Les urgències han de reduir un 10% els pacients que estan més d’un dia sense llit

El Departament de Salut ha explicat avui el seu pla per descongestionar les urgències dels hospitals catalans, que pateixen saturacions recurrents al llarg de l'any. El "full de ruta", com l'han anomenat, incorpora un paquet de mesures en què les alternatives a l'hospitalització tradicional i la reorganització dels dispositius d'emergència assumeixen el gruix de les propostes. L'objectiu és contenir les urgències i, en concret, reduir un 10% els pacients que esperen més de 24 hores als passadissos sense llit. D'aquí a quatre anys, cap malalt podrà estar més d'un dia en el servei des que entra a admissió fins que és donat d'alta, derivat a un altre centre o ingressat a planta.

“Hi ha un desajustament entre la demanda de serveis d'urgències i la resposta del sistema sanitari, entre altres coses perquè la demanda creix i és variable”, ha reconegut Cristina Nadal, directora de l'Àrea d'atenció sanitària del Servei Català de la Salut (CatSalut). El Departament ha admès que el sistema no és capaç de respondre amb eficàcia i agilitat el nou perfil de pacient que es presenta a les urgències —malalts crònics o oncològics, que requereixen d'una atenció més complexa—. El pla, ha assegurat el conseller de Salut, Toni Comín, aspira a resoldre o reduir aquesta bretxa entre la demanda i l'atenció, encara que ha avisat que els resultats no es veuran “en sis mesos”.

Els plans estacionals que s'empraven fins ara per reorganitzar les urgències —s'injectaven més recursos de llits i professionals durant els períodes de més pressió assistencial, com l'època de grip— han quedat obsolets perquè la demanda “ja no és tan estacional”, ha reconegut David Elvira, director del CatSalut. Amb la nova carpeta de mesures sobre la taula, Salut exigirà a tots els hospitals que redueixin un 10% en un any els pacients que estan a urgències més de 24 hores. Encara que la realitat de cada centre és diferent —uns tenen més pressió assistencial i saturació que d'altres—, la mesura és igual per a tots. “Alguns hospitals estan en més predisposició de complir aquest objectiu”, ha reconegut Nadal. Alguns centres com Vall d’Hebron arriben a tenir, en pics de pressió assistencial, fins al 50% dels pacients esperant més de 24 hores. A Sant Pau, en canvi, és al voltant del 25%.

Per aconseguir aquest objectiu i amb l'argument que més de la meitat de les urgències poden atendre's fora de l'hospital, el Departament ha optat per desplegar una xarxa de centres d'urgència d'atenció primària (CUAP) a les zones de més densitat de població i apostar per l'hospitalització domiciliària en els llocs de més dispersió poblacional. A més, Salut engegarà quatre equips de suport integral a la cronicitat (ESIC) per atendre i fer un seguiment dels pacients crònics complexos abans que es descompensin.

En els mateixos serveis d'urgències, el Departament preveu muntar equips estables i jerarquitzats com qualsevol altre servei hospitalari. El responsable d'urgències tindrà rang de cap de servei i els treballadors de la unitat es dedicaran exclusivament a les urgències, no seran derivats temporalment des d'altres serveis.

"Combatre la saturació"

Les mesures concretes per "combatre la saturació" de les urgències, segons Salut, passen per la creació dels quatre ESIC, un equip d'atenció a la fragilitat —que atén pacients vulnerables que es descompensen fàcilment— a l'Hospital de Sant Pau, una unitat de preingrés amb 12 llits i una altra d'hospitalització d'aguts amb 30 places a l'Hospital Moisès Broggi i donar altes mèdiques abans de les 12 del migdia.

A més, també es desplegaran "derivacions al revés", és a dir, d'hospital cap a CUAP, perquè el pacient sigui atès segons els recursos que precisi. En aquest sentit, s'engegaran les derivacions des de l'Hospital Josep Trueta de Girona al punt d'atenció continuada (PAC) Güell, per exemple.

El Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) també comptarà amb dues línies noves d'atenció directa de pediatria i salut mental. A més, s'activarà un nou dispositiu nocturn, un helicòpter medicalitzat que podrà volar de nit.

El CatSalut no ha especificat la partida concreta per desplegar el seu "full de ruta", encara que ha explicat que el muntant necessari per aquest any està dins del pressupost del 2017. El director del CatSalut ha puntualitzat que els recursos provenen de moltes àrees diferents i ha concretat que, per exemple, l'engegada de cinc CUAP suposarà un milió d'euros, els ESIC altres dos milions, 900.000 les línies pediàtriques i de salut mental del SEM i altres 900.000 euros l'activació de l'helicòpter nocturn.