Detinguda una ramadera a Osca per deixar morir de fam 350 cabres
Trenta exemplars més agonitzaven a la finca, "un camp d'extermini animal"
Dilluns agents del Servei de Protecció de la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil estaven fent controls a la comarca de la Llitera, a l'est de la província d'Osca, quan van veure un parell de cabres mortes en una zona sense cobert d'una explotació ramadera. No podien ni imaginar-se el que es trobarien en l'escorcoll de la nau. "En els meus 23 anys de servei he vist moltes coses, però no havia vist mai res tan cruel, deplorable i dantesc", confessa el tinent en cap del Seprona a Osca, Arturo Notívoli. Els agents van detenir la propietària de l'explotació, una dona de 47 anys, com a presumpta autora d'un delicte de maltractament animal "amb diversos agreujants". La ramadera va passar a disposició del jutjat d'instrucció núm. 1 de Montsó, que va decretar la seva llibertat amb càrrecs.
"Si s'extrapola la imatge al món animal, allò era un camp d'extermini, amb centenars de cabres mortes, d'altres agonitzant, animals famèlics als quals se'ls notaven totes les costelles, cabrits de tres setmanes al costat del cos de la seva mare...", relata Notívoli.
Segons els seus càlculs, perquè els va ser impossible comptar un per un els cadàvers, es tractava d'una granja d'uns 380 exemplars de cabres, i la gran majoria eren a terra, morts. Les havien deixat morir, literalment, de fam. "Es van trobar estratificats, uns sobre els altres, uns 350 cadàvers en diferents estadis de descomposició. Havien mort per inanició", explica el tinent. De l'anàlisi dels cossos es pot concloure que "feia 25 dies que no menjaven". Unes 30 cabres sobrevivien entre els cadàvers, "agonitzant en unes condicions deplorables", tancades i sense accés a menjar ni aigua.
"A causa de la falta d'atenció i de cures, aquests animals estaven condemnats a una mort segura", es lamenta el cap del Seprona a Osca. Al seu parer, les cabres van ser "sotmeses a una forma molt cruel de maltractament", ja que no tenien "cap possibilitat de sobreviure o d'escapar-se", ja que la finca, d'uns 3.000 metres quadrats, estava barrada.
El primer que van fer els agents va ser intentar salvar les 30 supervivents. "Amb un tot terreny vam anar a buscar herba i pinso". Malgrat els seus esforços, l'endemà van morir uns set o vuit animals més, segons la portaveu del Seprona que va gravar les imatges. "Estaven en molt mal estat, extremadament febles", explica Notívoli. De moment, 10 animals segueixen amb vida al càrrec de la Direcció General d'Alimentació i Foment Agroalimentari de la Diputació General d'Aragó. Per la seva banda, el Servei Provincial de Desenvolupament Rural i Sostenibilitat es va encarregar de coordinar la retirada i destrucció dels cadàvers.
La hipòtesi del Seprona és que la dona és una estafadora i, a més, reincident. "Sospitem que no era la primera vegada que ho feia. La primavera del 2016 va denunciar el robatori de 200 cabres i això no ens quadra. Investiguem si es tracta d'una denúncia falsa per cobrar l'assegurança. Ara, volia presumptament repetir l'operació, però no va tenir temps de desfer-se dels cadàvers perquè tenia el tractor avariat", declara el tinent. La situació de la dona, de la qual no s'ha facilitat la identitat ni tampoc el nom del poble on té la finca, "no és pròspera".
Com que hi ha animals morts, la ramadera s'enfronta a un tipus agreujat en el delicte de maltractament animal, que preveu penes de sis a 18 mesos de presó i inhabilitació especial de dos a quatre anys per a l'exercici de professió, ofici o comerç que tingui relació amb els animals i per a la tinència d'animals.
Els controls que van portar a la detenció de la ramadera es van fer en el marc de Màximus, una operació llançada l'any passat pel Seprona a Osca per detectar "conductes il·lícites relacionades amb el benestar animal en l'àmbit ramader" i que ja suma sis arrestos més.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
