Per què els humans van perdre l’os del penis

Un dels productes més estranys i meravellosos de l’evolució és l’os del penis, o bàcul. El bàcul és un os extraesquelètic, la qual cosa significa que no està connectat amb la resta de l’esquelet, sinó que sura airosament al final del penis. Depenent de l’animal, la seva grandària va des de menys d’un mil·límetre fins a gairebé un metre, i la seva forma varia d’una espina similar a una agulla a una dent semblant a la d’una forquilla.

El bàcul de la morsa, que es podria confondre fàcilment amb un garrot de 60 centímetres, mesura aproximadament una sisena part de la longitud del cos de l’animal, mentre que el diminut os del penis del lèmur de cua anellada, d’alguns centímetres de llarg, representa només una quarantena part de la longitud del cos.

Els bàculs es troben en determinades espècies de mamífers, però no en totes

Els bàculs es troben en determinades espècies de mamífers, però no en totes. La majoria dels primats mascle el tenen, així que els humans som més aviat una raresa, ja que no en tenim. En un grapat de circumstàncies extraordinàries, hi ha mascles de l’espècie humana que han desenvolupat un os en el suau teixit de l’extrem del penis, però es tracta d’una anomalia poc freqüent més que d’un bàcul.

En un nou estudi, publicat a Proceedings of the Royal Society B, el meu company Kit Opie i jo hem investigat com es va desenvolupar el bàcul en els mamífers analitzant la seva distribució entre les diferents espècies en funció del patró d’herència (conegut com a filogenètica).

Vam demostrar que l’os no es va desenvolupar fins després de la divisió dels mamífers en placentaris i no placentaris fa uns 145 milions d’anys, però abans que aparegués l’ancestre comú més recent dels primats i els carnívors fa uns 95 milions d’anys. La nostra investigació també mostra que aquest ancestre comú tenia bàcul. Això significa que qualsevol espècie dins d’aquests grups que no el tingui, com la humana, l’ha d’haver perdut en el curs de l’evolució.

L’os no es va desenvolupar fins després de la divisió dels mamífers en placentaris i no placentaris fa uns 145 milions d’anys

En primer lloc, vegem per què dimonis havia de necessitar un animal tenir un os al penis. Els científics han elaborat unes quantes teories sobre per a què podria ser útil el bàcul. En determinades espècies, com per exemple els gats, el cos de la femella no expulsa els òvuls fins que s’aparia, i alguns investigadors sostenen que l’os del penis pot ajudar a estimular les femelles i desencadenar l’ovulació. Una altra teoria, amb un nom lleugerament picant, és la hipòtesi de la fricció vaginal. Bàsicament diu que el bàcul actua com un calçador que permet al mascle vèncer la fricció i lliscar dins de la femella.

Finalment, s’ha proposat que l’os del penis ajuda a perllongar la “intromissió”, també coneguda com a penetració vaginal. Lluny de ser només una bona forma de passar la tarda, aquesta manera de fer que la intromissió duri més serveix al mascle per evitar que la femella s’escapoleixi i s’apariï amb un altre abans que l’esperma hagi tingut ocasió d’obrar la seva màgia. Aquesta teoria dóna un significat totalment nou a l’expressió “obstruir l’entrada”.

S’ha proposat que l’os del penis ajuda a perllongar la “intromissió”, també coneguda com a penetració vaginal

Nosaltres hem descobert que, en el curs de l’evolució dels primats, el fet de tenir bàcul sempre ha tingut relació amb una durada més perllongada de la penetració (una cosa així com més de tres minuts). A més, els mascles de les espècies de primats en les quals la intromissió dura més, solen tenir l’os del penis bastant més llarg que els de les espècies amb intromissions breus.

Un altre descobriment interessant ha estat que els mascles de les espècies que s’enfronten a nivells elevats de competició sexual per les femelles tenen bàculs més llargs que els que s’enfronten a nivells més baixos.

Però, què passa amb els humans? Si l’os del penis és tan important per competir per una parella i perllongar la còpula, per què no en tenim? Doncs bé, en poques paraules, la resposta és que els éssers humans no pertanyem del tot a la categoria de la “intromissió perllongada”. Per als mascles humans, la durada mitjana entre la penetració i l’ejaculació és de menys de dos minuts.

En el curs de l’evolució dels primats, el fet de tenir bàcul sempre ha tingut relació amb una durada més perllongada de la penetració

No obstant això, els bonobos només passen uns 15 segons copulant cada vegada, i de tota manera, tenen bàcul, encara que sigui molt petit (uns vuit mil·límetres). Llavors, què fa que siguem diferents? Potser té a veure amb les nostres estratègies d’aparellament. Entre els mascles humans (en general) la competició sexual és mínima, ja que l’habitual és que les femelles s’apariïn amb un sol mascle en el mateix període. Tal vegada l’adopció d’aquesta pauta d’aparellament, unida a la brevetat de la nostra penetració, fos el cop de gràcia per al bàcul.

Els científics només estem començant a desxifrar la funció d’aquest os tan insòlit. El que sembla clar és que els canvis en el bàcul dels primats són conseqüència, almenys en part, de les estratègies d’aparellament de l’espècie. La imatge que sembla emergir és que, quan els nivells de competició sexual són alts, pel que fa a l’os del penis, com més gran, millor.

Matilda Brindle és estudiant de doctorat, London NERC Doctoral Training Partnership, University College London.

Clàusula de divulgació: Matilda Brindle rep finançament deel London NERC Doctoral Training Partnership (NE/L002485/1).

Aquest article va ser publicat originalment en anglès a la web The Conversation.

Traducció de News Clips.