La corrupció de CiU i el desafiament sobiranista van al banc dels acusats el 2017

El cas Palau es comença a jutjar al març. Té dues potes. Una, l'espoli dels fons (parcialment reconegut) per l'expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet, i la seva mà dreta, Jordi Montull. I l’altra, el presumpte finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a través de l'entitat musical.

La investigació ha acreditat que el partit va rebre 6,6 milions de Ferrovial a canvi d'adjudicar-li grans obres públiques com la Ciutat de la Justícia o la línia 9 del metro. La constructora camuflava els pagaments al partit com a donacions al Palau; a canvi de participar en la trama, Millet i Montull rebien una comissió. Daniel Osácar, extresorer del partit, afronta una petició de set anys i mig de presó.

Les adjudicacions del cas Palau es remunten a l'última etapa (1999-2003) de Jordi Pujol com a president. A aquesta mateixa època històrica correspon el cas Adigsa. Si la instrucció de l'escàndol del Palau s’ha allargat set anys, la d’Adigsa —l'empresa pública que gestionava habitatges socials— encara ho supera: nou anys. I a més, ha perdut peces pel camí. L'expresident d’Adigsa, el convergent Ferran Falcó, va ser exculpat del cobrament de comissions.

El judici pel cas Adigsa se celebrarà al maig i asseurà al banc dels acusats set persones, incloent-hi excàrrecs de l'empresa pública. Un d'ells, Josep Maria Penin, encarregava els projectes de rehabilitació d'habitatges a constructores de la seva confiança sense que s’haguessin de sotmetre a cap concurs públic. A canvi, rebia una comissió. La investigació no ha satisfet les expectatives de la Fiscalia quan va presentar la querella el 2005: destapar l'anomenat 3%, o sigui, la pràctica generalitzada de pagar comissions a la Generalitat a canvi d'obra pública.

Unió Democràtica de Catalunya (UDC) estrenarà un 2017 judicialment trasbalsat amb la vista oral contra els antics responsables de Catalunya i Territori, la que va ser la seva fundació afí. La Fiscalia els acusa de buidar els fons de l'entitat i conclou que Unió se’n va beneficiar. La fundació va eximir el partit de pagar el lloguer de locals i, després, els hi va vendre “a un preu inferior al del mercat”, segons el fiscal, que demanava presó per al gerent del partit, Josep Maria Núñez, ja mort. El 2013, Unió es va convertir en el primer partit polític espanyol que va admetre haver-se finançat de forma irregular —a través de subvencions de la UE per a formació d'aturats— en l’anomenat cas Pallerols.

A l'octubre se celebra, a més, el judici pel saqueig de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), l'ens municipalista lligat a CiU. La Fiscalia demana cinc anys i mig de presó per l'exsecretari general de l'entitat, Josep Maria Matas, i l'excap dels serveis jurídics, Xavier Solà, per embutxacar-se un milió d'euros amb factures i treballs ficticis. Entre el 1999 i el 2011, Matas —exdiputat de CiU— i Solà —exnúmero dos de Cultura al primer govern de Artur Mas— van desviar els fons, presumptament, per comprar-se cotxes i cases de luxe.

En paral·lel a les causes contra la corrupció, arribaran a judici els processos derivats del desafiament sobiranista, que s'han instruït de forma molt més veloç. Mas afronta una petició de deu anys d'inhabilitació per organitzar la consulta independentista del 9 de novembre del 2014 malgrat el veto del Tribunal Constitucional. Encara més ràpid pot ser el procés contra Forcadell: encara que no hi ha data de judici, la instrucció està gairebé acabada. La presumpta desobediència, també al Constitucional, es remunta a una votació sobre el procés sobiranista del passat 27 de juliol del 2016.