El sobrecost real del túnel de Glòries serà del 60%, segons els tècnics

Allò barat surt car i el retard de les obres del túnel de Glòries de Barcelona, per les deficiències del projecte i les obres, pot sortir molt car a l’Ajuntament que dirigeix l’alcaldessa Ada Colau. Molt més que els 12 milions d’euros de sobrecost que el consistori ha admès fins ara que tindrà: un 20% més que el preu d’adjudicació. L’empresa municipal BIMSA dona per fet que les constructores que fan l’obra (la UTE formada per ROGASA, Benito Arnó i Fills, Copisa i Comsa) li reclamaran fins al 60% del preu d’adjudicació (36 milions) pel cost del retard de l’obra, xifrat en un any i mig. L’auditoria encarregada pel consistori alertava que la baixa del 24,3% amb la qual es va adjudicar “suposava un risc econòmic”.

Una reclamació del 60% sobre el preu d’adjudicació (60 milions d’euros), situaria el sobrecost en el triple del que ha admès fins ara el consistori: el 20% (12 milions). Així ho van explicar els directius de Bimsa als grups municipals la setmana passada, quan els van presentar l’auditoria que confirma el retard i quantifica el sobrecost. Fonts presents a la reunió relaten que els directius van apuntar que encara no tenen la reclamació formal del sobrecost, però que saben per converses amb les constructores que ascendirà a 36 milions.

El govern manté que “no” acceptarà “sobrecostos injustificats”. La batalla està servida perquè el que tothom sap és que un any i mig més de mà d’obra, materials i maquinària costa molts diners.

Fonts de la UTE constructora, on Comsa té el percentatge més elevat, diuen que no es posicionaran perquè no han rebut l’auditoria de forma oficial i que estan pendents d’analitzar-la detalladament.

El túnel per soterrar la Gran Via al seu pas per Glòries està a punt de convertir-se en un malson per al govern de l’alcaldessa Ada Colau. I més si es té en compte que l’actual executiu no era partidari d’executar aquesta obra, que l’exalcalde Trias va adjudicar fregant el final del seu mandat, al febrer del 2015.

Ara el pànic s’estén davant la possibilitat que les empreses parin l’obra si no es posen d’acord amb l’Ajuntament sobre qui n’assumeix el sobrecost. O si el desviament és tal que cal fer un contracte nou. L’Ajuntament també ha afirmat que demanarà responsabilitats a la constructora i al projectista. La tinent d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, estudia jurídicament si pot demanar-les i va afirmar que podrien oscil·lar des de multes fins a la rescissió del contracte.

L’obra del túnel està executada en un 60%, però falta la fase més delicada: perforar les dues galeries del túnel en la cota més profunda, just per sota del col·lector i els túnels d’Adif les pantalles dels quals han obligat a perforar a un metre i mig més de profunditat, a més de recalcular tota l’obra.

Des del grup municipal de la CUP, que va exigir l’auditoria, la regidora María José Lecha al·ludeix a les “responsabilitats compartides” del sobrecost del projecte entre, considera, l’executiu de CiU, Adif i el projectista. El govern de Trias per “engegar un projecte faraònic i milionari de pressa i malament per a electoralisme”. Apunta també a “les deficiències que han generat el sobrecost” del projecte, al mal estat dels túnels d’Adif i “al fet que la informació facilitada fos errònia”. Lecha també critica la baixa per la qual es va adjudicar, “que acabem pagant per la via del sobrecost”.

Ciutadans i ERC també van criticar ahir els obstacles que tenen les obres. La presidenta del grup de Ciutadans, Carina Mejías, va demanar responsabilitats “a qui va adjudicar l’obra”, una investigació interna i el compromís de Colau que acabarà l’obra. Jordi Corones, d’ERC, també es va referir a la baixa per la qual es va adjudicar i va demanar seguretat en l’execució de la part que falta.