La xarxa de suborns en obres de l’AVE s’estén a tot Espanya
Un informe de la Guàrdia Civil incorporat al 'cas Adif' revela suborns a Castella i Lleó, Galícia, Euskadi i Astúries
Un empresari que es va cansar de pagar viatges de plaer a càrrecs d'Adif ha destapat una xarxa de corrupció que, ara, s'estén a tot Espanya. Un informe de la Guàrdia Civil incorporat al cas Adif –al qual ha accedit EL PAÍS– revela que els suborns no es van limitar a obres de l'AVE a Catalunya: la mateixa pràctica s'ha reproduït, durant l'última dècada, en obres de l'alta velocitat a Castella i Lleó, Galícia, Euskadi i Astúries. A canvi de viatges i regals, els funcionaris permetien beneficis milionaris a la constructora Isolux Corsán.
L'informe se centra en els arxius i correus intervinguts a directius de Corsán, l'empresa que està en l'epicentre de totes aquestes maniobres. I no només en Adif: els presumptes suborns i pràctiques irregulars arriben a tècnics, funcionaris i polítics d'administracions locals (Ajuntament de Trujillo), provincials (Diputació de Valladolid) o estatals (Carreteres). Hi ha una vintena d'obres sota sospita: ferrocarrils, carreteres, ports, aeròdroms...
Fins ara, el cas Adif havia destapat sobrecostos en les obres de l'AVE a Barcelona gràcies a la denúncia de l'empresari penedit. Com a subcontractat per Corsán per moure terres, la seva empresa (Gonquis) va sufragar viatges a pistes d'esquí de càrrecs d'Adif a Catalunya. A canvi, els funcionaris certificaven obres que Corsán no havia executat realment, o pels quals havia fet servir materials de menys qualitat que els declarats. El 2014 es van produir les primeres detencions: en un tram de menys de dos quilòmetres de via a Barcelona, la presumpta malversació ascendeix a 31 milions. La Fiscalia Anticorrupció va descobrir més tard que aquests sobrecostos s'havien reproduït en les obres de l'estació de la Sagrera (encara per acabar) de Barcelona: 82 milions més.
El material trobat a Corsán és una mina i permet traçar un petit mapa de les pràctiques corruptes en l'obra pública d'Espanya.
Sense formigó a Galícia
A Galícia, Corsán es va adjudicar el tram Ourense-Amoeiro i va tractar d'aconseguir una “modificació” del projecte perquè arribés als 125 milions. L'empresa va saber que “un tipus de formigó” utilitzat en l'obra “no oferia la resistència necessària per a l'encofrat” i, així i tot, va evitar revisar l'obra, assenyala la Guàrdia Civil. El “formulari d'atencions” de l'empresa destapa que Corsán va abonar un viatge perquè Luis M. (director d'obres de l'AVE a Ourense) i el seu “acompanyant” assistissin a la Supercopa d'Europa a Niça. L'excursió (viatge, allotjament, entrades) va costar més de 1.500 euros.
Regals per a tothom a Lleó
Corsán va obtenir l'adjudicació del tram Palanquinos-Onzonilla (en la línia de Palència a Lleó) el 2009. L'empresa va aconseguir que Adif inclogués l'import “més alt” al pressupost per assolir els seus “objectius econòmics en el cobrament de les certificacions”, assenyala la Guàrdia Civil. A canvi, diversos càrrecs d'Adif van rebre regals. A Luis F., director de línia, li van pagar una habitació d'hotel i entrades per al partit de Champions entre el Reial Madrid i l'Olympique de Lió (2010). En el cas de Luis M., gerent d'infraestructura, Corsán va sufragar les despeses de la reforma del pis de la seva filla a Fuenlabrada.
Més bones condicions a Euskadi
Adif va adjudicar el tram Etxano-Amorebieta (Biscaia) a Corsán i a Urazca el 2007. Aquesta empresa, no obstant això, va fer fallida. Corsán va guanyar després el concurs en solitari, però amb un increment de l'adjudicació: 14,5 milions. Aquest increment l’havien pactat abans amb càrrecs d'Adif, segons es desprèn dels correus electrònics. Aquest cas confirma, com a Barcelona, que “les certificacions d'obres”, subratlla la Guàrdia Civil, “no es confeccionen tenint en compte l'obra executada”.
Certificacions a Astúries
La Guàrdia Civil ha constatat que Adif va certificar un import d'obres 4,5 milions d'euros superior a l'acreditat per la valoració tècnica. Es tracta del tram La Robla-Pola de Lena.
L'autovia de Granada
El 2005, Corsán va obtenir un tram de l'autovia del Mediterrani (A-7) a Motril (Granada) per 48,9 milions. L'empresa va buscar maniobres per “fidelitzar” càrrecs de la direcció general de Carreteres. Per aconseguir-ho, va pagar àpats en diversos restaurants que, segons la Guàrdia Civil, són “de plaer” perquè hi acudien també les dones dels càrrecs. “Cal guanyar-se José Antonio M. [director d'obres de Carreteres a l’Andalusia oriental] perquè ens ajudi en aquesta estratègia i convence’l que hem de treure’n tot el que es pugui”. Els directius de Corsán al·ludeixen a la seva estratègia per solucionar els problemes que estaven tenint per executar l'obra segons el projecte inicial.
Aeròdrom de Terol
Adjudicat a Corsán per 38 milions el 2008. L'empresa, de nou, “pretén adaptar els mesuraments per aconseguir les xifres previstes”. Segons revelen els correus i conclou la Guàrdia Civil, el director general de Transports del Govern de l'Aragó, Simón C. M., “pretén influir en la contractació dels subcontractistes” en l'obra i suggereix que tinguin en compte l'empresa Compactaciones de Terol. “Em diu signa el correu de Simón C.
Un 10% de comissió
Les obres de l'autovia Coria-Moraleja, a Càceres (38 milions, 2008) presenten “un problema geotècnic”, cosa que motiva un intercanvi de correus per executar obres complementàries. El cap de gabinet de l'Ajuntament de Trujillo, Carlos C., demana als directius de Corsán “uns honoraris mínims del 10%” per arreglar l'afer: segons l'informe, aquests diners són “en benefici propi com a pagament per la feina de casa de persuasió davant el que ell denomina implicats”.
De Valladolid al Japó
La Guàrdia Civil esmenta diverses obres a Castella i Lleó (com a parcs solars) i, especialment, obres a Valladolid, com la construcció d'una pista d'esquí en sec (4 milions). L'informe assenyala que el vicepresident de la Diputació de Valladolid, Alfonso C. T., va viatjar al Japó amb la seva dona i directius de l'empresa amb càrrec a Corsán. El viatge va costar 4.515 euros per persona. Alfonso reconeix que va fer el viatge, però assenyala que ho va pagar de la seva butxaca.
Més de 150.000 euros a pagar ‘tsunamis’
En els correus electrònics que es tenen, els directius i funcionaris investigats al·ludeixen als viatges de plaer a costa de Corsán amb el nom de tsunamis. L'empresa constructora va desemborsar més de 150.000 euros per pagar sortides als alts funcionaris que, després, els ajudaven a obtenir més beneficis durant l'execució de les obres. La Guàrdia Civil ha detectat pagaments no només de Corsán, sinó també de Copasa, Sacyr i Acciona, altres adjudicatàries d'obres de l'alta velocitat.
El primer viatge que va transcendir va ser el de Jaime G., exdirector d'Infraestructures, i el seu cap, Rafael R., exdirector de la línia nord-est d'Adif, a les pistes d'esquí d'Aspen (Colorado). El van fer el 2008, amb prou feines 12 dies abans que s'adjudiquessin les obres a Barcelona a Corsán. Les excursions a pistes d'esquí d'alt nivell es van succeir en anys posteriors: Whistler (Vancouver, Canadà) i Verbier (Suïssa).
Jaime G. va gaudir d'altres vols i atencions. Corsán li va pagar, entre moltes altres coses, una estada a Santander. Va demanar un cotxe per moure's per allà. “Un de gran cilindrada, ja saps com és en Jaime”, li escriu el delegat de Corsán a Catalunya a la seva secretària.
"La nova direcció d'Isolux està col·laborant amb la justícia en la investigació dels casos relacionats amb l'anterior etapa de gestió, en la qual els accionistes de control eren Luis Delso i José Gomis", va assegurar un portaveu de I'empresa Isolux Corsán. Un portaveu d'Adif –l'ens gestor d'infraestructures ferroviàries– va explicar, d'altra banda, tenir coneixement de l'informe.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
