“El Govern té l’obligació de convocar el referèndum digui el que digui el Constitucional”

Antoni Castellà (Barcelona, 1970) és diputat de Junts pel Sí i portaveu de Demòcrates de Catalunya, l’escissió d’Unió que aposta per la independència de Catalunya.

Pregunta. El procés no viu contínuament en un volcà a punt d’explotar que li dona excessiva inestabilitat?

Resposta. El procés és un volcà. Farem un canvi històric i és lògic que les coses siguin complicades i que la situació sigui convulsa, però tot això és un indicatiu que anem de debò. El rellevant és que hi ha un acord entre Junts pel Sí i la CUP per fer el referèndum i que ara no hi ha excuses per no fer-lo.

P. Les declaracions de Santi Vidal han afegit riscos?

R. No. Les seves declaracions van ser absolutament desafortunades: s’inventa el que diu i, per tant, es va equivocar. Però no sé si era necessari que deixés l’escó de senador, vistes les declaracions realitzades des de l’àmbit espanyol que estan fora de lloc i per les quals ningú assumeix cap responsabilitat.

P. Què succeirà si no hi ha quòrum al Govern per no convocar el referèndum després d’una possible anul·lació de la convocatòria de la consulta?

R. No m’ho plantejo. El Govern té l’obligació de convocar-lo digui el que digui el Tribunal Constitucional. Aquest és el mandat que té la Generalitat. Arribarà un moment en el qual se substituirà el marc legal espanyol pel català.

P. Artur Mas va dir a Madrid el dijous que hi havia la possibilitat d’una tercera via, però que aquesta proposta depenia de l’Estat.

R. Si va haver-hi una crisi a Unió va ser perquè alguns defensaven la tercera via i uns altres defensàvem la independència. Jo em mantinc en aquesta última. No crec que hi hagi recorregut per a terceres vies. I em sorprèn perquè el judici al 9-N, de fet, és una negativa a les terceres vies. El procés d’autodeterminació de Catalunya és el millor que li pot passar a Espanya com a exercici de catàlisi per canviar-se ella mateixa.

P. La CUP validarà els Pressupostos i la possibilitat que es convoqui el referèndum. Només el no poder validar-lo pot ser una excusa per no celebrar-lo?

R. Això no és una excusa. L’única amenaça que té el referèndum som nosaltres mateixos. Si el poble català respon, lògicament li dona legalitat. Aquest és el xoc de trens. Sempre dic que el referèndum es farà pactat o tolerat. No hi ha més alternativa. L’única forma que no fos tolerat seria exercint la força i això no ho pot fer un Estat de la Unió Europea.

P. Creu que en un referèndum guanyaria el sí?

R. N’estic convençut, però per a això hauríem de fer una bona campanya. Estem a un termini màxim de vuit mesos i a Escòcia la campanya va començar un any abans. La responsabilitat ara és guanyar el referèndum.

P. Qui animarà els partidaris del no votar?

R. El millor instrument per animar els partidaris del no és la credibilitat i la voluntat insubornable de fer un referèndum vinculant. I destacar que contra més percentatge de participació, millor; però tan democràtic és votar com no anar a votar i no anar a votar no es pot incloure en el no. El resultat s’ha d’aplicar sigui quina sigui la participació.

P. En cas d’unes eleccions, Demòcrates defensa que es presentarà en solitari. No corre el risc d’acabar diluïda en els resultats del Partit Demòcrata, que ha aconseguit quedar-se amb la marca?

R. Això és un repte, però plantejarem una oferta clara de partit no vinculat a la dependència d’oligarquies.