Dalí i Gala, en la intimitat de Portlligat

Gairebé un centenar de fotografies poc conegudes i, fins i tot, inèdites de Salvador Dalí i Gala, en actitud natural, quotidiana i familiar, realitzades pel barceloní Ricardo Sans (1911-1972) entre el 1949 i el 1956 conformen la mostra Salvador Dalí, Gala, Ricardo Sans, que s’ha inaugurat al castell de Púbol coincidint que aquest lloc dalinià acull exposicions des de fa 20 anys. S’hi mostren escenes de la parella a la seva casa de Portlligat, que també fa dues dècades que és oberta al públic.

La Fundació Dalí ha comprat a la família del fotògraf el fons relacionat amb Dalí i Gala que comprèn més de 900 fotografies, de les quals també gestionarà els drets. Aquest fons enriqueix la col·lecció d’unes 13.500 fotografies de la Fundació.

Sans es va llicenciar en Dret, però, després de la Guerra Civil, la fotografia i Wagner es van convertir en les seves grans passions, cosa que el va unir al geni empordanès. La mostra reuneix, segons Montse Aguer, directora dels museus Dalí, “fotografies espectaculars que mostren diferents dalís, l’íntim que tots hem vist alguna vegada, però també hi ha el personatge que es mira el retrat de Felip IV de Velázquez”. També hi ha retrats més innovadors com les dobles exposicions que connecten amb el Dalí surrealista, com la foto titulada Dalí dins de la xemeneia del menjador en construcció. Instantànies que segons Aguer “demostren que realment va haver-hi un coneixement entre el fotògraf i Dalí i Gala, que van permetre que accedís a la seva intimitat”. Va fotografiar Dalí pintant obres tan significatives com Sant Joan de la Creu.

El 1948 després de 12 anys d’absència els Dalí tornen a Portlligat i l’any següent, a través d’uns amics en comú, Sans es troba amb la parella i els fa el seu primer reportatge fotogràfic. Per als Dalí les fotos de Sans eren molt especials, se sentien còmodes davant de la seva càmera. Per això, en van conservar 164 dins de la seva col·lecció particular i Gala en va utilitzar nou per formar part de l’enorme collage que va crear amb fotografies i retalls a les portes del seu vestidor.

Les fotos estan dividides en quatre àmbits. En el primer, dedicat a retrats del pintor, entre els quals destaca una imatge en color que es va utilitzar com a coberta de l’edició castellana de Els 50 secrets màgics per pintar. La majoria de fotografies estan realitzades de dia i a l’exterior de la casa. En algunes apareixen els veïns de la parella, com el pescador Pere Marquès.

En el segon àmbit, dedicat a Gala, totes menys un perfil de la musa, són inèdites. En totes queda clar que Gala es trobava còmoda davant l’objectiu de Sans i posa per a ell, una cosa realment excepcional.

El tercer àmbit immortalitza el matrimoni en diferents estades de la casa. Són instantànies que mostren una parella afectiva al mateix temps que mostra la casa, com la biblioteca, el menjador, el taller, l’habitació de la parella i els magnífics exteriors davant la badia.

L’últim apartat és l’escenari de gairebé totes les fotografies, la casa de Portlligat, un habitatge que s’anirà transformat cada any amb les indicacions especials dels Dalí al constructor Emili Puignau. Les instantànies de Sans testimonien l’evolució de la residència daliniana, seguint les ordres del geni per anar modificant el que va començar sent una minúscula barraca de pescadors. Apareixen diferents detalls de la casa, el taller, viu, perquè apareix amb les obres que està pintant en aquell moment, des del rebedor de l’os, al colomar, la torre del 1953 disseny de Dalí des de la qual s’albira tot l’entorn.

Fins a 300 fotografies

La mostra es complementa amb una vitrina amb documentació diferent de la relació entre tots dos, com cartes en les quals Dalí dibuixa com vol que emmarqui els peus i les mans de Gala. En un interactiu, es poden veure fins a 300 de les fotografies adquirides a la família de Sans.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que va inaugurar la mostra, va destacar la importància de les fotografies “d’un personatge del qual encara que pugui semblar paradoxal, queden moltes coses per descobrir”. També, va agrair la contribució de la Fundació a un dels objectius de política museística de Catalunya, “la descentralització”. La Fundació, va assegurar, també ajuda en un altre dels objectius del seu Govern: “Fer possible el consum de cultura al territori i tot l’any, tenint en compte que les xifres recents indiquen que el 2015 el 60% dels catalans no van visitar cap museu”.