Sobrecostos i cobdícia

El proper 17 d'abril farà 26 anys de la reunió que el llavors ministre d'Obres Públiques, Josep Borrell, va mantenir amb els presidents de les grans constructores per exhortar-los a no pagar comissions a cap partit per obtenir concessions d'obres. A la reunió van assistir els llavors representants de Ferrovial, Agromán, Cubiertas y MZOV, Dragados y Construcciones, Entrecanales y Távora i Construcciones y Contratas. No es pot dir, passat més d'un quart de segle, que la humanitat hagi evolucionat en la bona direcció. Els papers de Bárcenas o els casos Palau o 3% han mostrat fefaentment com de viva està la tendència al pecat. Això sí, sempre amb càrrec al contribuent, que és qui acaba expiant tant la generositat del donant com la cobdícia del receptor de la comissió. Aquesta acció parasitària, amb càrrec a ciutadans i ciutadanes, es fa moltes vegades gràcies als sobrecostos. I és que els anomenats modificats s'han convertit en una tradició transversal amb tant arrelament com la Setmana Santa zamorana, els toros a la Maestranza de Sevilla o l'11 de Setembre a la Catalunya catalana.

Només entre el 2008 i el 2014, el Ministeri de Foment va pagar 10.000 milions d'euros en sobrecostos d'obra pública. La mateixa Unió Europea va exigir que s'acabessin els modificats faraònics. El ciment en modificats i derivats equivalia a les retallades en sanitat i educació que va decretar Mariano Rajoy el 2012. Entre el 2004 i el 2013, la UE va transferir més de 30.000 milions d'euros a Espanya dels quals més de 20.000 van anar a parar a transport. L'orografia espanyola és molt peculiar, però no menys que els nostres constructors o els nostres polítics. I Catalunya en forma part.

La compareixença d'Artur Mas al Parlament a finals del passat mes de març va posar en relleu que, igual que el PP, Convergència tenia els seus grans aportadors moguts no només per l'altruisme, sinó també per la ideologia contagiosa i aquest projecte tan estimulant de país que irradiava el vell partit de Pujol, segons va explicar el mateix expresident. CDC es finançava "a la frontera de la moralitat", va reconèixer Mas, però va assegurar que sempre en la legalitat. El projecte va resultar ser tan atractiu per als empresaris que, entre el 2008 i el 2013, CDC va ingressar més de set milions d'euros, a més dels més de cinc milions que segons la interlocutòria judicial es va endur en comissions suposadament pagades per Ferrovial.

Ningú va preguntar pels modificats i Mas va poder treure pit i reptar el fiscal del cas Palau a auditar l'obra pública. En l'estira i arronsa parlamentari, ningú va recordar l'informe de la Sindicatura de Comptes que en els anys 2003 i 2004 va detectar una desviació del 80% en les rehabilitacions del parc d'habitatge públic (Adigsa, per tres milions d'euros). Tampoc ningú va esmentar que un alt càrrec públic de CDC, Josep Antoni Rosell, en una demostració de portes giratòries, va dissenyar l'adjudicació del canal Segarra-Garrigues, després va dirigir el projecte des de l'empresa privada adjudicatària d'aquesta obra i va tornar de nou a l'empresa pública, Infraestructures.cat. El sobrecost de tot aquest moviment de tropes va arribar al 81%, però l'austeritat –que de vegades és altament positiva– va paralitzar-ne la realització. Amb un expedient tan brillant, Rosell va tornar amb salves d'honor al sector públic, a Infraestructures.cat, fins a ser detingut per la Guàrdia Civil. Esquerra va aconseguir fer-lo fora l'any passat del càrrec de consolació que pels serveis prestats li va oferir CDC . Els independentistes de Junqueras ara estan col·laborant amb les investigacions del cas 3%. Joan Jaume Oms, conseller delegat i president d'Infraestructures.cat, ha remès al jutge documentació que acredita com es "va flexibilitzar" el criteri de puntuació a favor d'un determinat adjudicatari. D'acord amb la documentació aportada, va ser el mateix Rosell qui ho va demanar per escrit a l'Oficina Tècnica d'Avaluació.

Però la història no acaba aquí. Aquest diari va desvelar el passat 30 de març que l'adjudicació del túnel de la plaça de les Glòries Catalanes es va forjar a la seu de CDC , al carrer de Còrsega, a finals del 2014, quan CiU governava a Barcelona. La casualitat va voler que simultàniament es conegués que el sobrecost d'aquesta obra s'eleva al 60%. 36 milions afegits als 60 del contracte públic. La constructora Copisa –l'adjudicatària– va ingressar 65.000 euros en dos pagaments a la fundació de Convergència. Tot molt legal, per descomptat. I fruit sens dubte de la fascinació pel projecte de país.