Un viatge en l’espai, en el temps i en l’esperit

Sota l'advocació viatgera de Bruce Chatwin i l'espiritual de Tingui Rinpoché, Federico Frangi ha recorregut bona part de l'Índia i els regnes i les regions de l'Himàlaia. Ho ha fet en una sèrie de viatges al llarg dels anys i, com un Milarepa modern, a sobre d'una motocicleta Royal Enfield. El resultat ha estat una experiència riquíssima que ha trobat la seva expressió en fotografies d'una bellesa i profunditat commovedores. Ara, Frangi exposa un conjunt d'aquestes notables imatges en un lloc tan adequat a la seva intensitat emocional com és la Casa del Tibet de Barcelona.

Prop de la maqueta del Potala i del gran mandala del centre, el fotògraf parla de les seves obres amb veu baixa, perquè a la sala del costat s'està fent una classe de meditació. L'exposició es titula Arrels i núvols i consisteix en 32 fotografies seleccionades entre les que l'artista i viatger va fer en el seu darrer viatge, el 2015, quan va recórrer l'Índia des de l'extrem sud fins al nord, un trajecte de 10.000 quilòmetres. Les imatges mostren persones, paisatges i construccions que donen fe de l'enorme diferència de cultures i escenaris del subcontinent, des de les gràcils noies amb sari als esforçats nòmades, dels templets a les tendes tipus iurta, dels boscos als cims nevats.

Comú a totes les fotos és el misteri i la màgia que emanen, i la seva meravellosa qualitat material, ja que estan impreses sobre paper d'arròs fet tradicionalment a mà al Nepal.

Frangi, de 42 anys, dissenyador argentí establert a Barcelona des del 2004, va sentir que la seva vida havia de canviar en veure el Dalai Lama durant la seva visita a la ciutat el 2008. “Vaig començar a fer meditació i vaig seguir els ensenyaments de Tenga Rinpoche”, explica el fotògraf. “Tot això em va despertar les ganes d'anar al Nepal, on vaig visitar els monestirs”. També va viatjar al Ladakh, que va recórrer amb motocicleta, retratant aquella regió de profunda espiritualitat i paisatges grandiosos i els nòmades de cultura tibetana. Embriagat de curiositat, va arribar fins al Zanskar, en altres temps un regne perdut. “Vaig tenir diversos accidents, vaig caure i vaig destrossar la moto, però em van ajudar a arribar, exhaust, a Kargil per tornar a Delhi. Després del viatge, quan vaig revelar les imatges, vaig veure que hi havia un material sorprenent, molt bo”.

De les seves aventures fotogràfiques i espirituals amb moto, que han inclòs visites a Sikkim i fins i tot a la frontera de Bhutan, Frangi ha obtingut imatges que han donat lloc a diverses exposicions. Sempre fa les fotos amb càmeres analògiques i després en digitalitza els negatius per copiar-los amb tecnologia digital d'impressió sobre el paper d'arròs artesanal lokta de Kàtmandu, per aconseguir una calidesa sorprenent i uns colors delicats en tons pastel. És difícil dir en què és millor Frangi, si en els paisatges o en els retrats. També mostra un gran mestratge a l'hora de fotografiar animals: el iak retallat sobre els cims, el carner hieràtic, el cavall desapareixent en el revolt d'un camí.

Precisament el cavall de vent de la mitologia budista, Lungta, dona títol al llibre d'artista del fotògraf que recull les seves inquietuds i el seu treball.

“En el viatge les coses se simplifiquen, el meu caos i les meves pors desapareixen”, reflexiona Frangi. “I haig de tornar-hi, una vegada i una altra”.