El president Donald Trump irromp a la Casa Blanca mostrant populisme i nacionalisme

“Els homes i dones del nostre país deixaran d'estar oblidats”, va dir el republicà Trump, en un discurs de 15 minuts molt semblant a la versió més extrema dels que pronunciava en la campanya electoral que li va donar la victòria el 8 de novembre contra la demòcrata Hillary Clinton. “Mai tornareu a ser ignorats”, va dir més tard.

Envoltat dels màxims representants del poder a Washington, entre els quals, diversos expresidents, congressistes i jutges del Tribunal Suprem, davant un públic escàs comparat amb altres ocasions, Trump va retratar els EUA com un país en un estat de crim i caos, on les elits s'han enriquit i han maquinat a esquena del poble.

“Prendrem el poder a Washington i us el retornarem a vosaltres, el poble americà”, va començar. “El 20 de gener del 2017 serà recordat com el dia en què el poble es va convertir de nou en el governant de la nació”. El missatge del discurs era clar: Trump, convençut de l'èxit de la seva retòrica i els seus mètodes, no canviarà com a president.

Abans, a les dotze del migdia en punt, hora local, Trump va posar la mà sobre dos exemplars de la Bíblia –un que li va regalar la seva mare i un altre que va pertànyer a Abraham Lincoln, el president que va alliberar els esclaus– i va repetir les 35 paraules del jurament i es va convertir en el 45è president dels EUA.

De lluny, davant ser, a l’esplanada mig buida del National Mall, els monuments als gegants americans: Lincoln, Washington, Martin Luther King, Jefferson, els líders que van establir les bases d'una nació que, amb revessos i mai en línia recta, va voler projectar-se com un model de democràcia, d'obertura al món i de diversitat.

L’“America first”, o “Amèrica primer”, reflecteix el proteccionisme de la nova Administració, però també té ressonàncies passades. “America first” era l'eslògan dels filonazis i antisemites nord-americans contraris a l'entrada dels EUA en la Segon Guerra Mundial. La breu referència en el discurs a les aliances internacionals, que Trump ha qüestionat, la va fer servir per dir que havien d'ampliar-se i servir per “erradicar el terrorisme islàmic radical completament de la faç de la Terra”.

Trump arriba a la Casa Blanca com el nou president més impopular en quatre dècades, sota el signe de la divisió social que ell mateix va atiar durant la campanya, i entre protestes al carrer i un boicot de desenes de congressistes del Partit Demòcrata. Els Estats Units no el reben amb entusiasme. El seu rival a les eleccions, Hillary Clinton, va aconseguir tres milions de vots més d'avantatge, i només va guanyar gràcies al sistema d'elecció presidencial basat en la ponderació de vot per estats en comptes del vot popular absolut. Des que Richard Nixon va jurar per segona vegada el càrrec el 1973, no s'havia vist una inauguració tan crispada com aquesta. Nixon va acabar destituït un any i mig després.

El ritual del traspàs de poder és el moment més monàrquic d'una república que es va fundar en rebel·lió contra la corona britànica. La cerimònia que garanteix la continuïtat pacífica de la democràcia va començar a primera hora del matí amb els Trump sortint de la Blair House, la residència davant de la Casa Blanca, on tradicionalment s'allotgen el president electe i la seva esposa la nit anterior a assumir el poder. D'aquí es van desplaçar a la veïna església episcopaliana de Sant Joan, coneguda com l'església dels presidents. I d'aquí a la Casa Blanca, per prendre un te amb els Obama. Junts, la família que ha ocupat la residència dels presidents els últims vuit anys i la que la reemplaçarà els quatre propers es van dirigir al Capitoli per a la cerimònia d'investidura.

Trump vol començar la presidència amb mesures que facin visible la ruptura, com la retirada de l'acord comercial amb 11 països de la conca del Pacífic i decrets que instin a construir el mur a la frontera amb Mèxic o a revocar l’Obamacare, la llei sanitària d’Obama. Al juliol, quan va acceptar la nominació del Partit Republicà en la convenció a Cleveland, va prometre que el 20 de gener “es restaurarà la seguretat” als Estats Units, i el 21 “els americans finalment es despertaran en un país en què les lleis […] s'apliquen”.

Amb el discurs inaugural, el temps de la retòrica s’ha acabat. Una vegada per totes començarà a descobrir-se com governarà el president Donald J. Trump. S’acaba el temps de les paraules i dels seus missatges. És l'hora dels fets.

Amb Trump, l'onada populista que copeja ambdues ribes de l'Atlàntic s'instal·la en el nucli del poder mundial, la Casa Blanca. Les tensions que la globalització i la robotització causa en les classes mitjanes dels països desenvolupats, junt amb un canvi demogràfic accelerat que encoratja les pors entre els blancs d'origen europeu, han impulsat aquest moviment.

Va ser un discurs nacionalista i amb accents autàrquics. “Hem fet rics altres països mentre la riquesa, la força i la confiança al nostre país desapareixien de l'horitzó”, va dir. “A partir d'ara, serà ‘Amèrica primer’. Cada decisió que prenguem en comerç, impostos, immigració, afers exteriors es prendrà en benefici dels treballadors americans i de les famílies americanes”.

En alguns moments el discurs semblava inspirat en la retòrica de Ronald Reagan, que en la seva primera inauguració va dir que calia resistir a la temptació de creure que “el govern per un grup d'elit és superior al govern per i per al poble”, i que “el govern no té un altre poder que el que li concedeix el poble”.

Però el to de Trump era molt diferent, no optimista i confiat com el de Reagan, sinó pessimista i apocalíptic. “Aquesta carnisseria americana es deté aquí i ara”, va dir després de descriure un país assotat pels tancaments de fàbriques, l'educació deficient i la plaga de les drogues.