Cinc diàlegs amb escriptors internacionals que no us podeu perdre

Per Sant Jordi, la tradicional firma d’exemplars als cèntrics carrers de Barcelona no serà l’única ocasió de trobar-se cara a cara amb els escriptors de les obres més sol·licitades. La designació el 2015 de Barcelona com a ciutat compromesa amb la literatura per part de la Unesco ha impulsat l’organització de Diàlegs Literaris. L’objectiu de la iniciativa és apropar autors i públic amb una oferta que contraposa escriptors de fora i d'aquí. Els protagonistes de les converses d’enguany tenen la capacitat de copsar la societat a través d’una mirada crítica i que discrepa dels discursos oficials. El cartell és d’alçada i els diàlegs prometen un esperit reivindicatiu per abordar els temes més candents del panorama internacional.

La novel·la errant | Enrique Vila-Matas i Teju Cole

El tret de sortida el protagonitzen dos autors d’escriptura líquida, dos narradors del moviment. Enrique Vila-Matas és el veterà del duet de solistes. El barceloní és un dels escriptors més premiats i reconeguts internacionalment en llengua castellana. El seu palmarès inclou prestigiosos premis, com el Rómulo Gallegos (2001), el Ciutat de Barcelona (2002), el Médicis (2003) o el Premi Nacional de Cultura (2016). L’aire fresc del diàleg té arrels africanes. Teju Cole és escriptor, fotògraf i historiador, va créixer a Nigèria i el 1992 es va establir als Estats Units. El seu debut literari va ser en format de novel·la curta amb Every day is for the thief (2007) i després de quatre anys amb el públic expectant va presentar la seva primera novel·la, Ciutat oberta (2011). Sortir-se dels cànons clàssics és una premissa bàsica per a aquestes dues màquines d’escriptura itinerant que prometen un diàleg on posar-se a la pell del viatger serà obligat. Dijous, 20 d’abril, a les 20.00 a la Sala Teatre del CCCB.

Veus de la frontera | Petros Màrkaris i Francesc Serés

Històries de l’odissea de l’home contemporani. El viatge a la recerca d’unes condicions de vida millors és el pal de paller del segon diàleg, que protagonitzen dos escriptors de mirada fronterera. Petros Màrkaris és guionista cinematogràfic i el creador del comissari Kostas Kharitos, el protagonista de tota una sèrie de novel·les que han estat traduïdes al català i al castellà. El seu periple per la indústria del cinema va immediatament lligat al director Theo Angelopoulos, amb qui han creat tres pel·lícules que reflexionen sobre l’exili, la immigració i les dures condicions dels viatjants. Francesc Serés és un dels homes del moment en el panorama literari català. De fems i marbres (2003) és la seva òpera prima, una trilogia. L’escriptor, nascut a Saidí (Osca) va guanyar el Premi Nacional de Literatura el 2006 i a La pell de la frontera, la seva darrera obra, reflexiona i radiografia des de la no-ficció el fenomen de la immigració viscut al Segrià i la Franja. Sembla clar que el moviment a les fronteres centrarà tota l’atenció del diàleg, on segur que no hi faltaran reflexions sobre el fenomen dels refugiats de dos autors molt compromesos amb el viatge per necessitat i les seves condicions. Divendres, 21 d’abril, a les 17.00 a l'Auditori Disseny Hub Barcelona.

Sense la bena de la correcció política | Lionel Shriver i Empar Moliner

Sense pèls a la llengua. La polèmica és la companya de viatge de les protagonistes del diàleg més àcid i punyent, on segur que la correcció política fa nosa. L’escriptora i periodista nord-americana Lionel Shriver és una rodamons de ploma esmolada acostumada a la controvèrsia. Tenemos que hablar de Kevin va ser la novel·la que la va situar el mapa mediàtic. La polèmica obra, que reflexiona sobre la maldat a través de l’experiència i la mirada d’un nen, va guanyar el prestigiós premi Orange i va ser adaptada al cinema. L’altra bomba de rellotgeria no necessita gaires presentacions en l’ecosistema mediàtic català. Empar Moliner és escriptora, periodista i una vella coneguda de les tertúlies radiofòniques i televisives. Una dona amb caràcter i de postura inquieta. El seu debut va ser amb L’ensenyador de pisos que odiava els mims (1999), llibre de relats molt ben rebut tant per la crítica com pels lectors i ha repetit l’encís amb literats i públic amb T’estimo si he begut, premi Lletra d’Or 2005. No és fàcil mantenir-se ferm davant del gran filtre de la correcció política. Requereix caràcter, conviccions fortes i una capacitat crítica que està més que assegurada en un debat que preveu ser entretingut i amb un to reivindicativa. Divendres, 21 d’abril, a les 19.00 a l'Auditori Disseny Hub Barcelona.

Ja ho deia Vito Corleone. Totes les famílies són complicades i tenen secrets, però no deixen de ser part fonamental de les nostres vides. La relació entre pares i fills ha monopolitzat moltes de les obres de les dues protagonistes del diàleg, dues dones d’escriptura valenta amb la identitat de gènere com a eix vertebrador. Nascuda en una petita ciutat de Minnesota, Siri Hustvedt va saltar a la fama amb Allò que vaig estimar (2006), la seva tercera novel·la. L’escriptora nord-americana, parella del també autor Paul Auster, combina el seu talent novel·lística amb la poesia i l’assaig científic. El diàleg es completa amb una de les veus més potents del periodisme literari hispanoamericà. Gabriela Wiener va néixer a Lima i va viure durant vuit anys a Barcelona, on va conrear els seus dos camps preferits d’actuació, la poesia i la crònica. L’autora és també una col·laboradora habitual d’EL PAÍS i d’altres mitjans, com el diari peruà La República. Dues metodistes en la redacció literària i dues veus de categoria en el camp de la identitat de gènere asseguren un diàleg apassionant i on el tema del feminisme no tardarà a fer acte de presència. Divendres, 21 d’abril, a les 21.00 a l'Auditori Disseny Hub Barcelona.

La cloenda podria ser que obrís la caixa dels trons. L’últim dels diàlegs el protagonitzen tres autors de naturaleses molt diferents però amb una mateixa predilecció per disparar sense silenciador. L’home que va canviar el dret per la poesia és el primer protagonista. Carlos Zanón ha fet de guionista i de lletrista musical, però la narració i la lírica han estat la nineta dels seus ulls. Predicant un estil de gestos durs on es poden entreveure rajos d’esperança, l’autor recitarà algun dels poemes del seu darrer llibre, Banco de sangre. Que el recull de contes Cuatro por cuatro fos finalista del premi Anagrama no va ser casualitat. L’estil hipnòtic i vacil·lant de Sara Mesa va aconseguir posar-se la crítica a la butxaca amb Cicatriz. L’escriptora madrilenya, capaç d’obrir una bretxa de fantasia en la quotidianitat més absoluta, presenta la revisió d’una de les seves primeres obres, Un incendio invisible. L’últim dels tres tenors és Max Besora. Poeta i novel·lista d’escriptura corrosiva va debutar en narrativa amb Vulcano. La seva darrera novel·la, Aventures i desventures de l’insòlit i admirable Joan Orpí, fundador de la nova Catalunya, promet pluges torrencials de sàtira al voltant de la història d’un personatge real que va fundar a finals del segle XVI una república catalana a Amèrica. La carta de presentació del diàleg ve abanderada per tres autors d’escriptura fresca, lladres literaris de guant blanc que asseguren una velada que, lluny de ser ortodoxa i cenyir-se als cànons, promet ser amena i còmica. Dissabte, 22 d’abril, a les 18.00 a l'Edifici Mobile World Centre.