat reglada”, la dels hotels i apartaments turístics. A Madrid el pes dels pisos turístics sobre el total d’allotjaments ha saltat del 2% que eren el 2013 al 25% de l’actualitat. Calvo ha detallat que l’acord es recolzaria en tres potes. Una, que els pisos fossin primeres residències i els seus propietaris ho demostressin amb el certificat del padró. Dos, fixar un termini, 60, 90 o 120 dies, com Airbnb ha pactat a Amsterdam, i que passat aquest termini, el pis es doni de baixa del web de lloguer turístic fins a l’any següent. I tres, la taxa: “Que una part del rendiment econòmic que obté l’usuari vagi a l’Ajuntament”.

A Barcelona, l’Ajuntament i Airbnb mantenen un fort enfrontament amb els pisos il·legals com a protagonistes. La voluntat del govern de l’alcaldessa Ada Colau és que Airbnb retiri de la seva oferta els pisos que no tenen llicència. I rebutja que cobrin la taxa, perquè entén que seria legitimar una activitat que el Consistori ha constatat que té un gran impacte en la pujada del preu del lloguer.

El cartutx en el qual tant Colau com Airbnb tenen posades les esperances és que la Generalitat reguli el lloguer turístic d’habitacions. Aquesta seria la fórmula a la qual Barcelona s’acolliria per donar cabuda a part de l’oferta que s’anuncia a Airbnb: la d’habitacions, no pisos sencers. Encara que el regidor de Turisme, Agustí Colom, sempre ha dit que Barcelona seria molt exigent sobre aquest tema. Sobre el cobrament de la taxa turística, la ciutat manté una pugna amb el Govern català. La Generalitat pretenia cobrar una taxa a tots els apartaments turístics, amb independència de si són legals o no. Però en el text definitiu de la Llei d’Acompanyament dels Pressupostos consta que només podrà percebre aquest tribut en el cas que els pisos estiguin registrats legalment.

El regidor madrileny també ha parlat de dur a terme una revisió normativa “per regular i posar ordre en l’habitatge turístic”, sense obviar que les competències en matèria de turisme són de la comunitat. “Estem plantejant apostar per models que ja han seguit ciutats com Amsterdam o Nova Orleans”, que impliquen signar un acord, un memoràndum d’entesa amb les plataformes que ofereixen els habitatges turístics. Aquest acord seria una “mesura transitòria fins que hi hagi una regulació sòlida aplicable”.

Calvo també ha afirmat que es treballa en una iniciativa municipalista pilotada per Madrid i Barcelona, avalada per més ciutats, per armar una possible Iniciativa Legislativa Popular relativa als habitatges turístics.