Les Balears tornen a l’Institut Ramon Llull després de la ruptura del PP

Nous signes del canvi polític a les Balears després del fiasco del PP, que era hegemònic, i l'arribada de l'esquerra, amb majoria absoluta. El Govern balear del PSOE-Més, amb el suport de Podem, que presideix Francina Armengol, ha decidit reenganxar-se a l'Institut Ramon Llull. Les Balears serà una altra vegada part del consorci, la gran plataforma de projecció i difusió de la llengua i cultures catalanes, el Llull, impulsat per la Generalitat de Catalunya de Jordi Pujol i el primer govern progressista que va encapçalar el socialista Francesc Antich, el 2002. L'entesa i sintonia es va rellançar en l'època de Pasqual Maragall i va viure un naufragi amb el balear Jaume Matas.

L'expresident José Ramon Bauzá, el 2011, va dissenyar un procés de ruptura, de distanciament amb Catalunya. Les Balears van sortir del Llull, a finals del 2012, per "raons econòmiques” i van recrear l'Institut d’Estudis Baleàrics. Bauzá i el PP van fer bandera de l'anticatalanisme lingüístic i cultural, van crear lleis i normes per devaluar el pes del català, llengua pròpia i oficial, que va deixar de ser una exigència a l'administració, a l'ensenyament i als mitjans públics.

Bauzá va ser reactiu, va aprovar la llei de símbols per vetar l'ús de la senyera de les quatre barres a les escoles, sota l'amenaça de multes de fins a 10.000 euros per als docents infractors. La senyera és un símbol de protecció del català i d'afinitat cultural. També va suprimir les direccions de Política Lingüística i la xarxa de normalitzadors.

Bauzá va voler ofegar els activistes i mitigar-ne les protestes, però les va encendre. Va deixar sense patrocinis i vies de finançament les entitats culturals que veia en l'òrbita del pancatalanista, o simplement “catalanista”. El PP al Parlament va votar la inexistència dels anomenats "Països Catalans", un concepte cultural i, per a alguns, ideal polític. La dreta va tancar per raons econòmiques i polítiques la ràdio i televisió del Consell de Mallorca, Ona i M, exclusivament en català; va determinar que les pel·lícules de la televisió pública governamental IB3 s'emetessin només en castellà, sense el doblatge en català de TV3. Al final, en una reforma de la TDT, va eliminar del dial el canal cultural i infantil Canal 33 i el canal de notícies 3/24.