“El mal només es pot combatre des del mal”

Rescatat tres vegades de les tenebres després del mateix nombre d’aturades cardíaques; li han extirpat un ronyó; a la mà esquerra amb prou feines hi té tacte ni força; reconeix què són les coses, però de vegades n’oblida els noms; és possible que encara li quedi plom al cervell, i no concilia més de dues hores de son espès, en què la seva filla morta li parla cada vegada més sovint. Així ha quedat el detectiu Charlie Parker després de la seva topada amb els soldats del mal. I és d’això que intenta recuperar-se a La canción de las sombras (Tusquets), si bé es creua amb una dona i la seva filla perseguides per les escorrialles del nazisme. És el 14è lliurament d’un dels personatges de l’star-system actual del gènere negre amanit amb dosis inquietants de fantasia, i que cada vegada resulta més foscament semblant al seu autor, John Connolly (Dublín, 1968), un dels caps de cartell de la 12a BCNegra: cabells i barba negres amb flocs blancs, caçadora i fulard foscos com el carbó, ulls que es mig acluquen quan aflora un somriure indefinible i sobri, i tots dos amb dubtes importants sobre si es pot combatre avui el mal si no és amb el mal mateix.

Pregunta. La seva experiència amb el terror va començar als 5 anys, quan, en tornar de l’escola, va pensar que havia perdut casa seva. La sensació de culpa i la necessitat de justícia d’en Parker on les ha experimentat?

Resposta. Al primer llibre, Todo lo que muere, hi ha la idea germinal d’un home que ho ha perdut tot i que per això barreja una culpa i una fúria extraordinàries… Hi ha dos tipus de persones segons la manera de fer front al patiment: els que volen que els altres pateixin com ells o els que volen que ningú passi pel mateix. En Parker ha estat majoritàriament dels primers, però ha pres certa consciència i està en un punt autodestructiu, disposat a trencar-se en mil bocins i potser acostant-se a la naturalesa de l’home que el persegueix… En Parker és bo amb ambigüitats. La bondat és ambigua, té ambigüitats, de vegades serveix per alliberar la nostra fúria, és usada com a bandera… L’últim home bo sense ambigüitats va ser crucificat.

P. Li demanava per la seva experiència personal…

R. No sóc en Parker, però quan ja tens gairebé 50 anys és difícil no haver experimentat, per exemple, la diferència entre dret i justícia. Però tot em preocupa més pels fills que per mi. Amb en Parker exploro temes, però el puc seguir en segons què.

"El nazisme no va ser només una conspiració criminal: va ser també un episodi de lladres"

“El nazisme no va ser només una conspiració criminal: va ser també un episodi de lladres”

P. El compromís d’en Parker amb el bé, encara que sigui ambigu, creix als ulls d’avui en una societat neoliberal, amb gent cada vegada menys compromesa per res ni per ningú. Una mica ingenu, el seu detectiu, no?

R. Als que creiem en un món on es rebutgi el racisme o als que ens turmenta l’infortuni dels desfavorits ens estem veient obligats en els últims temps a posicionar-nos clarament en un bàndol o en un altre… La història sobre l’extermini nazi que hi ha en La canción de las sombras no fa ni dos anys, quan la vaig escriure, era un episodi més i avui ressorgeix.., però en el debat de la negació de l’Holocaust! Com pot ser que el 2017 encara s’hagi de desmentir això, que el primer que trobis a Google com a primer ítem sigui la pregunta de si va passar o no? I en el context d’aquest neoliberalisme hi ha el ressorgiment de la ultradreta… El compromís d’en Parker amb la moral és avui molt rellevant; persones com en Parker avui són més necessàries que mai… El més terrible de ser d’esquerres avui dia és que estàs forçat a ser políticament correcte amb ella… En Parker rebutja això: si una cosa està malament, està malament, sense ambigüitats.

P. Al llibre es veu que l’avarícia de desitjar el que no tenim i la por de perdre el que sí que tenim són motors més potents per al mal que l’amor o els diners…

R. Això és evident si mirem el món i veiem els canvis dels últims 12 mesos: són el resultat de la barreja de por i ràbia, de gent que s'ha deixat, o que es considera que ha quedat, al marge i que estan disposats a sacrificar potencials beneficis a llarg termini pels beneficis a molt curt… Però només per estar marginalment millor.

P. Aquesta avarícia i aquesta por és del que s'ha beneficiat Donald Trump?

R. Són les causes per les quals ha guanyat. El de l'avarícia és comprensible, en part; els EUA són una societat que no perdona, on si et quedes sense feina, com a màxim tens sis mesos d'atur... Les intencions són bones: ho fas pel bé de la teva família, dels teus fills, i per això, a canvi de tenir diners a la butxaca, estàs disposat a tancar els ulls davant el sexisme i el racisme.

P. Parker torna a utilitzar elements discutibles contra el mal; no es pot lluitar des del bé?

"Creia que ja havia anat massa lluny amb el fantàstic, però els lectors m'han seguit"

R. Em temo que el mal només es pot combatre des del mal i les seves armes; només pot ser tractat així; Parker és realment maligne i el llibre no avala el seu comportament… No, no hi ha mals petits: Parker s'apropa cada vegada més al que més odia; Parker ha estat corromput. La vida no tracta d'apropar-se fins a l'abisme i mirar-lo i que ell et miri a tu des de la distància; també et pots infectar…

P. Hi ha diversos personatges que dubten de si el que fan és el bé o el mal en els actes més quotidians…

R. La major part del gènere de la novel·la negra se sustenta en com el present infecta el passat i com això passa de generació a generació… El meu Parker sap que el seu passat tindrà conseqüències en la seva filla; la nena que ajuda Parker encara no està infectada: veu algú en dificultats i l'ajuda, sense més, per instint humanitari; vull creure que el món seguirà funcionant així…

P. Parla d'un camp d'extermini a Lubsko, a Polònia, on es feia creure als jueus que estaven en una espècie de cases de colònia i se'ls extorquia econòmicament abans de matar-los. Va existir?

R. No, però em serveix per reflexionar sobre el camuflatge del bé i el mal: moltes estacions de tren a les quals arribaven els jueus per anar a camps d'extermini estaven ben ornamentadas. El nazisme no va ser només una conspiració criminal: va ser també un episodi de lladres; per ideologia no s'arrenquen dents d'or… La dualitat bondat-maldat també s'ha donat en les eleccions dels EUA: per protegir la teva família o la teva comunitat, acabes donant suport a un règim que vol construir muralles…

P. Per l'afany de Parker de redimir-se, no està vostè conduint-lo a la seva autodestrucció?

R. Admeto aquí la meva rebotiga catòlica. La redempció és un bagatge molt pesat i exigeix sacrificis; Parker s'ha resignat a la necessitat d'aquest sacrifici; no vol morir, però si s'exigeix morir, morirà…

"Els llibres de Parker estan arribant a una conclusió i una resolució; Parker està ara a l'Hort de Getsemaní…"

P. Anuncia que li queda poc al detectiu?

R. Els llibres de Parker estan arribant a una conclusió i a una resolució; Parker està ara a l'Hort de Getsemaní… El proper lliurament es titula El momento del tormento... Parker, en aquests dos últims llibres, és molt diferent, recordem que ha mort i ha tornat… I ha tornat capaç de trepitjar un cadàver a la sorra…

P. A La cançó de les ombres, Sam, la seva filla, demostra que té l'habilitat de contactar amb els morts: ho fa amb Jennifer, la filla assassinada en el primer lliurament; sembla una bona hereva del nostre heroi…

R. Entenc la fascinació per Sam, però cada vegada la seva presència serà més fosca, més problemàtica i més molesta a mesura que evolucioni… Confío molt en la memòria del lector perquè vull que la sèrie de Parker conformi un paisatge molt ampli, en el qual cada llibre sigui com un capítol dels 20 o 25 d'un gran llibre.

P. O sigui, queden encara una desena de títols de la sèrie Parker?

R. Tants, no ho sé, però dos o tres més, segur. No estic esgotat, m'agrada escriure sobre Parker; a més, examino entre lliuraments altres gèneres, m'estiro com a escriptor, i després intento incorporar el que he après a la sèrie.

P. On posarà el llistó del fantàstic?

R. La veritat és que creia que ja havia anat massa lluny amb el fantàstic, però els lectors m'han seguit, han entrat al bosc i ara, potser, ja no saben tornar… Me ha sorprès la seva tolerància, la veritat. No, no he trobat el límit… Al final de la sèrie, m'agradaria haver portat el lector directament a un altre gènere, alguna cosa mai vista en la novel·la negra, no?

P. Creu en els esperits? Ha tingut alguna experiència?

R. No… Pero puc escriure sobre això perquè sóc molt conservador amb la meva vida privada i llavors bolco de tot en els llibres per al meu pur gust.