Cap a un corredor mediterrani cultural

Feia temps que no passava i per això la trobada d’ahir entre els màxims representants culturals de Catalunya, València i Balears va ser excepcional, i, fins i tot, algun dels qui hi van participar no van dubtar de qualificar-la d’“històrica”. Santi Vila, Vicent Marzà i Ruth Mateo, respectivament, es van reunir al Museu de Mallorca per visualitzar la Declaració de Palma, un acord de col·laboració entre les tres comunitats per enfortir els llaços històrics, lingüístics i culturals; una trobada que podria semblar òbvia, però que, en els últims anys, no s’havia produït pels múltiples desacords entre els diferents governs autonòmics.

“Cal reforçar els creadors i agents culturals dels tres territoris perquè puguin moure’s amb més facilitat afavorint l’enriquiment mutu. Junts tenim més oportunitats d’obrir-nos al món”, va ressaltar Mateo després de la trobada.

“El corredor cultural mediterrani és absolutament necessari i cal impulsar-lo per raons històriques i de compromís per la cultura. És la primera pedra per construir ponts i no murs”, va explicar el valencià Marzà que va reivindicar la normalitat d’unes relacions que “mai haurien d’haver desaparegut”. Tenia al cap el tan anhelat corredor ferroviari que reivindiquen aquestes i altres comunitats per poder transportar mercaderies i passatgers a la frontera per la costa.

Per la seva banda, el polític català Santi Vila va apostar per la “consolidació del mercat interior dels tres territoris, per unificar i donar prestigi a la llengua comuna i suport a la promoció exterior. Perquè és impossible entendre la nostra cultura sense les aportacions dels creadors balears o valencians”.

A partir d’ara les tres administracions es comprometen a treballar en comissions i per àrees que es reuniran de manera periòdica i els consellers, una vegada a l’any.

En un pla més pràctic, amb la Declaració de Palma, les tres administracions contemplen impulsar els circuits d’arts escèniques, visuals, música, literatura, audiovisual i cultura popular o tradicional, facilitant, van explicar, “el moviment entre els tres territoris en les indústries culturals i els creadors, i el funcionament serà acordat per grups de treball de les tres institucions”.

En l’àmbit de la llengua, el manifest estableix aconseguir un sistema d’acreditacions de coneixements lingüístics compartit i compatible, “garantint la coherència, la transparència i la màxima informació pública”.

L’acord implica, també, l’impuls per a la participació conjunta en fires i festivals; en la creació d’un catàleg d’exposicions i de música en viu. Mentre que en la promoció de la creació literària i editorial serà fonamental l’intercanvi d’autors i un impuls de les polítiques lingüístiques.

A la trobada entre els tres consellers també hi van assistir el director general de Cultura del Govern de les Illes Balears, Jaume Gomila; la directora general de Política Lingüística del mateix govern, Marta Fuxà; la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa; el secretari autonòmic de Cultura i Esports, Albert Girona, i el director de l’Institut Ramon Llull, Manel Forcano.