Una constructora investigada va lliurar un sobre a la seu de Convergència

Marino V., treballador de la constructora Isolux-Corsán, va lliurar un sobre a la seu de Convergència l'11 de març del 2014. La Guàrdia Civil el vigilava en el marc del cas Adif, que va destapar suborns a alts funcionaris de l'ens gestor d'infraestructures ferroviàries. Marino V., segons les escoltes telefòniques, va ordenar a la seva secretària preparar diversos documents i va destacar que calia ficar-los en un sobre sense remitent. Els agents pensaven que anava a donar diners a un càrrec d’Adif, però, per sorpresa seva, Marino V. va entrar a la seu de Convergència.

Alertat pels agents, el fiscal no va considerar oportú anar més enllà i no es va saber del contingut d'aquest sobre. La Guàrdia Civil, no obstant això, ha lligat caps en connectar aquest episodi amb el cas 3%,que indaga el presumpte pagament de comissions il·legals a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a canvi de l'adjudicació d'obra pública. Moltes d'aquestes presumptes comissions es camuflaven a través de donacions a les fundacions del partit –CatDem i Fòrum Barcelona–, però els investigadors també segueixen el rastre de possibles pagaments en efectiu. És per això que la visita de Marino V. a la seu de CDC adquireix una rellevància especial.

El 10 de març del 2014, Marino V. –que tenia el telèfon intervingut per ordre judicial– va donar instruccions a l’Inma, una altra treballadora de Corsán, perquè fes “unes modificacions en un document relacionat amb Bimsa”, segons les diligències de la Guàrdia Civil. Bimsa és la adjudicatària d'obra pública més gran de l'Ajuntament de Barcelona i la setmana passada va ser escorcollada en la nova fase del cas 3%. El seu president, en el moment dels fets, sota el mandat de l'alcalde Xavier Trias, era Antoni Vives, que la passada setmana va ser detingut i després posat en llibertat.

“No ha d'aparèixer [en el document] cap referència nostra. Fas una fotocòpia. I llavors el fiques en un sobre que no posi res… I s’ha de lliurar a… Bé, ja saps on, no?”, li indica Marino V., que sembla no saber el perquè d'aquestes maniobres i actua per indicació del directiu de Corsán, Ramon Aigé. Minuts després, li torna a trucar i precisa que hi ha d'afegir “unes notes” en què digui: “T'adjunto les licitacions de Bimsa, corresponents a l'any 2013 i 2014. Adjudicades i pendents d'adjudicar”. I insisteix que ningú firmi el sobre. “Posa-hi simplement «una abraçada» i ja està. Ja me n'ocupo”. “Com sempre”, li contesta la Inma.

Les converses entre treballadors d’Isolux-Corsan es repeteixen aquest dia, sempre sobre els tractes entre la constructora i el partit. Marino V. pregunta en una altra si Aigé ha parlat “amb el susdit”, en referència a un dirigent de Convergència, el nom del qual no arriba a pronunciar.

L'endemà, 11 de març, Marino V. acudeix a l'antiga seu de l'extinta Convergència, al carrer Còrsega de Barcelona, i “lliura un sobre” a “una persona que era dins de la seu”, segons l'informe de la Guàrdia Civil, que adjunta les imatges captades per les càmeres de vigilància del sex-shop contigu a la seu. Entre la seva entrada (amb sobre) i la seva sortida de CDC (ja sense) amb prou feines passa un minut i mig. La Guàrdia Civil va trucar al fiscal del cas per preguntar-li si havia d'intervenir, però ell va decidir que no era necessari perquè Marino V. ja no era al local ni portava el sobre al damunt.

Isolux-Corsán apareix en almenys dos sumaris judicials pel pagament de comissions. En el cas Adif, la investigació ha acreditat com la constructora va pagar viatges de plaer a pistes d'esquí a directius d’Adif. Un d'aquests viatges es va fer amb prou feines 12 dies abans que s'adjudiquessin els treballs sota sospita –un tram de via de l’AVE a Barcelona–. En el cas Pujol, el president de la companyia, Luis Delso, també va declarar com a imputat per haver pagat 14 milions d'euros a Jordi Pujol Ferrusola, el primogènit de l'expresident català, per un negoci a Mèxic. Els investigadors sospiten que aquests pagaments camuflaven també comissions irregulars.

El lliurament del sobre es va produir el març del 2014. En els mesos anteriors, la constructora havia aconseguit diversos contractes milionaris tant de la Generalitat com de l'Ajuntament de Barcelona. En destaca un centre de salut al barri de la Mina de Barcelona (6,2 milions) i un edifici d'habitatges socials (6,7 milions). Aquest mateix mes, el dia 25, l'Institut Català del Sòl (Incasòl) va adjudicar a l'empresa un altre edifici d'habitatges per 3,9 milions.

investigacion@elpais.es